Obre el menú principal

Sojourner Truth, nascuda esclava com a Isabella Baumfree (Swartekill, Nova York, ca. 1797Battle Creek, 26 de novembre de 1883) fou una afroamericana estatunidenca, abolicionista i lluitadora per la igualtat dels drets dels negres i de les dones.

Infotaula de personaSojourner Truth
Sojourner Truth 01.jpg
Fotografia de Sojourner, ca. 1862
Biografia
Naixement Isabella Baumfree
ca. 1797
Swartekill (Nova York (estat), Estats Units)
Mort 26 de novembre de 1883
Battle Creek (Michigan, Estats Units)
Lloc d'enterrament Oak Hill Cemetery (Battle Creek) 
Grup ètnic Afroamericà
Religió Metodisme
Activitat
Camp de treball Abolicionisme
Ocupació Activista pels drets humans, escriptora, abolicionista, feminista i sufragista
renovadora de la societat
Celebració Església Anglicana, luteranisme
Festivitat 10 de març
Esdeveniment significatiu Antiesclavista i sufragista
Premis

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

Sojourner havia nascut esclava a Nova York al final del segle xviii. El 1827 va fugir cap al Canadà, portant-hi el seu fill petit. El 1829, poc després de l'abolició de l'esclavitud a l'estat, tornà a Nova York i durant més d'un decenni hi treballà com a minyona. En aquest període conegué Elijah Pierson, i amb ell va predicar l'Evangeli als carrers.

El 1841 marxà a Northampton (Massachusetts), i s'uní a una comunitat utòpica, la Northampton Association of Education and Industry. El 1843 canvià el seu nom pel de Sojourner Truth. Quan la comunitat va plegar, continuà vivint a Florence (Massachusetts), on treballà amb Olive Gilbert per escriure l'autobiografia Narrative of Sojourner Truth: a Northern slave. Esdevingué una oradora reconeguda en la defensa de l'abolicionisme i dels drets de les dones: en destaca el seu famós discurs, tot i que breu, Ain't I a woman? (No sóc una dona?), pronunciat a la Convenció sobre els Drets de les Dones d'Ohio, a Akron, el 1851. Segons l'escriptora Antoinette Torres, «és un dels primers discursos de l'afrofeminisme i marca l'esperit del feminisme negre fins avui».[1]

El 1857 Truth anà a Michigan i s'hi instal·là: continuà amb la defensa dels seus ideals. Després de la Proclamació d'emancipació marxà a Washington DC i hi conegué el president Abraham Lincoln, i donà suport a l'exèrcit de la Unió durant la Guerra Civil americana. El 1867 tornà a Michigan i morí a casa seva, a Battle Creek, el dia 26 de novembre de 1883.

L'Església d'Anglaterra la commemora com a santa, i l'Església Evangèlica nord-americana i altres esglésies luteranes com a renovadora de la societat. Ambdues tenen el 10 de març com a data de commemoració en els seus calendaris litúrgics.

En honor seu el 1997 la missió de la NASA Mars Pathfinder va incorporar un vehicle tot terreny anomenat «Sojourner».

ReferènciesModifica

  1. «“Ens mereixem més que ser la nota de color”». Directa, 28-11-2018. [Consulta: 23 desembre 2018].

Vegeu tambéModifica