Stabat Mater (Poulenc)

Stabat Mater és una composició musical de Francis Poulenc de 1950 de la seqüència de l'Stabat Mater. Poulenc va compondre la peça en resposta a la mort del seu amic, l'artista Christian Bérard. Primer va considerar escriure un Rèquiem per Bérard, però, després de tornar a l'ermita de la Mare de Déu Negre de Rocamadour, va seleccionar el text medieval de l'Stabat Mater.[2] La partitura de Poulenc és per a soprano, cor mixt i orquestra, i s'estrenà el 1951 al Festival d'Estrasburg. Va ser ben rebut per tot Europa i als Estats Units, on va guanyar el Premi del Cercle de Crítics de Nova York a la Millor Obra coral de l'any.[3] A Catalunya va arribar el 8 de novembre de 1958, en un concert pertanyent a la celebració del cinquantè aniversari del Palau de la Música Catalana de Barcelona, amb la participació de la soprano francesa Jacqueline Brumaire, de l'Orfeó Català i la direcció de Lluís Maria Millet. El compositor va estar present durant el concert.[4][5]

Infotaula de composicióStabat Mater
Forma musicalStabat Mater
CompositorFrancis Poulenc
LlibretistaJacopone da Todi (1228–1306)
Llengua del terme, de l'obra o del nomllatí
Data de publicació1950 Modifica el valor a Wikidata
Durada35'
Estrena
Estrena1951
EscenariFestival d'Estrasburg,
Moviments
  • I. Stabat mater dolorosa
  • II. Cujus animam gementem
  • III. O quam tristis
  • IV. Quæ mœrebat
  • V. Quis est homo
  • VI. Vidit suum
  • VII. Eja mater
  • VIII. Fac ut ardeat
  • IX. Sancta mater
  • X. Fac ut portem
  • XI. Inflammatus et accensus
  • XII. Quando corpus[1]
Musicbrainz: cf702e1c-a5c9-46af-b514-c32816e506d0 IMSLP: Stabat_Mater,_FP_148_(Poulenc,_Francis) Allmusic: mc0002369927 Modifica el valor a Wikidata

Referències modifica

  1. Stabat Mater (Poulenc): Partitura lliure a l'IMSLP.
  2. Mellers, Wilfrid 1993, Francis Poulenc, Nova York: Oxford University Press
  3. Hell, Henri 1959, Francis Poulenc, London: John Calder
  4. «Stabat Mater / Parsifal». Centre de Documentació del Palau de la Música Catalana, Novembre 1958. [Consulta: 8 novembre 2017].
  5. «La estancia de Francis Poulenc en Barcelona». La Vanguardia, 09-11-1958, pàg. 33.