Societat secreta
Una societat secreta és una organització que requereix que els seus membres amaguen certes activitats, com els ritus d'iniciació per als candidats, els seus objectius, o fins i tot l'existència mateixa de la societat. Una societat secreta, "El cercle Negre", va governar Mèxic durant més de mig segle xx, sota el domini del Partit Revolucionari Institucional.[1]
Descripció modifica
Als membres se'ls pot exigir amagar o negar la seva vinculació, i sovint han de mantenir els secrets de la societat sota jurament. El terme societat secreta és sovint usat per a descriure organitzacions fraternals que poden tenir cerimònies secretes, però és també usat habitualment per a organitzacions que semblen comuns i innòcues (com ara fraternitats universitàries) o organitzacions mítiques descrites en les teories conspiratives com immensament poderoses, amb agendes polítiques o financeres que busquen el seu propi profit.
Societat secreta vs discreta modifica
Segons alguns, el més indicat seria anomenar "societats discretes" a les institucions més famoses (francmaçoneria,[2] Rosacreu,[3][4] Martinica, etc.), ja que les societats secretes només serien freqüentades i conegudes pels seus membres i, a diferència de les discretes, són de públic coneixement, es coneix la seua simbologia, fan conferències obertes i creen tipus de publicacions.
Evolució modifica
En general, una societat secreta sorgeix amb propòsits determinats, sota circumstàncies i problemàtiques específiques que requereixen ser superades i, en dur a terme el compliment d'aquestes propòsits, la societat deixa de ser útil i necessària, i no té raó per seguir existint, per la qual cosa acaba desapareixent.
Bibliografia modifica
- Heckethorn, Charles William. The secret societies of all ages and countries, embracing the mysteries of ancient Índia, Xina, Japan, Egypt, Mèxic, Perú, Greece, and Scandinavia, the Cabbalists, early Christians, heretics, Assassins, Thugs, Templars, the Vehm and Inquisition, Mystics, Rosicrucians, Illuminati, Freemasons, Skopzi, Camorristi, Carbonaria, nihilists, and other sects. Kessinger Publishing, 1997. ISBN 1-56459-296-0.
- Whalen, William Joseph. Handbook of secret organizations. Milwaukee: Bruce Pub Co, 1966. LCCN 66026658.
- Axelrod, Alan. The international encyclopedia of secret societies and fraternal orders. New York: Facts on File, 1997. ISBN 0-8160-2307-7.
- Roberts, J. M. (John Morris). The Mythology of the secret societies. New York: Scribner, 1972. ISBN 0-684-12904-3.
- Robbins, Alexandra. Pledge: the secret life of sororities. New York: Hyperion, 2004. ISBN 0-7868-8859-8.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Antonio Velasco Piña, El círculo negro, ISBN 9707310979
- ↑ «Maçoneria». Arxivat de l'original el 2001-12-15. [Consulta: 9 gener 2011].
- ↑ Societats Secretes
- ↑ La tradició ocultista remunta l'origen dels Rosacreus a les antigues Escoles dels Misteris d'Egipte, les quals daten de l'any 1500 aC, aquestes escoles encara organitzades sota el regnat de Tutmés III, van aconseguir la seva màxima esplendor en el 1,350 AC en el regnat del faraó Akhenaton, que va abolir les religions politeistes del seu temps, reemplaçant per la primera doctrina monoteista del món el Déu era representat materialment pel Sol o Aton, aquest faraó va canviar el seu nom pel de Akhenaton que significava "piadós amb Aton" o "glòria a Atón".
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Societat secreta |
- Societats Secretes - Qui Mou els Fils del Món? Informació de diverses societats secretes, vídeos, ampli fòrum de discussió.
- Societats Secretes Article de Metareligión.
- Quina és la Societat Secreta més influent? Preguntes Yahoo.
- Maçoneria: Història d'una Societat Secreta Llibre sobre el tema.
- [1] Arxivat 2010-08-12 a Wayback Machine. Informació sobre societats secretes desmitificació, investigació i difusió.