Sonata per a violoncel i piano núm. 1 (Enescu)
La Sonata per a violoncel i piano núm. 1 en fa menor, op. 26 núm. 1, fou composta per George Enescu a finals de 1898 i estrenada el 8 de novembre del mateix any a París per Joseph Salmon i el mateix Enescu al piano.[1] Després va tenir com a protagonistes Édouard Risler i Alfred Cortot, el duo més famós de la història de la música francesa.[2] La va dedicar al director Dimitrie Dinicu o a Joseph Hellmesberger.,[3] segons les fonts.
| Forma musical | Sonata per a violoncel  |
|---|---|
| Tonalitat | fa menor |
| Compositor | George Enescu |
| Creació | 1898 |
| Parts | 4 moviments |
| Durada | 40 minuts |
| Dedicat a | Dimitrie Dinicu i Joseph Hellmesberger (fill) |
| Opus | 26, No. 1 |
| Instrumentació | violoncel i piano |
| Estrena | |
| Estrena | 1898 |
| Escenari | París , Metròpolis del Gran París |
| Intèrpret | Édouard Risler i Alfred Cortot |
 | |
Moviments Modifica
Amb una durada de 40 minuts, consta de quatre moviments:
- I. Allegro molto moderato
- II. Allegretto scherzando
- III. Molto andante
- IV. Presto
Origen i context Modifica
George Enescu va ser un violinista de fama internacional, un pianista de nivell de concert i un director de primera línia. Però Enescu sempre va tenir el fort desig de tenir un reconeixement comparable com a compositor. Deixant a part els primers èxits, especialment les dues Rapsòdies romaneses, només un reduït cercle de músics i melòmans van apreciar la seva obra. La seva creativitat compositiva es va veure frenada per les exigències de les seves actuacions, els esgavells de la seva vida personal i els règims polítics adversos de la seva estimada Romania i les malalties en la fase final. Així, només va poder completar una petita quantitat de composicions importants després de la Primera Guerra Mundial.
| El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-3.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://www.chandos.net/chanimages/Booklets/NX0582.pdf Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Sonata per a violoncel i piano núm. 1 (Enescu)|url=https://www.chandos.net/chanimages/Booklets/NX0582.pdf}}--~~~~ |
Malgrat tot això, a finals del segle xx hi ha hagut un corrent gradualment més intens que ha valorat la gran qualitat d'aquestes obres, que combinen la seva complicitat amb els mestres clàssics amb la dels darrers compositors francesos i alemanys del segle xix, amb una música que segons Whitehouse «transcendeix les nocions estereotípiques de radical i conservador».[4]
| El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-3.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://repositorio.ipcb.pt/bitstream/10400.11/3035/1/Daniela%20-%20Trabajo%20final%20%2828%20sept%202015%29.pdf Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Sonata per a violoncel i piano núm. 1 (Enescu)|url=https://repositorio.ipcb.pt/bitstream/10400.11/3035/1/Daniela%20-%20Trabajo%20final%20%2828%20sept%202015%29.pdf}}--~~~~ |
Enescu va escriure aquesta Primera Sonata per a violoncel entre les dues primeres sonates per a violí, la segona de les quals va suposar un salt estilístic del compositor. La Primera Sonata per a violoncel d'Enescu està composta en un llenguatge musical molt similar al de la Primera Sonata per a violí, probablement més propera a Brahms, amb la diferència que aquí tots els temes són enginyoses variacions del material temàtic del primer moviment; en aquest mateix any acaba les Variacions per a dos pianos sobre un tema original en la bemoll major, op. 5.[2]
Segons els informes, Enescu va compondre la primera Sonata per a violoncel i piano en només dotze dies el novembre de 1898.[5]
Anàlisi musical Modifica
Es tracta d'una gran obra de quatre moviments, que té una durada mínima de 35 minuts. Segons Malcolm, «la Primera Sonata per a violoncel d'Enescu es troba en un llenguatge similar a la Primera Sonata per a violí: potser més propera a Brahms, però compartint el mateix deute principal amb Schumann.»[6]
| El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-3.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://www.chandos.net/chanimages/Booklets/NX0582.pdf Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Sonata per a violoncel i piano núm. 1 (Enescu)|url=https://www.chandos.net/chanimages/Booklets/NX0582.pdf}}--~~~~ |
El primer moviment comença amb un motiu bàsic compost per les tres notes fa-sol-la♭, que no només aporten el contingut melòdic de l'obra, sinó també la vitalitat rítmica. Amb dues reiteracions del motiu de tres notes, el primer moviment continua amb un tema pensatiu al piano, mentre que el violoncel manté un ritme subjacent discret i prudent. El violoncel passa a tocar el tema en pizzicato que va agafant impuls amb una apassionada aparença contra els atacs del piano. Un llarg tema secundari per al violoncel més relaxat prolonga el moviment, tot i que la mà esquerra del piano toca el primer motiu bàsic. La música comença a disminuir fins a apagar-se. Segueix el violoncel, tocant la major part del temps en pizzicato, en un discurs enginyós que combina elements dels dos temes. S'arriba al clímax amb els dos instruments elaborant de nou i de manera virtuosa el motiu bàsic. El segon tema, absent en el desenvolopamernt, es repeteix en forma de lament fins que una curta coda fa una referència ràpida al motiu bàsic a mesura que la música s'esvaeix en el no-res.[5]
El segon moviment, en forma de Allegretto scherzando, estaria entre un intermedi animat i un scherzo lent. Comença amb una certa alegria germànica de la varietat contrapuntística, però després evoluciona cap a un delicat i alegre passatge que podria ser de Saint-Saëns en el seu moment més lúdic.[6]
| El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-3.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://www.chandos.net/chanimages/Booklets/NX0582.pdf Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Sonata per a violoncel i piano núm. 1 (Enescu)|url=https://www.chandos.net/chanimages/Booklets/NX0582.pdf}}--~~~~ |
El tema principal presenta diversos motius pensats per a una interacció robusta d'eco i anticipació entre els dos instruments. El material evoluciona com un procés continu de modificacions, que es dirigeix cap a una coda tranquil·la i especulativa abans del brusc final en què el que torna el motiu bàsic.[5]
| El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-3.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://www.chandos.net/chanimages/Booklets/NX0582.pdf Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Sonata per a violoncel i piano núm. 1 (Enescu)|url=https://www.chandos.net/chanimages/Booklets/NX0582.pdf}}--~~~~ |
El tercer moviment, Molto andante, comença amb una barcarola del violoncel sobre un acompanyament oscil·lant al piano, si bé el to que utilitza el primer es va suavitzant a mesura que la música es desenvolupa de forma molt expressiva. Els acords recaragolats del piano inicien una secció central més ambiciosa, contra la qual el motiu bàsic sona de forma rara al violoncel fins que el piano arriba a un breu clímax, llavors el tema principal torna amb una intensitat renovada.[5]
| El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-3.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://www.chandos.net/chanimages/Booklets/NX0582.pdf Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Sonata per a violoncel i piano núm. 1 (Enescu)|url=https://www.chandos.net/chanimages/Booklets/NX0582.pdf}}--~~~~ |
El finale condueix cap a un tancament tranquil i s'endinsa en una vigorosa activitat Contrapuntística entre els instruments, amb el motiu principal que els proporciona una immensitat d'idees que s'entrellacen. En aquest punt contrasta l'entrada d'un tema més cantabile, que aviat torna al tema de l'obertura amb un discurs intens. Hi ha una breu reaparició de la melodia contrastada, però de seguida el tema principal condueix la música a una coda que fa aparèixer el motiu bàsic ja de forma definitiva.[5]
Referències Modifica
- ↑ Malcolm, 1990, p. 269.
- ↑ 2,0 2,1 Tudor, Daniela Mónica. «La biografía de George Enescu» (en castellà). [Consulta: 4 juny 2021].
- ↑ Won Kim, Ji. «George Enescu His influence as a violinist and pedagogue» (en anglès). University of Sydney. [Consulta: 30 setembre 2021].
- ↑ Whitehouse, Richard. «Ressenya del disc» (en anglès). Chandos. [Consulta: 5 juny 2021].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Ressenya del disc» (en anglès). Presto Music. [Consulta: 5 juny 2021].
- ↑ 6,0 6,1 Malcolm, 1990, p. 72.
Bibliografia Modifica
- Malcolm, Noel. Toccata Press. George Enescu : his life and music (en anglès), 1990. ISBN 9780907689324.