Somorrostro

barri de barraques de Barcelona
Per a altres significats, vegeu «Somorrostro (desambiguació)».

El Somorrostro fou un barri de barraques de Barcelona situat als actuals districte de Sant Martí i de Ciutat Vella durant el segle xx. Les barraques es trobaven a la platja, entre l'hospital d'infecciosos (actual Hospital del Mar, a la perifèria de la Barceloneta), i la desapareguda fàbrica de gas Lebon del Poblenou. El barri es va estendre fins a la riera del Bogatell. Desaparegué l'any 1966 després del trasllat dels habitants a habitatges de l'Obra Sindical del Hogar.

Infotaula de geografia políticaSomorrostro
050529 Barcelona 053.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 41° 22′ 55″ N, 2° 11′ 39″ E / 41.38206°N,2.19409°E / 41.38206; 2.19409
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona Modifica el valor a Wikidata

Al barri hi hagué una important colònia de gitanos, a l'anomenat Turó dels Gitanos, on nasqué la ballarina Carmen Amaya. Les condicions de vida eren molt precàries i el barri també fou utilitzat com a abocador.[1] El Somorrostro fou immortalitzat en la pel·lícula de Francesc Rovira-Beleta Los Tarantos (1963), protagonitzada per Carmen Amaya.

Platja del SomorrostroModifica

Article principal: Platja del Somorrostro

La platja del Somorrostro és una platja barcelonina on antigament s'hi establí part del barri de barraques del mateix nom. És una platja d'uns 520 metres de llargada i està situada entre el moll de Marina i l'espigó del Gas.[2] Antigament aquest tram del litoral barceloní era anomenat platja de la Barceloneta, però, a partir de l'any 2011, el tram comprès entre el Port Olímpic i l'espigó, fou reanomenat com a platja del Somorrostro per tal de recuperar la memòria dels barris de barraques de Barcelona.[3]

Memòria històricaModifica

Si el Somorrostro ja va quedar immortalitzat el 1963 amb la pel·lícula de Francesc Rovira-Beleta Los Tarantos,[4][5] durant el segle XXI s'ha intentat recuperar la memòria històrica de l'antic barri de barraques. El 2013 es va publicar amb el llibre Somorrostro. Crònica visual d’un barri oblidat, del fotògraf Manel Gausa,[6] amb fotografies que havia fet el 1958. L'any 2014 l'Ajuntament va instal·lar una placa commemorativa a l'indret on se situava l'entrada al barri.[7]

A partir d'aleshores van tenir lloc diversos esdeveniments en centres cívics i altres punts de la ciutat, com l'exposició fotogràfica a la galeria Il Mondo d'Ignasi Marroyo el 2016; Marroyo havia retratat el barri durant la dècada del 1960 per encàrrec del diari El Correo Catalán.[8][9] Aquell mateix any la Comissió ciutadana per a la recuperació de la memòria dels barris de barraques de Barcelona va organitzar l'exposició "50 anys de l’enderroc del barri del Somorrostro", que va comptar amb imatges de la vida al barri fetes per Jacques Léonard, Ignasi Marroyo, Xavier Vallory March, Carme Garriga i Agustí Mataró.[10] La mateixa comissió va organitzar diversos actes sota aquest títol, com una taula rodona al Born Centre de Cultura i Memòria que debatia sobre els fets de l'enderroc en el context social, polític i urbanístic de l'època.[11]

L'any 2018 es va publicar Somorrostro. Mirades literàries, un llibre editat per Enric H. March que recollia textos d'Alfred Badia, Xavier Benguerel, Blai Bonet, Josep Maria Carandell, David Castillo, Juan Goytisolo, José Hierro, Juan Marsé, Terenci Moix, Josep Pla, Antonio Rabinad, Mercè Rodoreda, Manuel Vázquez Montalbán i Sergio Vila-Sanjuán, entre d'altres.[12]

ReferènciesModifica

  1. DE DÉU PRATS, Joan, 2009, "Llegendes històriques de Barcelona", Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ISBN 978-84-9883-064-4
  2. «Platja del Somorrostro». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 30 octubre 2018].
  3. «Barcelona recupera el nom de Somorrostro per un tram de platja». Barcelona Televisió, 23-03-2011 [Consulta: 30 octubre 2018].
  4. Comas Puente, Àngel. Diccionari de llargmetratges: el cinema a Catalunya durant la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme (1930-1975). Valls: Cossetània Edicions, 2005, p. 249-250 (El Tinter) [Consulta: 6 març 2020]. 
  5. Fernández, Helena «'Los Tarantos', el primer musical flamenco, se estrena en Barcelona» (en castellà). El Mundo, 09-09-2004 [Consulta: 6 març 2020].
  6. Somorrostro. Crònica visual d’un barri oblidat, al web de Barcelona Llibres
  7. Recuperant la memòria del Somorrostro, al web del districte de Sant Martí, 25/11/2014
  8. Terré, Laura «Mor Ignasi Marroyo, el fotògraf del Somorrostro». El País, 30-06-2017 [Consulta: 7 març 2020].
  9. Fotografies del Somorrostro d'Ignasi Marroyo, a la galeria Il Mondo, al web de l'Institut de Cultura de Barcelona
  10. Exposició 50 anys de l’enderroc del barri del Somorrostro, al web del Centre Cívic Besòs
  11. 50 anys de l’enderroc del barri del Somorrostro, al web del Born Centre de Cultura i Memòria
  12. El Somorrostro, tot un mapa literari, al web del districte de Sant Martí, 1/8/2018

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

Coord.: 41° 22′ 55″ N, 2° 11′ 39″ E / 41.382062°N,2.194086°E / 41.382062; 2.194086