Sonata per a piano núm. 20 (Beethoven)

La Sonata per a piano núm. 20 en sol major, op. 49 núm. 2 va ser composta per Ludwig van Beethoven probablement cap a l'any 1795 o 1796, tot i que no va aparèixer publicada el 1805, conjuntament amb la núm. 19.[1]

Infotaula de composicióSonata per a piano núm. 20
Forma musicalSonata
TonalitatSol major
CompositorL. V. Beethoven
Creació1795-1796
Data de publicació1805 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióOp. 49, núm. 2
Durada8'
  • Allegro ma non troppo
  • Tempo di menuetto
Instrumentaciópiano Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: Piano_Sonata_No.20,_Op.49_No.2_(Beethoven,_Ludwig_van) Modifica els identificadors a Wikidata

Ambdues sonates són conegudes també com a "Sonata fàcil". No són difícils de tocar i el seu caràcter general, sense complicacions, fa pensar que el compositor les considerava més com a una sonatina.[1]

El germà de Beethoven, Caspar, és el principal responsable de la publicació a Viena, el 1805. Ell va prendre la decisió en contra dels desitjos del seu germà, i va enviar les dues sonates opus 49 a l'editorial. Pel que fa a la qualitat musical, s'ha demostrat que es tractaven de creacions dignes.[2]

1r. moviment - Allegro ma non troppo
2n. moviment - Tempo di menuetto

Té una estructura en dos moviments:

  1. Allegro ma non troppo
  2. Tempo di menuetto

La seva interpretació dura aproximadament uns 8 minuts.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica