Obre el menú principal

Son Servera

municipi de l'illa de Mallorca

Son Servera,[1] escrit també Son Cervera,[2][3] antigament Binicanella,[4] és una vila i municipi mallorquí situat al nord-est de l'illa, pertanyent a la comarca de Llevant. Confronta amb Artà, Capdepera i Sant Llorenç des Cardassar.

Infotaula de geografia políticaSon Servera
Escudo de Son Servera (Islas Baleares).svg
Parroquia Son Servera.JPG

Localització
Localització de Son Servera respecte de Mallorca.svg
 39° 37′ 15″ N, 3° 21′ 36″ E / 39.620833333333°N,3.36°E / 39.620833333333; 3.36
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
IllaMallorca

Capital Son Servera
Població
Total 11.378 (2018)
• Densitat 267,34 hab/km²
Gentilici Serverí, serverina
Geografia
Superfície 42,56 km²
Banyat per Mar Mediterrània
Altitud 103 m
Limita amb
Història i celebracions
Patrocini Sant Joan Baptista
Organització política
• Alcalde Antoni Servera Servera
Identificador descriptiu
Codi postal 07550
Fus horari
Codi de municipi INE 07062
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

ToponímiaModifica

El topònim de Son Servera apareix documentat per primera vegada el 1560 sota la forma Son Servera, i és format seguint el procediment més habitual a Mallorca per a crear topònims de possessions: la partícula son, que prové de ço d'en (això d'en, propietat d'en) ; i Cervera, el llinatge de la família propietària de les terres.[5] Hi ha polèmica per l'ortografia del topònim, atès que, tradicionalment, hom ha escrit sempre Servera, però sembla que la forma Cervera és l'etimològica, perquè el llinatge prové d'una família principatina establerta a Mallorca que procedia de la vila de Cervera.[2] No obstant això, hom ha apuntat també la possibilitat que el nom de la família vengui del substantiu servera.[6]

El topònim de Son Servera desplaçà l'antic nom de Binicanella, una antiga alqueria islàmica que apareix documentada Benu Quinena el segle XIII. Aquest topònim, en desús més avant del segle XVI, fou reviscolat arran de la fundació d'un monestir benedictí a Son Servera, el qual prengué el nom de Santa Maria de Binicanella[cal citació].[7]

PoblacióModifica

Entitat de població Habitants (2008)
Cala Bona 1.161
Cala Millor 5.356
Costa dels Pins 282
Son Servera 4.848
Port Nou, Port Verd i Port Vell (Son Servera) 66
Font: IBESTAT

GeografiaModifica

El poble de Son Servera, cap del municipi, s'aixeca a la falda del Puig de sa Font, de 273 metres d'altitud. A l'est, a tocar de la costa, se situen les poblacions de Cala Millor i Cala Bona unides entre si i travessades per un passeig. Al nord i en direcció al cap des Pinar es troben els nuclis residencials de la sa Marjal i es Ribell.

La part de la costa forma una badia que porta el seu mateix nom.

HistòriaModifica

Dels primers pobladors a l'arribada de l'islamModifica

Dins el terme municipal de Son Servera es troben més de 40 jaciments arqueològics. Hi ha coves de l'època pretalaiòtica com les de Son Sard o les de la Font Gata. La cultura talaiòtica ha deixat gran quantitat de talaiots i habitacions i, fins i tot, turons fortificats: Pula, Son Gener, la Pleta o Mestre Ramon...

Al Port Vell, a la zona de Banyeres, hom hi va trobar una vil·la tardoromana de la qual es conservava una part important dels banys.[8] Justament, el topònim Banyeres apareix documentat els primers anys després de la Conquesta com a Albainmeria i Albaynhayra, de manera que no hi ha dubte que aquest topònim, avui en desús, prové del fet que en aquella zona hi havia uns banys.[9]

L'època islàmicaModifica

Les terres de l'actual terme de Son Servera formaren part del juz de Yartan, que es corresponia aproximadament amb els actuals municipis d'Artà, Capdepera i Son Servera. Sembla que a l'època islàmica les dues alqueries més importants eren Benu Quinena Algarbia (si fa no fa devers Fetget, la Canal, la Penya Rotja, Son Comparet...) i Benu-Quinena Exarquia (aprox. Ca s'Hereu, Son Esquerrà, Son Corb, Son Floriana...), l'alqueria de ponent i l'alqueria de llevant respectivament, dels fills de Quinena (l'alqueria que donà lloc a la vila actual). Una altra alqueria important era l'anomenada Banyeres (Son Sard, Sant Jordi, es Rafal...).[10]

Algunes restes islàmiques destacables a Son Servera són l'hort tancat i la font de sa Jordana i els molins hidràulics de Son Sard i de Son Comparet (però no el molí de Son Corb, del segle XVIII, o el de l'Hort d'en Nebot, de començament del XX).[11]

Població dispersa a Son ServeraModifica

Com a recompensa a l'ajuda proporcionada en la conquesta de Mallorca, el rei en Jaume va concedir a la ciutat i als homes de Marsella 45 alqueries, 21 de les quals es trobaven al terme d'Artà. Els marsellesos, de tradició marinera, varen esser destinats a la costa de l'antic juz d'Artà, del qual feia part l'actual Son Servera. També part de la contrada va pertànyer als premonstratesos de Bellpuig, els quals donaren l'alqueria de Banyeres a Ferrer de Banyeres el 1231. El 1232, les alqueries de Beni Dahom i d'Alfamah -Son Favar- foren cedides als cavallers de l'orde militar de Sant Jordi d'Alfama. L'alqueria d'Alixicrati -Xiclati- va esser donada a Pere Peris. El rei es reservà la de Dal-Huaraní -sa Jordina-, tot i que després la cedí a l'infant Pere de Portugal.[5]

La població es va mantenir dispersa per les alqueries durant el segle XIII, sense cap nucli important. Les Ordinacions de l'any 1300 preveien la construcció d'una pobla «devers lo Port de Banyeres», al Port Vell actual, però no s'arribà a dur a terme. Prest, la família dels Cervera, provinent de Porreres, es convertí en la gran propietària de les terres de Benicanella, que incloïa la major part de l'actual terme municipal.[10] L'altra gran família era la dels Ferri, amb la qual s'emparentaren per mitjà de matrimonis.[5]

No és fins al segle XV que Binicanella començà a patir les divisions i parcel·lacions que afavoriren el posterior naixement del nucli de Son Servera. Així, el 1475, amb la mort de Salvador Cervera es divideix Binicanella en dues meitats: la de tramuntana acabà per prendre el nom de Son Fra Garí i la de migjorn agafà el de Ca l'Hereu. Al començament del segle XVI hom té les primeres notícies de la Torre dels Cervera. La torre fou bastida conjuntament pels senyors de les dues possessions per protegir la població de les seves terres en cas d'atac dels sarraïns a les terres de Llevant. Es trobava en un punt intermedi entre ambdues terres, que en l'actualitat és el centre de Son Servera: es tracta de la Torre de la Vicaria, a l'església vella.[5]

A començament del segle XVI, Binicanella de tramuntana romangué dividida en dues parts: una la constituïen el Rafal de Comparet i Banyeres, i l'altra s'anomenà Son Fra Garí, de la qual més tard es desprengueren la Canal, el Rafal den Causes, Fetget i la Penya Rotja. El 1560 produí la segona gran partició de Binicanella, aquesta vegada la part de migjorn: Salvador Cervera, de malnom s'Hereu, reparteix la seva possessió entre els seus sis fills; Salvador Cervera heretà Ca l'Hereu i la resta de germans donaren lloc a noves possessions i topònims com la Plana, Son Esquerrà, Son Corb i Son Floriana. Un document sobre el costum de celebrar missa de l'any 1580 podria indicar que ja existien cases entorn de la Torre dels Cervera que formàs un petit llogaret.[5] Sembla que el 1596 ja hi havia un grapat de cases a Ca l'Hereu.[10]

El naixement de la vila (segle XVII)Modifica

A mitjan segle XVII, la possessió de Son Fra Garí havia acumulat molts de deutes i els propietaris, els germans Salvador i Sebastià Cervera, no l'aconseguiren vendre per poder pagar. De resultes, el 1666 la Reial Audiència vengué la possessió de Son Fra Garí en pública subhasta i la Universitat d'Artà la va decidir de comprar per establir-la.[5] Entre les condicions de compra hi figurava que les partides venudes no podien sobrepujar les quatre quarterades i que només es podien establir a fills del terme d'Artà (actuals municipis d'Artà, Capdepera i Son Servera)[cal citació].

Entre 1666 i 1684 hom bastí els establits de l'antiga possessió, un total d'uns 71 nous terrenys de petita propietat, part dels quals ja incloïa cases i corral. Sembla que prèviament ja existia conjunt de cases, atès que hom documenta que, d'entre els primers establits, n'hi havia que afrontaven amb via pública i cases d'altres propietaris. Aquesta via pública era la partió entre les possessions de Son Fra Garí i Ca l'Hereu, que partia de la Torre dels Cervera cap al cim del Puig de la Font (actual carrer Doctor Servera). Per tant, les cases ja existents es trobaven dins Ca l'Hereu, i devien ser una quinzena.[10]

L'increment del nombre de veïns féu que la primitiva capella de la possessió fos ampliada durant els segles XVII i XVIII. El 1750 la població era de 982 habitants i, el 1755, el bisbe Llorenç Despuig Cotoner l'erigí en vicaria in capite. El 1789, Jeroni de Berard indicà que la vila la integraven 255 cases, força dividides. En el pla que alçà aquest erudit i militar hi ha representats una desena de carrers.[5]

Independència municipalModifica

La Constitució de Cadis (1812) proclamà la creació d'ajuntaments per a tots aquells nuclis de població de més de 1.000 habitants. L'any 1813 es dugué a terme el recompte de la població (padró del Vicari Nadal) amb un resultat de 1.651 habitants a gener d'aquest any: 1.233 a la vila i 418 a fora vila.[5]

Dia 18 de gener de 1814 Son Servera assoleix el seu primer període d'independència. La suspensió de la Pepa aquest mateix any (18-8-1814) té com a resultat la dissolució de l'ajuntament i la reincorporació a Artà. Però l'arribada del trienni liberal (1820-1823) dóna lloc a la reclamació de la independència de Son Servera. A principi de 1820 Son Servera tenia 1.808 habitants però els efectes de la gran epidèmia de pesta la reduïren a 768 a finals d'any.[5]

Tot al llarg del segle XIX i primera meitat del XX, Son Servera mantengué com a municipi eminentment rural dedicat principalment al conreu de secà, a diferència dels municipis veïns que incorporaren un cert grau d'artesania i indústria o d'altres activitats del sector primari, com la ramaderia o el conreu de la vinya. No fou fins a la dècada dels seixanta que començà a prendre impuls el turisme, el qual actualment és la dedicació principal de tot el municipi.[5]

Política i administracióModifica

L'actual batle (2018) és Antoni Servera, dels Independents

Resultats electorals - Son Servera, 2019
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
PSIB-PSOE Natalia Troya Isern 1.281 6 30,97%
Partit Popular Jaume Servera Esteva 838 3 20,26%
ON Son Servera Antoni Cànovas Miquel 598 3 14,46%
Independents per Son Servera, Cala Millor i Cala Bona Margarita Vives 588 3 14,22%
Podemos Francesc Riera 263 1 6,36%
Ciutadans Sergio M. Rodríguez 191 0 4,62%
VOX-Actúa Baleares Miquel Morlà 175 0 4,23%
Esquerra Oberta-APIB Rafel Angel Valls 157 0 3,80%
En blanc 45 - 1,09%
Nul 30 - 0,72%
Total 4.166 17
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 n/d UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Francisco Barrachina Llaneras AP 28/05/1983
1987 - 1991 Francisco Barrachina Llaneras AP 30/06/1987
1991 - 1995 Eduard Servera Cariñena PSIB-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Francisco Barrachina Llaneras PP 17/06/1995
1999 - 2003 Francisco Barrachina Llaneras

Eduard Servera Cariñena

Antonio Oliver Salas
PP PSM-EN 03/07/1999
2003 - 2007 Damià Ripoll Gàlvez PP 14/06/2003
2007 - 2011 José Barrientos Ruiz
Antoni Servera Servera
PSIB-PSOE
IxSMB
16/06/2007
2011 - 2015 José Barrientos Ruiz
Antoni Servera Servera
PSIB-PSOE
IxSMB
11/06/2011
2015 - 2019 Natalia Troya Isern
Antoni Servera Servera
PSIB-PSOE
IxSMB
13/06/2015
Des del 2019 Natalia Troya Isern PSIB-PSOE 15/06/2019

Llocs d'interèsModifica

Vegeu també: Llista de monuments de Son Servera

Un dels edificis més emblemàtics del poble és l'Església Nova, obra de Joan Rubió, deixeble d'Antoni Gaudí. D'estil neogòtic, està sense acabar i actualment es destina per a celebracions i actes a l'aire lliure.

D'altra banda hi ha l'església de Sant Joan Baptista a la plaça del poble i a la part baixa estan les Escoles Velles i s'Estació. La vicaria de l'església vella és una antiga torre fortificada, la Torre dels Cervera, entorn de la qual es formà el nucli primitiu de Son Servera cap al segle XVI.[5]

El mercat setmanal de Son Servera és els divendres de matí, tot l'any.

MúsicaModifica

Pel que fa a la música, Son Servera compta amb diverses formacions musicals de totes castes, com la Banda de Música Local de Son Servera, la Coral de Son Servera, el grup de balls populars Sa Revetla. De Son Servera també són els components del grup de rock en català Anegats.

EsportsModifica

L'equip de la vila és el CE Serverí, fundat el 1933, que juga al Camp Municipal de ses Eres

ReferènciesModifica

  1. És la forma oficial: «Decret 36/1988 del 14 d'abril». BOCAIB, 1988 [Consulta: 30 agost 2019].
  2. 2,0 2,1 Bibiloni, Gabriel. «La normalització de l'antropotoponímia». Bibiloni.cat. [Consulta: 4 setembre 2019].
  3. Bibiloni, Gabriel «Definitivament, Son Bordoll». L'Espira, 06-11-2010 [Consulta: 4 setembre 2019].
  4. «Binicanella». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 2. Palma: Promomallorca, p. 135. ISBN 84-8661702-2. 
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 «Servera, Son». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum XVI. Palma: Promomallorca, p. 197-202. ISBN 84-8661702-2. 
  6. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Servera». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  7. Lliteras, Llorenç «Binicanella». Bellpuig, 95, Gener 1968, pàg. 7 [Consulta: 5 setembre 2019].
  8. ; Obrador, T. «Descubren junto a la Font dels Molins de Son Servera una villa romana "excepcional"». Diario de Mallorca, 23-03-2012 [Consulta: 5 setembre 2019].
  9. Escanelles, Miquel Àngel. «Banyeres». Toponimiamallorca.net, 2012. [Consulta: 5 setembre 2019].
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Gili 2007
  11. Argemí 1997

Enllaços externsModifica