Sonates de Domenico Scarlatti

Giuseppe Domenico Scarlatti (1685-1757) va compondre al llarg de la seva vida 555 sonates per a teclat, la majoria durant els seus anys de servei a les monarquies portuguesa i espanyola, que han esdevingut peces fonamentals en el repertori de teclistes.

Edició de dotze sonates de D.Scarlatti per John Johnson (Londres, 1752)

ContextModifica

Des de principis del segle xvii, la majoria de monarquies europees passaren a considerar entre els seus objectius fonamentals la formulació d'un art oficial, estretament controlat i dirigit, i la cort passà a ser un gran centre cultural. J. Ll. Palos parla de "un verdadero ejército de constructores de la gloria”, integrat per escriptors, pintors, arquitectes, músics i escenògrafs que desenvoluparen una cultura cortesana destinada a definir el fast i la solemnitat de les cerimònies públiques, un llenguatge formal al servei de l'exaltació del rei.[1]

La casa reial espanyola al segle xviii centralitzà un nucli d'alt valor artístic, especialment en relació amb les diversions o espectacles teatrals i amb la música de tecla. Segons C. Bordas, Maria Bàrbara de Bragança, esposa de Ferran VI, és la figura musical més rellevant, després de l'arribada de la qual a Madrid el 1729 la vida musical de Palau s'enriquí amb els espectacles de Farinelli (que era a Espanya des del 1737 al servei de Felip V) i amb el sorgiment d'una escola de tecla creada al voltant de la figura de Scarlatti que pervisqué durant tot el segle. Fins als primers anys del segle xviii el clave a Espanya era considerat un instrument acompanyant o d'estudi, però amb Maria Bàrbara de Bragança adquireix la posició d'instrument solista, i a part de Scarlatti també seran importants en la creació per a aquest instrument altres compositors contemporanis de la Cort, com Carlos Seixas i Sebastián de Albero.[2]

La societat espanyola era altament jerarquitzada. En el model de vida nobiliària, quasi tota la jornada estava dedicada a l'oci, mentre que per a la majoria de gent aquest era molt reduït. Els homes tenien molta més llibertat que les dones i en acabar la feina se solien reunir una estona a la taverna o al mesón per parlar, beure i jugar, que devia ser on Scarlatti conegué la música popular. Pensem que la música, unida al ball, tenia un paper molt important en la diversió de totes les classes socials. Entre els nobles, saber música, tocar instruments, cantar i ballar eren activitats considerades imprescindibles per dur la vida de qualitat que pretenien, i hi dedicaven bona part del temps, com a plaer individual i com a pràctica de relacions socials. Igualment, per a les classes populars, la música i el ball eren molt importants en les festes.

Com s'observa en les sonates de Scarlatti, es produïa el que M. Pérez Samper denomina un fenomen de “circularitat cultural”, en el qual mentre la música culta es feia famosa i les seves melodies es difonien entre les classes populars, també les músiques i balls del poble servien d'inspiració als grans artistes, que els recreaven com a obres cultes.[3] Per tant, hem de pensar que la inspiració popular de les sonates de Scarlatti no és única, i de fet es troba en altres compositors contemporanis a ell com Cantallops, autor d'una sonata en Do menor amb suggeriments de zapateado, plasmada en un manuscrit de peces per a teclat que posseïa el Duc de Villahermosa, don Alfonso Urzaiz y Azlor de Aragón.[4]

Característiques formalsModifica

Les sonates de D. Scarlatti tenen una estructura binària composta per una primera part a mode d'exposició i una segona part que repeteix, amb algunes variacions, els elements melòdics i rítmics que havien aparegut ja en la primera. Cada part es repeteix i acaba amb cadències similars, la primera sovint en la dominant i la segona en la tònica. Es tracta d'una estructura típica de les sonates de l'època, que trobem en altres sonates per a tecla de compositors contemporanis de Scarlatti, com Antoni Soler.

 
Darrers nou compassos de la primera part de la sonata K.247, en Do # menor. Conclou amb una cadença a Sol# menor.
 
Darrers nou compassos de la segona part de la sonata K. 247. Conclou amb una cadença molt similar a la utilitzada en el final de la primera part però, aquest cop, sobre la tònica, Do# menor.

Segons Alain de Chambure, l'arquitectura de les sonates de Scarlatti és simple, però rica en seqüències, motius i tots els artificis de la retòrica musical, que donen com a resultat obres d'una gran vitalitat.[5]

Els ritmes es caracteritzen per una pulsió constant, a vegades reforçada per cèl·lules rítmiques en ostinato. Els motius musicals són molt rics i variats en cada sonata, per la qual cosa s'ha dit que el compositor explora totes les capacitats del teclat de l'instrument, exploració que en algunes sonates condueix a dificultats d'execució per a l'intèrpret, amb salts d'octaves o més grans, arpegis complicats, escales rapidíssimes o creuaments de mans, com en la sonata K. 56, en Do menor.

 
Fragment de la sonata K. 56. En la partitura s'observa la sèrie de salts superiors a l'octava (arriben a la quinzena) que el músic ha de tocar amb la mà esquerra, mentre manté la mà dreta en un mateix registre, fet que provoca nombrosos creuaments seguits.

A més, Scarlatti accentua el discurs mitjançant la introducció de notes estranyes tant en els temes com en els acords, reforçant el fraseig o el seu acompanyament.

Un dels trets més extraordinaris de les sonates en el context de l'època és la gran habilitat en les modulacions: unes són en progressió, altres apareixen en intervals i a vegades són abruptes, casos en què l'oient és portat sense transició a una altra regió tonal, de vegades molt allunyada (sovint a un to sencer o a una tercera de distància).

De Chambure inclou en la seva anàlisi de les sonates un apartat referent a l'orquestració, i és que observa en l'obra per a teclat –a la qual Scarlatti es dedicà els darrers trenta anys de la seva vida– l'experiència apresa en la composició operística i per a orquestra:

«plus qu’aucun autre compositeur de son temps, Scarlatti introduït dans ses sonates des éléments proprement orchestraux, des références à d'autres instruments. C’est bien souvent l'écho d'une guitare ou d'une mandoline (notes répétées), ailleurs c’est le renforcement des percussions ou le dessin des sonneries de trompettes»[5]

«més que qualsevol altre compositor del seu temps, Scarlatti introdueix en les seves sonates elements pròpiament orquestrals, referències a altres instruments. Sovint és el ressò d'una guitarra o una mandolina (notes repetides), en altres llocs és el reforç de les percussions o el dibuix de les sonades de trompetes»

Pel que fa a la textura, algunes sonates presenten diferents veus, com si anessin destinades a un trio o un quartet, altres incorporen elements polifònics i altres presenten el que convencionalment s'ha anomenat melodia acompanyada.

Les característiques de l'obra completa de les sonates queden ben reflectides als Essercizi per gravicembalo (sonates K.1-K.30, seleccionades pel mateix compositor), que contenen tocattas (K. 1, 4, 12), peces concertants o polifòniques (K. 3, 8, 30) i danses espanyoles (K. 2, 5, 17, 24). La majoria indiquen tempos ràpids, quinze Presto, catorze Allegro i només l'última Moderato. De fet, el compositor es guanyà la fama d'ignorar els moviments lents. Algunes poques vegades, no obstant això, associa Andante i Allegro en la mateixa sonata o parella de sonates, com en la K. 151, indicant una voluntat lírica de forts contrastos. La forma és majoritàriament tancada –excepte en la K. 19, de forma lliure–, típica de les peces binàries del segle xviii, però els procediments tals com la permutació de les seqüències musicals de les dues parts provoquen una estructura asimètrica, on sovint s'abandona la tradicional dominant a la doble barra, de manera que la meitat de les sonates en mode menor s'articulen cap al relatiu major (K. 3, 5, 7, 9, 10, 15, 19, 27). En altres peces no recollides en els Essercizi, Scarlatti explotarà l'efecte sorpresa a partir de l'aparició de nous motius i de desenvolupaments del material temàtic en la segona part de les sonates. Això mateix passa en la K. 56, on abans de la coda inclou una figuració contrastant de fuses en escales descendents seguides de corxeres que no havia aparegut en cap moment de l'obra.

 
Fragment de la segona part de la sonata K. 56, on apareix un material temàtic nou dins l'obra en forma de fuses com a efecte sorpresa.

Finalment, en els Essercizi també podem apreciar el gust del compositor per les tonalitats amb bemolls, ja que només onze de les trenta sonates tenen una armadura amb sostinguts, de la mateixa manera que la majoria són de tonalitat menor. En aquest sentit s'ha de tenir present que foren escrites a l'antiga, amb no més de tres alteracions a la clau: Sol menor amb un bemoll, La major amb dos sostinguts, etc.[5]

IntencionalitatModifica

«Lecteur,

Que tu sois dilettante ou Professeur, ne t’attends pas à trouver dans ces compositions une intention profonde, mais le jeu ingénieux de l'art, afin de t’exercer à la pratique du clavecin. Je n'ai recherché dans leur publication, ni l'intérêt, ni l'ambition, mais l'utilité. Peut-être te seront-elles agréables; dans ce cas j’exécuterai d'autres commandes dans un style plus facile et plus varié pour te plaire. Montre-toi donc plus humain que critique, et ainsi tes plaisirs en seront plus grands. Pour t’indiquer la position des mains, je t’avise que par le D j’indique la droite, et par le M la gauche: sois heureux».[5]

«Lector,

Tant si ets amateur com professional, no esperis trobar en aquestes composicions una intenció profunda, sinó el joc enginyós de l'art, a fi d'exercitar-te en la pràctica del clavecí. No he cercat en la seva publicació ni l'interès, ni l'ambició, sinó la utilitat. Potser et seran agradables; en aquest cas executaré altres comandes en un estil més fàcil i més variat per al teu plaer. Mostra't, doncs, més humà que crític, i així els teus plaers seran majors. Per a indicar-te la posició de les mans, t'aviso que amb la D t'indico la dreta, i amb la M l'esquerra: sigues feliç».

Amb aquestes paraules D. Scarlatti convidava a la interpretació de les seves sonates en el prefaci de l'únic recull publicat per ell mateix. Com expressa De Chambure, és una fórmula sorprenent en comparació amb les utilitzades per altres mestres de l'època, "els molt humils i fidels servidors", o les lletres "S.D.G." de Johann Sebastian Bach que indiquen que dedica únicament la seva obra a la glòria de Déu. Per tant, Scarlatti utilitza una fórmula moderna i directa que reflecteix l'esperit de la seva música, una música abundant, sense estats d'ànim, sense teories, feta pel plaer de tocar,[5] característiques que es relacionen amb les seves peculiaritats d'estil.

Característiques estilístiquesModifica

Per a L. Á. de Benito, l'estil de Scarlatti presenta dissonàncies atrevides i salvatges, fins i tot agressives, que imiten la mà del gitano a la guitarra, i que Bach, Händel, Mozart i Beethoven mai no es van atrevir a utilitzar. De fet, Scarlatti és el pioner a dignificar la música popular convertint-la en música de saló.[6] El 1927, F. Malipiero manifestà haver identificat havaneres i malagueñas en les sonates de Scarlatti,[7] i J. Clark el 1976 identificà saetas, bulerías, passatges cromàtics flamencs i peteneras.[8] Així mateix, s'hi han identificat seguidilles, fandangos, canarios, jotes i zapateados. A més, R. Puyana també considera que algunes sonates reprodueixen boleros mallorquins, com la K. 380 o la K. 491.[9] Igualment, hem de tenir en compte que en la música popular hispànica romanien influències de la cultura àrab com la tonalitat frígia, i la cadència frígia és present en algunes sonates com la K. 492.[10]

S'ha dit que Scarlatti absorbeix el proto-flamenc a Sevilla, però, seguint Kirkpatrick, de Benito dubta d'això i proposa que l'absorbeix en els mesones o hostals de Madrid. En tot cas, però, aquestes obres no només s'inspiren en la música popular hispànica, sinó que també hi trobem influències de música popular italiana i cançons nadalenques, com en la K. 513, que inclou una pastoral siciliana i una possible tarantel·la de Santa Clara. I també s'inspira en la música de l'entorn de la Cort, com el “toque de los infantes”, que segons de Benito plasma en la K. 33, i en la de les festes religioses, sobretot les processons de Setmana Santa, com en la K. 490.[6]

D'altra banda, és difícil classificar les sonates de Scarlatti dins un estil general determinat de la història de la música, ja que, tot i que generalment es considera la primera meitat del segle xviii com el període Barroc tardà i la segona com el període Clàssic, en realitat, com expliquen Burkholder, Grout i Palisca, el segle xviii es pot considerar com un període en si mateix caracteritzat pels canvis, en què elements del que es configuraria com l'estil Clàssic estan presents ja a l'inici i ecos del Barroc encara perviuen al final.[11] Així, l'estil general d'aquestes sonates en el context artístic de l'època ha estat identificat per diferents especialistes com a barroc, com a precursor del classicisme o com a estil propi basat en la música popular espanyola.

A. Tudurí, B. Serra i A. Díaz han analitzat una mostra de 390 sonates de forma matemàtica a partir del seu format MIDI comparant-les amb peces purament barroques i clàssiques, anàlisi que els ha donat com a resultat que les sonates de Scarlatti es troben més pròximes al Classicisme que al Barroc en una proporció del 70%.[12] De Benito no dubta a qualificar aquestes sonates d'estil rococó, i R. Alier les considera d'estil galant.[13] De fet, la definició d'estil galant de Daniel Gottlob Türk (1750-1813)[14] encaixa perfectament amb les característiques quant a la llibertat de regles d'harmonia i modulació que s'observa en les sonates, alhora que, segons Burkholder, Grout i Palisca, l'estil galant feia èmfasi en una melodia formada per gestos curts sovint repetits organitzats en frases de dos, tres o quatre compassos que es combinaven en unitats més grans i es puntuaven per mitjà de cadències freqüents, cosa que, per exemple, s'observa clarament en la sonata K.247. Però segons aquests darrers autors, l'estil de les sonates de Scarlatti no es pot denominar galant perquè, tot i que empra seccions que recorden l'estil galant, l'acompanyament harmònic no és sobri sinó que té una importància primordial, atorgant una propulsió als motius melòdics.[11] Segons Ottaway, seria un estil a mig camí entre el món de la polifonia antiga i el de l'era galant.[15]

InstrumentModifica

 
Clavicèmbal del 1737 (Museu de la Música de Barcelona)

Pel que fa a l'instrument al qual anaven dedicades aquestes sonates, els manuscrits de Venècia i Parma especifiquen “cembalo”, mentre que les referències espanyoles a “clavicordio” generen confusió, atès que, com diu Pagano, poden referir-se a “clavicordio de plumas” o a “clavicordio de piano”, essent aquest darrer l'antecedent del piano actual, que Domenico Scarlatti anomenava “arpicembalo che fa il piano e il forte”, instrument creat per B. Cristofori per a Ferran de Mèdici, i que el compositor havia tingut ocasió de tocar a Florència. Hem de tenir en compte que les primeres sonates escrites específicament per a piano són les 12 Sonate da cimbalo di piano e forte detto volgarmente di martelletti, de Lodovico Giustini, dedicades a don Antoni de Bragança, l'oncle de Maria Bàrbara, datades del 1714. A més, la reina tenia, segons el seu inventari, tres “Clavicordios de piano, echos en Florencia”; i Farinelli tenia un instrument construït a Madrid per don Diego Fernández que, a part de tocar pianos i fortes, tenia pedals i diferents registres, cosa que entusiasmava la reina. En tot cas, sembla que Scarlatti, tot i que tocà instruments de martellet tant a Itàlia com a la Península Ibèrica, organitzà les seves sonates per al clavecí estàndard, instrument que coneixia a la perfecció.[16]

Fonts manuscritesModifica

 
Primera pàgina dels Essercizi per gravicembalo (1738)

D. Scarlatti s'encarregà de compilar les sonates en dos volums manuscrits al final de la seva vida. No obstant això, el 1738 ja es publicà impresa una antologia de trenta sonates (K. 1 – K. 30), amb el títol Essercizi per gravicembalo, dedicada a Joan V de Portugal, que l'havia nomenat cavaller de l'Orde de Santiago durant la seva estada a Lisboa. Aquests Essercizi són les úniques sonates que es publicaren impreses en vida del compositor, ja que els dos volums de compilació no es publicaren. El primer volum, datat del 1742, conté solament sonates anteriors a l'establiment de Scarlatti a Portugal, caracteritzades per reminiscències de suite i influències de l'estil violinístic assimilat en els anys a Venècia.[16] Un altre grup de sonates són les reunides entre el 1749 i el 1752, que es caracteritzen per l'èmfasi en el virtuosisme, per la qual cosa Kirkpatrick les descriví com a d'estil “flamboyant".[17]

Entre el 1752 i el 1757 la tasca de compilació de la resta de sonates fou duta a terme per Antoni Soler, en aquell moment monjo a El Escorial, que titulà aquelles obres com a Los trece libros de clavicordio. Aquests tretze volums, sumats als dos anteriors i a una còpia dels Essercizi, formen el corpus del que convencionalment anomenem manuscrits venecians, que mostra unes sonates amb un balanç perfecte, segons Pagano, entre sofisticació musical i virtuosisme. Posteriorment, aquests volums (de 444 sonates) de Venècia foren duplicats a Parma, però aquest cop eliminant-ne algunes amb l'objectiu de complir el supòsit de 30 peces per volum.[16]

Edicions i recepcióModifica

A la Península Ibèrica, les sonates de Scarlatti no només eren interpretades pels seus alumnes reials, sinó que l'existència de versions per a orgue indica una circulació exterior.[16] Tot i això, aquestes sonates, en vida del compositor, circularen irregularment.

Destaca especialment la percepció de l'obra del compositor a Anglaterra, a Itàlia i a Alemanya. A Anglaterra, Roseingrave –que el 1739 publicà els Essercizi a Londres[18]– i altres assentaren les bases d'un culte al compositor que es desenvolupà després que es publiquessin les transcripcions de les sonates que dugué a terme Avison. Charles Avison, contemporani de Scarlatti, es dedicà a fer versions orquestrals dels Essercizi i el 1744 publicà els seus 12 Concerti Grossi.[6] El 1756, l'editor Johnson publicà a Londres Six Sonatas for the Harpsichord composed by Domenico Scarlatti. A més, en la segona meitat del segle, aquesta música fou interpretada i imitada per diversos compositors, com William Jackson.[16]

D'altra banda, a Itàlia, l'abat Fortunato Santini adquirí còpies de centenars de les sonates i les ensenyà a pianistes famosos com Cramer i Liszt, que desitjaven especialment la ”Fuga del Gat” (sonata K. 30, on suposadament el compositor prengué com a tema principal de l'obra les notes que havia tocat el seu gat en pujar al teclat de l'instrument). El coneixement de Scarlatti s'escampà pel món musical italià, fins al punt que, segons Pagano, en podem trobar referències en músics com Rossini i Verdi.[16] Així doncs, les sonates de Domenico Scarlatti foren en general molt estimades pels romàntics a causa de “ese arrojo combinado con el sentido de la elegancia”, en paraules de L. Á. de Benito, i per la simpatia pels motius populars.[6]

A Alemanya, el 1753 Haffner publicà VI Sonate per il cembalo solo, precedent de l'edició anglesa de Johnson. S'ha especulat sobre el coneixement de Scarlatti per part de Bach, fins al punt que s'ha dit que les 30 Variacions Goldberg són una resposta als Essercizi. D'altra banda, Brahms col·leccionava manuscrits de Scarlatti i estudià les sonates en profunditat, de tal manera que, segons Pagano, alguns passatges en el Segon Concert de Piano recorden la K. 299, alhora que Brahms cità la K. 273 en la cançó Unüberwindlich.[16]

Durant el segle XIX s'anaren publicant diverses sonates, però els pianistes responsables d'aquestes edicions, com Czerny el 1839 o, més tard, Hans von Bülow, Busoni i Tausig, sovint afegien marques d'expressió o fins i tot canviaven per complet el caràcter de les obres.[5] Un cas semblant és la transcripció lliure feta per Enric Granados de vint-i-sis sonates inèdites, que s'editaren precedides d'un estudi crític fet pel musicòleg català Felip Pedrell. Granados es basà en un manuscrit inèdit adquirit per l'editor Vidal i Llimona, que encarregà la tasca de transcripció al pianista, el qual modificà aspectes harmònics, melòdics i ornamentals de les sonates per tal d'adaptar el llenguatge musical del segle xviii al piano modern en el context de la creixent demanda d'arranjaments per a piano de tota mena de música al llarg de l'auge de la cultura burgesa durant la segona meitat del segle xix. Posteriorment es veié que les sonates 10 i 13 del volum de Granados no pertanyien a Scarlatti, essent la primera del compositor Francesco Corselli (1702-1778) i la segona d'un autor desconegut.[19]

A principis del segle XX Ricordi publicà totes les sonates conegudes fins al moment (545 de les 555 catalogades posteriorment per Kirkpatrick), catalogades per Alessandro Longo. Però el problema del treball de Longo Domenico Scarlatti e sua figura nella storia della musica (Nàpols, 1913) és que agrupà les sonates en forma de suites prenent com a criteri la tonalitat.

El 1933 Walter Gerstenberg revisà l'edició de Longo i l'escrupolós catàleg de Gerstenberg serví de base al gran treball d'investigació de Ralph Kirkpatrick Domenico Scarlatti (1953), que posà en valor el compositor per deixar de ser considerat un simple producte excèntric del Barroc tardà. El 1967 Giorgio Pestelli realitzà una nova ordenació cronològica de les sonates, establint-les adequadament en el seu context històric i estilístic, a Le sonate di Domenico Scarlatti: proposta di un ordinamento cronologico (Torí, 1967). Finalment, des del 1970 han anat augmentant els investigadors sobre el compositor i la seva obra en un debat crític que proliferà considerablement el 1985 amb la commemoració del tricentenari del naixement del músic i que culminà el 2007 quan es produí el 250 aniversari de la seva mort.[16]

EnregistramentsModifica

De tota la història de la música, el conjunt complet de les 555 sonates de Domenico Scarlatti és un dels reptes d'interpretació més imposants. La seva execució representa més de 34 hores de música. Per a clave o piano sol, és tres vegades la durada del que escriví Couperin o Schumann i dues vegades l'obra de Chopin o Beethoven. Això contrasta amb el fet que són peces curtes, de pocs minuts (la més llarga set, la més curta dos).[5]

Molts clavecinistes i pianistes han gravat sonates de Scarlatti. Entre els clavecinistes, destaca el treball monumental de Scott Ross, que el 1985 les va gravar totes en un set de 34 CDs per a Erato en col·laboració amb Radio France.[5]

Altres clavecinistes que les han interpretat memorablement són Wanda Landowska, Rafael Puyana, Gustav Leonhardt, Ralph Kirkpatrick i Pierre Hantaï.

Entre els pianistes que han gravat les sonates, el 1913 Enric Granados gravà la seva versió de vint-i-sis sonates en rotlles de pianola Welte i en versió acústica a l'Odeó de Barcelona.[20] Posteriorment, han destacat els enregistraments de Vladimir Horowitz, Mikhail Pletnev, Clara Haskil, András Schiff, Alícia de Larrocha, Christian Zacharias, Konstantinos Papadakis, Murray Perahia, Ivo Pogorelich i Anthony di Bonaventura.

També són importants els projectes de gravació del segell discogràfic Naxos i Brilliant Classics. Aquest darrer el 2007, coincidint amb el 250 aniversari de la mort de Scarlatti, aconseguí una gravació del conjunt de les 555 sonates interpretades pel clavecinista holandès Pieter-Jan Belder en diferents claves, fortepianos i orgues.

Una altra aportació interessant és la gravació integral en format MP3 a càrrec del pianista italià Claudio Colombo.[21]

Enllaços a arxius sonorsModifica

Llistat de sonates per a teclat de D. Scarlatti segons l'ordenació de R. KirkpatrickModifica

  • K. 1 - Sonata en re menor, Allegro
  • K. 2 - Sonata en sol major, Presto
  • K. 3 - Sonata en la menor, Presto
  • K. 4 - Sonata en sol menor, Allegro
  • K. 5 - Sonata en re menor, Allegro
  • K. 6 - Sonata en fa major, Allegro
  • K. 7 - Sonata en la menor, Presto
  • K. 8 - Sonata en sol menor, Allegro
  • K. 9 - Sonata en re menor, Allegro
  • K. 10 - Sonata en re menor, Presto
  • K. 11 - Sonata en do menor, Allegro
  • K. 12 - Sonata en sol menor, Presto
  • K. 13 - Sonata en sol major, Presto
  • K. 14 - Sonata en sol major, Presto
  • K. 15 - Sonata en mi menor, Allegro
  • K. 16 - Sonata en si bemoll major, Presto
  • K. 17 - Sonata en fa major, Presto
  • K. 18 - Sonata en re menor, Presto
  • K. 19 - Sonata en fa menor, Allegro
  • K. 20 - Sonata en mi major, Presto
  • K. 21 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 22 - Sonata en do menor, Allegro
  • K. 23 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 24 - Sonata en la major, Presto
  • K. 25 - Sonata en fa sostingut menor, Allegro
  • K. 26 - Sonata en la major, Presto
  • K. 27 - Sonata en si menor, Allegro
  • K. 28 - Sonata en mi major, Presto
  • K. 29 - Sonata en re major, Presto
  • K. 30 - Sonata en sol menor, Moderato (Fuga del gat)
  • K. 31 - Sonata en sol menor, Allegro
  • K. 32 - Sonata en re menor, Aria
  • K. 33 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 34 - Sonata en re menor, Larghetto
  • K. 35 - Sonata en sol menor, Allegro
  • K. 36 - Sonata en la menor, Allegro
  • K. 37 - Sonata en sol menor, Allegro
  • K. 38 - Sonata en fa major, Allegro
  • K. 39 - Sonata en la major, Allegro
  • K. 40 - Sonata en do menor, Menuetto
  • K. 41 - Sonata en re menor, Andante moderato
  • K. 42 - Sonata en si bemoll major, Menuetto
  • K. 43 - Sonata en sol menor, Allegrissimo
  • K. 44 - Sonata en fa major, Allegro
  • K. 45 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 46 - Sonata en mi major, Allegro
  • K. 47 - Sonata en si bemoll major, Presto
  • K. 48 - Sonata en do menor, Presto
  • K. 49 - Sonata en do major, Presto
  • K. 50 - Sonata en fa menor, Allegro
  • K. 51 - Sonata en mi bemoll major, Allegro
  • K. 52 - Sonata en re menor, Andante moderato
  • K. 53 - Sonata en re major, Presto
  • K. 54 - Sonata en la menor, Allegro
  • K. 55 - Sonata en sol major, Presto
  • K. 56 - Sonata en do menor, Allegro con spirito
  • K. 57 - Sonata en si bemoll major, Allegro
  • K. 58 - Sonata en do menor, Fuga
  • K. 59 - Sonata en fa major, Allegro
  • K. 60 - Sonata en sol menor, Allegro
  • K. 61 - Sonata en la menor
  • K. 62 - Sonata en la major, Allegro
  • K. 63 - Sonata en sol major, Capriccio: Allegro
  • K. 64 - Sonata en re menor, Gavota: Allegro
  • K. 65 - Sonata en la major, Allegro
  • K. 66 - Sonata en si bemoll major, Allegro
  • K. 67 - Sonata en fa sostingut menor, Allegro
  • K. 68 - Sonata en mi bemoll major
  • K. 69 - Sonata en fa menor
  • K. 70 - Sonata en si bemoll major
  • K. 71 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 72 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 73 - Sonata en do menor
  • K. 74 - Sonata en la major, Allegro
  • K. 75 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 76 - Sonata en sol menor, Presto
  • K. 79 - Sonata en sol major, Allegrissimo
  • K. 80 - Sonata en sol major, Menuet
  • K. 81 - Sonata en mi menor, Grave
  • K. 82 - Sonata en fa major
  • K. 83 - Sonata en la major, Menuet
  • K. 84 - Sonata en do menor
  • K. 85 - Sonata en fa major
  • K. 86 - Sonata en do major, Andante moderato
  • K. 87 - Sonata en si menor
  • K. 88 - Sonata en sol menor, Grave
  • K. 89 - Sonata en re menor, Allegro
  • K. 90 - Sonata en re menor, Grave
  • K. 91 - Sonata en sol major, Grave
  • K. 92 - Sonata en re menor
  • K. 93 - Sonata en sol menor, Fuga
  • K. 94 - Sonata en fa major, Menuet
  • K. 95 - Sonata en do major, Vivace
  • K. 96 - Sonata en re major, Allegrissimo
  • K. 97 - Sonata en sol menor, Allegro
  • K. 98 - Sonata en mi menor, Allegrissimo
  • K. 99 - Sonata en do menor, Allegro
  • K. 100 - Sonata en do major, Allegro subbito
  • K. 101 - Sonata en la major, Allegro
  • K. 102 - Sonata en sol menor, Allegro
  • K. 103 - Sonata en sol major, Allegrissimo
  • K. 104 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 105 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 106 - Sonata en fa major, Andante
  • K. 107 - Sonata en fa major, Allegro
  • K. 108 - Sonata en sol menor, Allegro
  • K. 109 - Sonata en la menor, Andante adagio
  • K. 110 - Sonata en la menor, Allegro
  • K. 111 - Sonata en sol menor, Allegro
  • K. 112 - Sonata en si bemoll major, Allegro
  • K. 113 - Sonata en la major, Vivo
  • K. 114 - Sonata en la major, Con spirito mi presto
  • K. 115 - Sonata en do menor, Allegro
  • K. 116 - Sonata en do menor, Allegro
  • K. 117 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 118 - Sonata en re major, Non presto
  • K. 119 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 120 - Sonata en re menor, Allegrissimo
  • K. 121 - Sonata en sol menor, Allegrissimo
  • K. 122 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 123 - Sonata en mi bemoll major, Allegro
  • K. 124 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 125 - Sonata en sol major, Vivo
  • K. 126 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 127 - Sonata en la bemoll major, Allegro
  • K. 128 - Sonata en si bemoll menor, Allegro
  • K. 129 - Sonata en do menor, Allegro
  • K. 130 - Sonata en la bemoll major, Allegro
  • K. 131 - Sonata en si bemoll menor, Allegro
  • K. 132 - Sonata en do major, Andante
  • K. 133 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 134 - Sonata en mi major, Allegro
  • K. 135 - Sonata en mi major, Allegro
  • K. 136 - Sonata en mi major, Allegro
  • K. 137 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 138 - Sonata en re menor, Allegro
  • K. 139 - Sonata en do menor, Presto
  • K. 140 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 141 - Sonata en re menor, Allegro
  • K. 142 - Sonata en fa sostingut menor, Allegro
  • K. 143 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 144 - Sonata en sol major, Cantabile
  • K. 145 - Sonata en re major, Allegro non presto
  • K. 146 - Sonata en sol major
  • K. 147 - Sonata en mi menor
  • K. 148 - Sonata en la menor, Andante
  • K. 149 - Sonata en la menor, Allegro
  • K. 150 - Sonata en fa major, Allegro
  • K. 151 - Sonata en fa major, Andante Allegro
  • K. 152 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 153 - Sonata en sol major, Vivo
  • K. 154 - Sonata en si bemoll major, Allegro
  • K. 155 - Sonata en si bemoll major, Allegro
  • K. 156 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 157 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 158 - Sonata en do menor, Andante
  • K. 159 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 160 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 161 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 162 - Sonata en mi major, Andante
  • K. 163 - Sonata en mi major, Allegro
  • K. 164 - Sonata en re major, Andante moderato
  • K. 165 - Sonata en do major, Andante
  • K. 166 - Sonata en do major, Allegro ma non molto
  • K. 167 - Sonata en fa major, Allegro
  • K. 168 - Sonata en fa major, Vivo
  • K. 169 - Sonata en sol major, Allegro con spirito
  • K. 170 - Sonata en do major, Andante moderato mi cantabile
  • K. 171 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 172 - Sonata en si bemoll major, Allegro
  • K. 173 - Sonata en si menor, Allegro
  • K. 174 - Sonata en do menor, Allegro
  • K. 175 - Sonata en la menor, Allegro
  • K. 176 - Sonata en re menor, Cantabile andante
  • K. 177 - Sonata en re major, Andante moderato
  • K. 178 - Sonata en re major, Vivo
  • K. 179 - Sonata en sol menor, Allegro
  • K. 180 - Sonata en sol major, Allegro vivo
  • K. 181 - Sonata en la major, Allegro
  • K. 182 - Sonata en la major, Allegro
  • K. 183 - Sonata en fa menor, Allegro
  • K. 184 - Sonata en fa menor, Allegro
  • K. 185 - Sonata en fa menor, Andante
  • K. 186 - Sonata en fa menor, Allegro
  • K. 187 - Sonata en fa menor, Allegro
  • K. 188 - Sonata en la menor, Allegro
  • K. 189 - Sonata en si bemoll major, Allegro
  • K. 190 - Sonata en si bemoll major, Vivo
  • K. 191 - Sonata en re menor, Allegro
  • K. 192 - Sonata en mi bemoll major, Allegro
  • K. 193 - Sonata en mi bemoll major, Allegro
  • K. 194 - Sonata en fa major, Andante
  • K. 195 - Sonata en fa major, Vivo
  • K. 196 - Sonata en sol menor, Allegro
  • K. 197 - Sonata en si menor, Andante
  • K. 198 - Sonata en mi menor, Allegro
  • K. 199 - Sonata en do major, Andante Moderato
  • K. 200 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 201 - Sonata en sol major, Vivo
  • K. 202 - Sonata en si bemoll major, Allegro
  • K. 203 - Sonata en mi menor, Vivo non molto
  • K. 204 - Sonata en fa menor, Allegro
  • K. 204B - Sonata en fa menor, Allegro
  • K. 205 - Sonata en fa major, Vivo
  • K. 206 - Sonata en mi major, Andante
  • K. 207 - Sonata en mi major, Allegro
  • K. 208 - Sonata en la major, Andante mi cantabile
  • K. 209 - Sonata en la major, Allegro
  • K. 210 - Sonata en sol major, Andante
  • K. 211 - Sonata en la major, Andantino
  • K. 212 - Sonata en la major, Allegro molto
  • K. 213 - Sonata en re menor, Andante
  • K. 214 - Sonata en re major, Vivo
  • K. 215 - Sonata en mi major, Andante
  • K. 216 - Sonata en mi major, Allegro
  • K. 217 - Sonata en la menor, Andante
  • K. 218 - Sonata en la menor, Vivo
  • K. 219 - Sonata en la major, Andante
  • K. 220 - Sonata en la major, Allegro
  • K. 221 - Sonata en la major, Allegro
  • K. 222 - Sonata en la major, Vivo
  • K. 223 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 224 - Sonata en re major, Vivo
  • K. 225 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 226 - Sonata en do menor, Allegro
  • K. 227 - Sonata en si menor, Allegro
  • K. 228 - Sonata en si bemoll major, Allegro
  • K. 229 - Sonata en si bemoll major, Allegro vivo
  • K. 230 - Sonata en do menor, Allegro
  • K. 231 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 232 - Sonata en mi menor, Andante
  • K. 233 - Sonata en mi menor, Allegro
  • K. 234 - Sonata en sol menor, Andante
  • K. 235 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 236 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 237 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 238 - Sonata en fa menor, Andante
  • K. 239 - Sonata en fa menor, Allegro
  • K. 240 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 241 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 242 - Sonata en do major, Vivo
  • K. 243 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 244 - Sonata en si major, Allegro
  • K. 245 - Sonata en si major, Allegro
  • K. 246 - Sonata en do sostingut menor, Allegro
  • K. 247 - Sonata en do sostingut menor, Allegro
  • K. 248 - Sonata en si bemoll major, Allegro
  • K. 249 - Sonata en si bemoll major, Allegro
  • K. 250 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 251 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 252 - Sonata en mi bemoll major, Allegro
  • K. 253 - Sonata en mi bemoll major, Allegro
  • K. 254 - Sonata en do menor, Allegro
  • K. 255 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 256 - Sonata en fa major, Andante
  • K. 257 - Sonata en fa major, Allegro
  • K. 258 - Sonata en re major, Andante
  • K. 259 - Sonata en sol major, Andante
  • K. 260 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 261 - Sonata en si major, Allegro
  • K. 262 - Sonata en si major, Vivo
  • K. 263 - Sonata en mi menor, Andante
  • K. 264 - Sonata en mi major, Vivo
  • K. 265 - Sonata en la menor, Allegro
  • K. 266 - Sonata en si bemoll major, Andante
  • K. 267 - Sonata en si bemoll major, Allegro
  • K. 268 - Sonata en la major, Allegro
  • K. 269 - Sonata en la major, Allegro
  • K. 270 - Sonata en do major
  • K. 271 - Sonata en do major, Vivo
  • K. 272 - Sonata en si bemoll major, Allegro
  • K. 273 - Sonata en si bemoll major, Vivo
  • K. 274 - Sonata en fa major, Andante
  • K. 275 - Sonata en fa major, Allegro
  • K. 276 - Sonata en fa major, Allegro
  • K. 277 - Sonata en re major, Cantabile andantino
  • K. 278 - Sonata en re major, Con velocità
  • K. 279 - Sonata en la major, Andante
  • K. 280 - Sonata en la major, Allegro
  • K. 281 - Sonata en re major, Andante
  • K. 282 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 283 - Sonata en sol major, Andante allegro
  • K. 284 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 285 - Sonata en la major, Andante allegro
  • K. 286 - Sonata en la major, Allegro
  • K. 287 - Sonata en re major, Andante allegro
  • K. 288 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 289 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 290 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 291 - Sonata en mi menor, Andante
  • K. 292 - Sonata en mi menor, Allegro
  • K. 293 - Sonata en si menor, Allegro
  • K. 294 - Sonata en re menor, Andante
  • K. 295 - Sonata en re menor, Allegro
  • K. 296 - Sonata en fa major, Andante
  • K. 297 - Sonata en fa major, Allegro
  • K. 298 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 299 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 300 - Sonata en la major, Andante
  • K. 301 - Sonata en la major, Allegro
  • K. 302 - Sonata en do menor, Andante
  • K. 303 - Sonata en do menor, Allegro
  • K. 304 - Sonata en sol major, Andante cantabile
  • K. 305 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 306 - Sonata en mi bemoll major, Allegro
  • K. 307 - Sonata en mi bemoll major, Allegro
  • K. 308 - Sonata en do major, Cantabile
  • K. 309 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 310 - Sonata en si bemoll major, Andante
  • K. 311 - Sonata en si bemoll major, Allegro
  • K. 312 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 313 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 314 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 315 - Sonata en sol menor, Allegro
  • K. 316 - Sonata en fa major, Allegro
  • K. 317 - Sonata en fa major, Allegrissimo
  • K. 318 - Sonata en fa sostingut major, Andante
  • K. 319 - Sonata en fa sostingut major, Allegro
  • K. 320 - Sonata en la major, Allegro
  • K. 321 - Sonata en la major, Allegro
  • K. 322 - Sonata en la major, Allegro
  • K. 323 - Sonata en la major, Allegro
  • K. 324 - Sonata en sol major, Andante
  • K. 325 - Sonata en sol major, Con velocità
  • K. 326 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 327 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 328 - Sonata en sol major, Andante commodo
  • K. 329 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 330 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 331 - Sonata en si bemoll major, Andante
  • K. 332 - Sonata en si bemoll major, Allegro
  • K. 333 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 334 - Sonata en si bemoll major, Allegro
  • K. 335 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 336 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 337 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 338 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 339 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 340 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 341 - Sonata en la menor, Allegro
  • K. 342 - Sonata en la major, Allegro
  • K. 343 - Sonata en la major, Allegro andante
  • K. 344 - Sonata en la major, Allegro
  • K. 345 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 346 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 347 - Sonata en sol menor, Moderato mi cantabile
  • K. 348 - Sonata en sol major, Prestissimo
  • K. 349 - Sonata en fa major, Allegro
  • K. 350 - Sonata en fa major, Allegro
  • K. 351 - Sonata en si bemoll major, Andante
  • K. 352 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 353 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 354 - Sonata en fa major, Andante
  • K. 355 - Sonata en fa major, Allegro
  • K. 356 - Sonata en do major, Con spirito andante
  • K. 357 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 358 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 359 - Sonata en re major, Allegrissimo
  • K. 360 - Sonata en si bemoll major, Allegro
  • K. 361 - Sonata en si bemoll major, Allegrissimo
  • K. 362 - Sonata en do menor, Allegro
  • K. 363 - Sonata en do menor, Presto
  • K. 364 - Sonata en fa menor, Allegro
  • K. 365 - Sonata en fa menor, Allegro
  • K. 366 - Sonata en fa major, Allegro
  • K. 367 - Sonata en fa major, Presto
  • K. 368 - Sonata en la major, Allegro
  • K. 369 - Sonata en la major, Allegro
  • K. 370 - Sonata en mi bemoll major, Allegro
  • K. 371 - Sonata en mi bemoll major, Allegro
  • K. 372 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 373 - Sonata en sol menor, Presto mi fugato
  • K. 374 - Sonata en sol major, Andante
  • K. 375 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 376 - Sonata en si menor, Allegro
  • K. 377 - Sonata en si menor, Allegrissimo
  • K. 378 - Sonata en fa major, Allegro
  • K. 379 - Sonata en fa major, Menuet
  • K. 380 - Sonata en mi major, Andante commodo
  • K. 381 - Sonata en mi major, Allegro
  • K. 382 - Sonata en la menor, Allegro
  • K. 383 - Sonata en la menor, Allegro
  • K. 384 - Sonata en do major, Cantabile andante
  • K. 385 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 386 - Sonata en fa menor, Presto
  • K. 387 - Sonata en fa menor, Veloce mi fugato
  • K. 388 - Sonata en re major, Presto
  • K. 389 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 390 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 391 - Sonata en sol major, Menuet
  • K. 392 - Sonata en si bemoll major, Allegro
  • K. 393 - Sonata en si bemoll major, Menuet
  • K. 394 - Sonata en mi menor, Allegro
  • K. 395 - Sonata en mi major, Allegro
  • K. 396 - Sonata en re menor, Andante
  • K. 397 - Sonata en re major, Menuet
  • K. 398 - Sonata en do major, Andante
  • K. 399 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 400 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 401 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 402 - Sonata en do menor, Andante
  • K. 403 - Sonata en mi major, Allegro
  • K. 404 - Sonata en la major, Andante
  • K. 405 - Sonata en la major, Allegro
  • K. 406 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 407 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 408 - Sonata en si menor, Andante
  • K. 409 - Sonata en si menor, Allegro
  • K. 410 - Sonata en si bemoll major, Allegro
  • K. 411 - Sonata en si bemoll major, Allegro
  • K. 412 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 413 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 414 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 415 - Sonata en re major, Pastoral Allegro
  • K. 416 - Sonata en re major, Presto
  • K. 417 - Sonata en re menor, Allegro moderato
  • K. 418 - Sonata en fa major, Allegro
  • K. 419 - Sonata en fa major, Piu tosto presto che allegro
  • K. 420 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 421 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 422 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 423 - Sonata en do major, Presto
  • K. 424 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 425 - Sonata en sol major, Allegro molto
  • K. 426 - Sonata en sol menor, Andante
  • K. 427 - Sonata en sol major, Presto
  • K. 428 - Sonata en la major, Allegro
  • K. 429 - Sonata en la major, Allegro
  • K. 430 - Sonata en re major, Non presto ma la tempo di ballo
  • K. 431 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 432 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 433 - Sonata en sol major, Vivo
  • K. 434 - Sonata en re menor, Andante
  • K. 435 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 436 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 437 - Sonata en fa major, Andante commodo
  • K. 438 - Sonata en fa major, Allegro
  • K. 439 - Sonata en si bemoll major, Moderato
  • K. 440 - Sonata en si bemoll major, Menuet
  • K. 441 - Sonata en si bemoll major, Allegro
  • K. 442 - Sonata en si bemoll major, Allegro
  • K. 443 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 444 - Sonata en re menor, Allegrissimo
  • K. 445 - Sonata en fa major, Allegro
  • K. 446 - Sonata en fa major, Pastorale Allegrissimo
  • K. 447 - Sonata en fa sostingut menor, Allegro
  • K. 448 - Sonata en fa sostingut menor, Allegro
  • K. 449 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 450 - Sonata en sol menor, Allegrissimo
  • K. 451 - Sonata en la menor, Allegro
  • K. 452 - Sonata en la major, Andante allegro
  • K. 453 - Sonata en la major, Andante
  • K. 454 - Sonata en sol major, Andante spiritoso
  • K. 455 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 456 - Sonata en la major, Allegro
  • K. 457 - Sonata en la major, Allegro
  • K. 458 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 459 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 460 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 461 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 462 - Sonata en fa menor, Andante
  • K. 463 - Sonata en fa menor, Molto allegro
  • K. 464 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 465 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 466 - Sonata en fa menor, Andante moderato
  • K. 467 - Sonata en fa menor, Allegrissimo
  • K. 468 - Sonata en fa major, Allegro
  • K. 469 - Sonata en fa major, Allegro molto
  • K. 470 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 471 - Sonata en sol major, Menuet
  • K. 472 - Sonata en si bemoll major, Andante
  • K. 473 - Sonata en si bemoll major, Allegro molto
  • K. 474 - Sonata en mi bemoll major, Andante mi cantabile
  • K. 475 - Sonata en mi bemoll major, Allegrissimo
  • K. 476 - Sonata en sol menor, Allegro
  • K. 477 - Sonata en sol major, Allegrissimo
  • K. 478 - Sonata en re major, Andante mi cantabile
  • K. 479 - Sonata en re major, Allegrissimo
  • K. 480 - Sonata en re major, Presto
  • K. 481 - Sonata en fa menor, Andante mi cantabile
  • K. 482 - Sonata en fa major, Allegrissimo
  • K. 483 - Sonata en fa major, Presto
  • K. 484 - Sonata en fa major, Allegro
  • K. 485 - Sonata en do major, Andante mi cantabile
  • K. 486 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 487 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 488 - Sonata en si bemoll major, Allegro
  • K. 489 - Sonata en si bemoll major, Allegro
  • K. 490 - Sonata en re major, Cantabile
  • K. 491 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 492 - Sonata en re major, Presto
  • K. 493 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 494 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 495 - Sonata en mi major, Allegro
  • K. 496 - Sonata en mi major, Allegro
  • K. 497 - Sonata en si menor, Allegro
  • K. 498 - Sonata en si menor, Allegro
  • K. 499 - Sonata en la major, Andante
  • K. 500 - Sonata en la major, Allegro
  • K. 501 - Sonata en do major, Allegretto
  • K. 502 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 503 - Sonata en si bemoll major, Allegretto
  • K. 504 - Sonata en si bemoll major, Allegro
  • K. 505 - Sonata en fa major, Allegro non presto
  • K. 506 - Sonata en fa major, Allegro
  • K. 507 - Sonata en mi bemoll major, Andantino cantabile
  • K. 508 - Sonata en mi bemoll major, Allegro
  • K. 509 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 510 - Sonata en re menor, Allegro molto
  • K. 511 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 512 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 513 - Sonata en do major, Pastorale Moderato
  • K. 514 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 515 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 516 - Sonata en re menor, Allegretto
  • K. 517 - Sonata en re menor, Prestissimo
  • K. 518 - Sonata en fa major, Allegro
  • K. 519 - Sonata en fa menor, Allegro assai
  • K. 520 - Sonata en sol major, Allegretto
  • K. 521 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 522 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 523 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 524 - Sonata en fa major, Allegro
  • K. 525 - Sonata en fa major, Allegro
  • K. 526 - Sonata en do menor, Allegro commodo
  • K. 527 - Sonata en do major, Allegro assai
  • K. 528 - Sonata en si bemoll major, Allegro
  • K. 529 - Sonata en si bemoll major, Allegro
  • K. 530 - Sonata en mi major, Allegro
  • K. 531 - Sonata en mi major, Allegro
  • K. 532 - Sonata en la menor, Allegro
  • K. 533 - Sonata en la major, Allegro assai
  • K. 534 - Sonata en re major, Cantabile
  • K. 535 - Sonata en re major, Allegro
  • K. 536 - Sonata en la major, Cantabile
  • K. 537 - Sonata en la major, Prestissimo
  • K. 538 - Sonata en sol major, Allegretto
  • K. 539 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 540 - Sonata en fa major, Allegretto
  • K. 541 - Sonata en fa major, Allegretto
  • K. 542 - Sonata en fa major, Allegretto
  • K. 543 - Sonata en fa major, Allegro
  • K. 544 - Sonata en si bemoll major, Cantabile
  • K. 545 - Sonata en si bemoll major, Prestissimo
  • K. 546 - Sonata en sol menor, Cantabile
  • K. 547 - Sonata en sol major, Allegro
  • K. 548 - Sonata en do major, Allegretto
  • K. 549 - Sonata en do major, Allegro
  • K. 550 - Sonata en si major, Allegretto
  • K. 551 - Sonata en si major, Allegro
  • K. 552 - Sonata en re menor, Allegretto
  • K. 553 - Sonata en re menor, Allegro
  • K. 554 - Sonata en fa major, Allegretto
  • K. 555 - Sonata en fa menor, Allegro

ReferènciesModifica

  1. Palos, Joan Lluís «El Barroco hispánico». Falta indicar la publicació, pàg. 442-444.
  2. Bordas, Cristina «Tradición e innovación en los instrumentos musicales». Falta indicar la publicació, pàg. 210-211.
  3. Pérez Samper, Maria de los Ángeles «La vida cotidiana». Falta indicar la publicació, pàg. 96-100.
  4. Lipkowitz, Benjamin «El manuscrito de Villahermosa: una importante Fuente de la música de teclado espanyola de finales del siglo XVIII». Falta indicar la publicació, pàg. 239.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 De Chambure, Alain de 0825646299454 Scarlatti: Complete Keyboard Sonatas, pàg. 1-2, 25-29.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 De Benito, Luis Ángel «Las sonatas de Scarlatti». Música y Significado.
  7. Malipiero, Francesco «Doménico Scarlatti». Falta indicar la publicació, pàg. 488.
  8. Clark, Jane «Domenico Scarlatti and the Spanish Folk Music: A Performer's Re-Appraisal». Falta indicar la publicació, pàg. 20-21.
  9. Puyana, Rafael «Influencias ibéricas y aspectos por investigar en la obra para clave de Domenico Scarlatti». Falta indicar la publicació, pàg. 51-59.
  10. Sarmiento, Pedro «Las Sonatas Españolas de Domenico Scarlatti». Falta indicar la publicació, pàg. 1-5.
  11. 11,0 11,1 Burkholder, J.Peter; Grout, Donald J.; Palisca, Claude V. Historia de la música occidental, pàg. 506, 512, 577.
  12. Tudurí Vila, Antoni; Serra Cifre, Bartomeu; Díaz, Albert «Identificación de rasgos en el estilo musical de las sonatas para teclado de Domenico Scarlatti por medio de herramientas matemáticas y tecnológicas». Falta indicar la publicació, pàg. 267.
  13. Alier, Roger Conocer y reconocer la música de Domenico Scarlatti, pàg. 270-271.
  14. Gottlob Türk, Daniel School of Clavier Playing, pàg. 399.
  15. Ottaway, Hugh «La Ilustración y la Revolución». Falta indicar la publicació, pàg. 69.
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 16,6 16,7 Pagano, Roberto «Giuseppe Domenico Scarlatti». Grove Music Online.
  17. Kirkpatrick, Ralph Domenico Scarlatti (Revised Edition), pàg. 161.
  18. Anderson, Keith Domenico Scarlatti. Complete Keyboard Sonatas Vol. 6.
  19. Riva, Douglas «Enrique Granados (1867-1916) Piano Music • 9 • Scarlatti Sonata Transcriptions». Falta indicar la publicació.
  20. Caswell, Kenneth K. Enrique Granados [sound recording]: the composer as pianist.
  21. «mp3classicalmusic». Claudio Colombo, 2014. [Consulta: 18 maig del 2018].

Bibliografia i fontsModifica

ALIER,  Roger. Conocer y reconocer la música de Domenico Scarlatti. Barcelona: Daimon, 1985.

ANDERSON, Keith. Domenico Scarlatti. Complete Keyboard Sonatas Vol. 6 [enregistrament sonor]. Budapest: Naxos, 1999. 8554793.

BORDAS, Cristina. “Tradición e innovación en los instrumentos musicales”. A: BOYD, Malcolm i CARRERAS, Juan José (eds.). La música en España en el siglo XVIII. Madrid: Cambridge University Press, 2000, pàg. 201-218.

BURKHOLDER, J. Peter; GROUT, Donald J. i PALISCA, Claude V. Historia de la música occidental [8a edició]. Madrid: Alianza Editorial, 2010.

CASWELL, Kenneth K. Enrique Granados [sound recording] : the composer as pianist [enregistrament sonor]. Austin: Pierian Recording Society, 2000. 0002 Pieiran.

CLARK, Jane. “Domenico Scarlatti and the Spanish Folk Music: A Performer's Re-Appraisal”, Early Music, 4, n. 1, 1976, pàg.19-21.

COLOMBO, Claudio. Domenico Scarlatti: 100 Masterwork [enregistrament sonor en línia]. 2011 [consulta 18/5/2018]. Disponible a: <http://www.mp3classicalmusic.net/Composers/scarlatti.htm>.

DE CHAMBURE, Alain. 0825646299454 Scarlatti: Complete Keyboard Sonatas [fulletó d'enregistrament sonor]. Erato, 2014, 0825646299454 .

DE BENITO, Luis Ángel. “Las sonatas de Scarlatti”, Música y Significado [enregistrament sonor en línia]. Madrid: RTVE, 24/10/2010 [consulta 31/10/2017]. Disponible a: <{{format ref}} http://www.rtve.es/alacarta/audios/musica-y-significado/musica-significado-sonatas-scarlatti-24-10-10/910526/>.

GOTTLOB TÜRK, Daniel. School of Clavier Playing. Lincoln: University of Nebraska Press, 1982.

KIRKPATRICK, Ralph. Domenico Scarlatti (Revised Edition). New Jersey: Princeton University Press, 1983.

LIPKOWITZ, Benjamin. “El manuscrito de Villahermosa: una importante Fuente de la música de teclado espanyola de finales del segle XVIII”. A:  BOYD, Malcolm i CARRERAS, Juan José (eds.). La música en España en el siglo XVIII. Madrid: Cambridge University Press, 2000, pàg. 235-242.

MALIPIERO, Francesco. “Doménico Scarlatti”, The Musical Quarterly, 13, n. 3, 1927. A: SARMIENTO, Pedro. “Las Sonatas Españolas de Domenico Scarlatti”, 2017.

OTTAWAY, Hugh. “La Ilustración y la Revolución”. A: ROBERTSON, Alec et al. Historia general de la música III. Desde el clasicismo hasta el siglo XX. Madrid: Istmo, 2000.

PAGANO, Roberto. “Giuseppe Domenico Scarlatti”, Grove Music Online [en línia]. Oxford University Press, 2007, 2017, [consulta 24/10/2017]. Disponible a: <http://www.oxfordmusiconline.com:80/subscriber/article/grove/music/24708pg7>.

PALOS, Joan Lluís. “El Barroco hispánico”. A: FLORISTÁN, Alfredo (coord.). Historia de España en la Edad Moderna. Barcelona: Ariel, 2004, pàg. 437-458.

PÉREZ SAMPER, Maria de los Ángeles. “La vida cotidiana”. A: FLORISTÁN, Alfredo (coord.). Historia de España en la Edad Moderna. Barcelona: Ariel, 2004, pàg. 79-102.

PUYANA, Rafael. “Influencias ibéricas y aspectos por investigar en la obra para clave de Domenico Scarlatti”, 1987. A: CASARES RODICIO, Emilio, et. al. España en la musica de occidente. Actas del Congreso Internacional celebrado en Salamanca 29 de octubre-5 de noviembre de 1985. Madrid: Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música, 1987, pàg. 51-60.

RIVA, Douglas. "Enrique Granados (1867-1916) Piano Music • 9 • Scarlatti Sonata Transcriptions". GRANADOS, E.: Piano Music, Vol. 9 (Riva) - Transcription of 26 Sonatas by D. Scarlatti [enregistrament sonor]. Potton Hall: Naxos, 2007. 8.557939-40.

SARMIENTO, Pedro. “Las Sonatas Españolas de Domenico Scarlatti”, 2017.

TUDURÍ VILA, Antoni; SERRA CIFRE, Bartomeu i DÍAZ, Albert. “Identificación de rasgos en el estilo musical de las sonatas para teclado de Domenico Scarlatti por medio de herramientas matemàticas y tecnológicas”, El Artista, desembre 2012, n. 9, pàg. 267-286.