Solraig clapejat

(S'ha redirigit des de: Solraig de sorra)

El solraig clapejat (Carcharias taurus) és una espècie tauró lamniforme de la família dels odontaspídis que engoleix aire a la superfície i el guarda a l'estómac per aconseguir, gairebé, la flotabilitat neutra.

Infotaula d'ésser viuSolraig clapejat
Carcharias taurus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Longevitat màxima12 anys Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill crític
UICN3854 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseChondrichthyes
OrdreLamniformes
FamíliaOdontaspididae
GènereCarcharias
EspècieCarcharias taurus Modifica el valor a Wikidata
Rafinesque, 1810
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Descripció modifica

  • Cos allargat i robust.
  • Musell curt, cònic i aplanat.
  • Sense membrana nictitant.
  • Amb cinc parells de fenedures branquials.
  • Dues aletes dorsals de mida similar, la primera situada bastant enrere respecte a la inserció de les pectorals.
  • La seua coloració va del marró fosc grisós al dors, i gris clar a la panxa.
  • Presenta una distribució irregular de taques fosques per tot el cos, sobretot en l'individu jove.
  • Assoleix un màxim de 318 cm de longitud total.
  • El mascle madura sexualment als 220-257 cm o més; la femella entre els 220 i els 300 cm o més.
  • Pot arribar a pesar uns 180 kg.

Hàbitat modifica

Individu solitari o en petits grups. Ocupa els fons sorrencs de la plataforma continental, fins als 200 m de fondària, però també se'l pot trobar nedant lentament entre dues aigües, sobretot al capvespre que és quan és més actiu.

Alimentació modifica

És un animal que s'allunya de la costa per alimentar-se. Segons observacions fetes, pot caçar en grup. Menja tota mena de peixos com el tallahams, el bonítol, el lluç, l'anguila, petits taurons, rajades, calamars, pops i crancs.

 
Solraig clapejat del Parc Zoològic de Minnesota, Estats Units.

Reproducció modifica

És ovovivípar aplacentari. Practica l'oofàgia i el canibalisme intrauterí. Els òvuls fecundants s'inclouen en grups de 16 a 23 en càpsules ovígeres, d'aquests tan sols un individu en sortirà viu, ja que després de reabsorbir el seu sac vitel·lí, quan l'embrió té 17 cm i amb la dentició ja funcional, devora els altres òvuls i embrions més petits que ell. Quan té 26 cm l'embrió pot nedar dins de l'úter. A l'hivern, després de 8 o 9 mesos de gestació, neixen dues cries, una de cada úter, quan fan 100 cm de longitud aproximadament.

Aprofitament modifica

Rarament capturat, no té cap interès pesquer.

Referències modifica