Sophie Wilmès (Ixelles, 15 de gener de 1975) és una política belga francòfona.[1] Membre del partit Mouvement Réformateur, va ser primera ministra de Bèlgica d'ençà de l'octubre de 2019 fins a l'1 d'octubre del 2020 i és actualment viceprimera ministra i alhora ministra d'Afers exteriors

Infotaula de personaSophie Wilmès

(2020) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 gener 1975 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Ixelles (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica
15 juliol 2022 –
← Nathalie Gilson
Ministre d'Afers Europeus
1r octubre 2020 – 21 abril 2022
← Koen GeensAlexander De Croo →
Membre del gabinet: govern De Croo
57a Ministra d'afers exteriors de Bèlgica
1r octubre 2020 – 21 abril 2022
← Philippe GoffinAlexander De Croo →
Deputy Prime Minister of Belgium (en) Tradueix
1r octubre 2020 – 21 abril 2022 – David Clarinval →
Membre del gabinet: govern De Croo
52a Primer ministre de Bèlgica
27 octubre 2019 – 1r octubre 2020
← Charles MichelAlexander De Croo →
Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica
20 juny 2019 – març 2020
Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica
octubre 2014 –
← Didier Reynders
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut d'Estudis Superiors de Comunicacions Socials
Universitat Saint-Louis de Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPressupost Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica, economista Modifica el valor a Wikidata
PartitMoviment Reformador Modifica el valor a Wikidata
Participà en
20 gener 2020Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2020 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeChristopher Stone (2009–) Modifica el valor a Wikidata
ParePhilippe Wilmès Modifica el valor a Wikidata

Lloc websophiewilmes.be Modifica el valor a Wikidata
Facebook: wilmes.sophie Twitter (X): sophie_wilmes Instagram: sophiewilmes Modifica el valor a Wikidata

Va debutar en política amb 25 anys, a les eleccions municipals de l'any 2000 al districte d'Uccle. Va compaginar el càrrec amb la seva feina a la Comissió Europea, que consistia en la gestió financera de programes de cooperació amb Àsia. El 2007 es va convertir en regidora primera de Rhode-Saint-Genèse. El 2014 va ser diputada federal i, poc després Charles Michel, la va anomenar ministra de pressupost en substitució d'Hervé Jamar, que abandonava el càrrec per ser governador de la província de Liège.[2] El 2018 també va assumir les carteres de Política Científica i de Funció Pública.

El 27 d'octubre de 2019, arrel de la renúncia de Charles Michel com a primer ministre per ocupar la presidència del Consell Europeu, va esdevenir la primera ministra en funcions del govern belga, convertint-se així en la primera dona en ocupar aquest càrrec.[1] L'executiu en funcions només tenia 38 diputats dels 150 existents al parlament belga.[3] Degut a la crisi ocasionada per la pandèmia de la COVID-19, al març de 2020 el rei Felip de Bèlgica li va encomanar la formació de govern. El parlament federal li va donar suport per 84 vots a favor i 44 en contra, tot i que només de forma provisional per fer front a la crisi.[4] Al maig de 2020, quan va anar a visitar un hospital, el personal sanitari que l'havia de rebre li va girar l'esquena com a signe de protesta, per reclamar una revalorització de la seva feina i perquè Bèlgica estava experimentant una de les taxes de mortalitat per coronavirus més alta del món.[5]

Referències modifica