Sonata en si bemoll major per a piano a quatre mans, D 617 (Schubert)

La Sonata en si bemoll major per a piano a quatre mans, D 617, (Op. 30), és la primera de les dues sonates per a dos pianos de Franz Schubert, composta el 1818. L'altra obra és la Sonata "Grand Duo", composta l'any 1824.

Infotaula de composicióSonata en si bemoll major per piano a quatre mans
Forma musicalsonata per a piano Modifica el valor a Wikidata
TonalitatSi♭ major
CompositorFranz Schubert Modifica el valor a Wikidata
Creació1818
Data de publicació1823
  1. Allegro moderato
  2. Andante con moto
  3. Allegretto
CatalogacióD 617
Instrumentaciópiano a quatre mans Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: Sonata_for_Piano_Duet_in_B-flat_major,_D.617_(Schubert,_Franz) Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

Schubert va escriure aquesta obra l'estiu de 1818 durant la seva estada a Zseliz, a casa dels Esterházy, on probablement feia de tutor de les dues comtesses. Allà va compondre un considerable nombre d'obres per a piano quatre-mans.[1] L'obra va ser publicada el 1823 com a Op. 30 amb una dedicació al comte Ferdinand Palffy d'Erdöd, propietari del Theater an der Wien. Max Harrison pensa que la dedicatòria pot tenir connexió amb el fet que aquell mateix any es van fer representacions de Rosamunde.[2]

Estructura modifica

L'obra té tres moviments:

  1. Allegro moderato
  2. Andante con moto
  3. Allegretto

Referències modifica

  1. Newbould, p. 71
  2. Harrison 1986, p. 2
Fonts

Enllaços externs modifica