Sonata per a piano núm. 3 (Mozart)

La Sonata per a piano núm. 3 en si bemoll major, K. 281 (K. 189f), és una obra composta per Wolfgang Amadeus Mozart. És una de les obres que va escriure durant el seu hivern a Múnic, des de finals de 1774 fins al març del 1775, amb motiu de lproducció de la seva òpera, La finta giardiniera. En aquesta obra es nota que, tot i la gran influència de Haydn, la personalitat de Mozart s'afirma amb el pas del temps. A l'Andante i al Rondó s'entreveu l'emancipació de l'artista i el segell d'un estil més propi. També que està pensada més per ser interpretada amb el piano, en detriment del clavicèmbal.[1]

Infotaula de composicióSonata per a piano núm. 3
Forma musicalSonata
TonalitatSi bemoll major
CompositorW. A. Mozart
Creació1774
Data de publicació1774 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióK. 281 (189f)
Durada14'
  1. Allegro
  2. Andante amoroso
  3. Rondeau
Instrumentaciópiano Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: Piano_Sonata_No.3_in_B-flat_major,_K.281/189f_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Allmusic: mc0002370259 Modifica els identificadors a Wikidata

Estructura

modifica

L'estructura és l'habitual de tres moviments:

  1. Allegro
  2. Andante amoroso
  3. Rondeau

La coda del darrer moviment recorda la música del seu futur Papageno.[2]

Referències

modifica
  1. Casella, Alfredo. Ricordi Americana S.A.E.C.. Sonatas y Fantasías para piano. Vol. 1, 1949, p. 155 p.. 
  2. «Clásicos on line para todos». La Nacion. Arxivat de l'original el 2008-03-08. [Consulta: 13 desembre 2013].