Sophus Lie

matemàtic noruec

Marius Sophus Lie (Nordfjordeid, 17 de desembre de 1842 – Christiania (actual Oslo), 18 de febrer de 1899) va ser un matemàtic noruec. Creà gran part de la teoria de la simetria contínua, i va fer estudis de geometria i equacions diferencials.

Infotaula de personaMarius Sophus Lie
Portrett av Sophus Lie.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Marius Sophus Lie
(no) Marius Sophus Lie Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 desembre 1842 Modifica el valor a Wikidata
Nordfjordeid (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort18 febrer 1899 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Oslo Modifica el valor a Wikidata
SepulturaVår Frelsers gravlund (Oslo) 59° 55′ 22″ N, 10° 44′ 40″ E / 59.922772°N,10.744512°E / 59.922772; 10.744512
Dades personals
FormacióUniversitat d'Oslo
Tesi acadèmicaUeber Complexe, insbesondere Linien- und Kugel-Complexe, mit Anwendung auf die Theorie partieller Differential-Gleichungen (1871)
Director de tesiCarl Anton Bjerknes, Cato Maximilian Guldberg
Conegut perÀlgebra de Lie
Geometria de l'esfera de Lie
Grup de Lie
Activitat
Camp de treballTeoria de grups Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Leipzig
París Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióUniversitat d'Oslo
Universitat de Leipzig
Membre de
AlumnesFriedrich Engel Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralHans Blichfeldt
Élie Cartan
Helling Holst
Richard Kummer
Gerhard Kowalewski
Georg Scheffers
Kazimierz Żorawski
Família
CònjugeAnna Birch
FillsMarie Leskien (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesJohann Herman Lie
GermansLaura Lie (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

Sophus Lie va néixer a Nordfjordeid, Noruega, essent el menor de 6 criatures. De jove intentà emprendre la carrera militar però com que tenia miopia va passar a estudiar a la Universitat d'Oslo.[1]

Es va doctorar el 1872, amb una tesi sobre Una classe de transformacions geomètriques.[2]

Va ser membre honorari de la Societat Matemàtica de Londres el 1878, Membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències el 1892, Membre de la Royal Society de Londres el 1895 i associat forà de l'Acadèmia de Ciències dels Estats Units el 1895.

Lie va descobrir que el Grups de Lie que ell va anomenar Grups de transformació continus.[3] podien ser entesos millor "linealitzant-los", i estudiant els corresponents camps vectorials generadors (els anomenats, generadors infinitesimals). Els generadors obeeixen una versió linearitzada de la llei del grup anomenada el commutador, i tenen `l'estructura del que avui s'anomena àlgebra de Lie.

Sophus Lie morí per anèmia perniciosa causada per carència de vitamina B12.[3]

NotesModifica

  1. O'Connor, JJ; Robertson, EF. «Marius Sophus Lie». [Consulta: 23 gener 2009].
  2. «M. Sophus (Marius) Lie». Mathematics Genealogy Project. [Consulta: 23 gener 2009].
  3. 3,0 3,1 Helgason, Sigurdur. «Sophus Lie, the Mathematician». A: Proceedings of The Sophus Lie Memorial Conference, Oslo, August, 1992. Oslo: Scandinavian University Press, 1994, p. 3–21. 

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sophus Lie