Sonata per a flauta en la menor (HWV 374)

sonata de G. F. Händel

La Sonata per a flauta en la menor (HWV 374) es creu que fou composta per Georg Friedrich Händel. Està escrita per a flauta i teclat (clavicèmbal). La data de la composició és desconeguda però aparegué publicada el 1730. Altres catàlegs de música de Händel la referencien com a HG xlviii,130; i HHA iv/3,57.[1]

Infotaula obra musicalSonata per a flauta en la menor
Forma musicalsonata per a flauta Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatla menor Modifica el valor a Wikidata
CompositorGeorg Friedrich Händel Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióHWV 374 Modifica el valor a Wikidata
Part deSonates per a flauta de Händel Modifica el valor a Wikidata
InstrumentacióBaroque flute (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 330f4e6b-d705-4524-a8ad-bf8c045977f6 IMSLP: Flute_Sonata_in_A_minor,_HWV_374_(Handel,_George_Frideric) Allmusic: mc0002370080 Modifica el valor a Wikidata

L'autenticitat de la sonata és incerta, tot i que està escrita en un estil molt handelià. Es coneix també com a "Halle Sonata núm. 1" i de vegades se l'anomena "Hallenser Sonaten", d'acord amb l'opinió de Chrysander que creia que era una obra primerenca. En l'edició de Chrysander es recull que està escrita per a flauta travessera ("Traversa") i la va publicar com a Sonata XVI.

Una interpretació típica dura aproximadament onze minuts i mig.

Moviments modifica

La sonata consta de quatre moviments:

Núm. Tipus Tonalitat Mètrica Compassos Notes
1 Adagio La menor 3/4 44 Comença amb una línia atrevida amb intervals de sèptimes descendents que passa al baix amb un ritme persistent.
2 Allegro La menor 4/4 34 Té dues seccions (15 i 19 compassos), cadascuna amb signes de repetició. El baix continuo segueix constantment a la flauta. El final de la primera secció i el començament de la segona secció estan en mi major.
3 Adagio La menor 4/4 25 Té dues seccions (12 i 12 compassos), cadascuna amb signes de repetició.
4 Allegro La menor 3/4 47 Té dues seccions (23 i 24 compassos), cadascuna amb signes de repetició. El final de la primera secció i el començament de la segona secció estan en mi major.

(Els moviments no contenen signes de repetició llevat que s'indiqui. El nombre de compassos està agafat de l'edició de Chrysander, i és el nombre que apareix en el manuscrit, sense incloure signes de repetició.)

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Hicks, Anthony (2001). Sadie, Stanley; Tyrrell, John (eds.). The New Grove Dictionary of Music and Musicians. x (2 ed.). London: Macmillan. p. 802.