Stan Brakhage

Stan Brakhage (Kansas City, 14 de gener del 1933 – Victoria, 9 de març del 2003) va ser un director de cinema, de fotografia, muntador, actor i productor. Va ser un des cineastes experimentals més fecunds del segle xx, amb més de 300 films que va realitzar entre 1952 i 2003.

Infotaula de personaStan Brakhage
Stan Brakhage (circa 1976).jpg
(1976) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) James Stanley Brakhage
(en) Stan Brakhage Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Robert Sanders Modifica el valor a Wikidata
14 gener 1933 Modifica el valor a Wikidata
Kansas City (Missouri) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 març 2003 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Victoria (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de bufeta urinària Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat Dartmouth
South High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCinema experimental Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de fotografia, professor d'universitat, guionista, actor, muntador, director de cinema, productor de cinema Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Colorado
Universitat de Colorado a Boulder Modifica el valor a Wikidata
Influències
Representat perLight Cone Modifica el valor a Wikidata
Participà en
30 juny 1972Documenta 5 Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0104132 Allocine: 4241 Allmovie: p82773 TCM: 764025 Modifica el valor a Wikidata

Al llarg de cinc dècades, Brakhage va crear un gran i divers treball, que explora una varietat de formats, enfocaments i tècniques que van incloure treball amb càmera en mà, dibuix directament sobre cel·luloide, tall ràpid, edició a la càmera, ratllar la pel·lícula, cinema collage i l'ús d'exposicions múltiples. Es va interesar en la mitologia i inspirat en la música, la poesia i els fenòmens visuals, Brakhage va intentar revelar l’universal, en particular explorant temes de naixement, mortalitat,[1] sexualitat,[2] i la innocència.[2] Les seves pel·lícules són en la seva majoria silencioses.

Les pel·lícules de Brakhage sovint es destaquen per la seva expressivitat[2][3] i el lirisme.[2][4] Tot i que van ser durant molts anys difícils de trobar, molts ja estan disponibles en DVD i en altres suports.

BiografiaModifica

Joventut i formacióModifica

Stan Brakhage va néixer Robert Sanders en un orfenat de Kansas City (Missouri). Tres setmanes després del seu naixement, va ser adoptat per Ludwig i Clara Brakhage, i rebatejat James Stanley Brakhage. Des de l'edat de quatre anys, comença una carrera de pianista i cantant a la ràdio, fins al 1946. Poc després d'haver acabat el seu ensenyament secundari a Denver, Colorado, comença estudis superiors al Dartmouth College el 1951.

La seva carrera de cineasta comença després d'haver abandonat el Dartmouth College, el 1952, amb el curtmetratge Interim (1952) realitzat a casa seva, a Denver. Influït per Sergei Eisenstein i les pel·lícules de Jean Cocteau, aquesta primera pel·lícula abraça l'estil neorealista sobre una trama sonora de James Tenney.

El 1953, Brakhage s'inscriu al San Francisco Art Institute de San Francisco. La seva estada allà li permetrà conèixer els poetes avantguardistes Robert Duncan i Kenneth Rexroth del que tindrà una forta influència. La manca de recursos econòmics serà la principal raó del retorn de Brakhage a Colorado. Hi dirigeix un petit grup de teatre a Central city; s'hi fan obres de Wedekind, Strindberg i Txékhov.[5]

Tanmateix, Brakhage, sempre girat cap al cinema, finança el seu nou projecte; Unglassed Windows Cast a Terrible Reflection, que realitza abans de tornar a San Francisco, per a continuació tornar a Colorado, on el seu pare li ofereix de finançar el seu nou projecte Desistfilm el desembre de 1953. Després de la seva pel·lícula, treballa en una plantació d'eucaliptus a Fremont (Califòrnia). Realitza la seva primera pel·lícula en color, a continuació Reflection on Black que rep un premi de la Creative Film Foundation. S'estableix a San Francisco on crea un taller de producció cinematogràfic i obté contractes de publicitat.[6]

Al final de 1954, marxa a Nova York i coneix diversos artistes experimentals, entre el qual els compositors John Cage, Edgard Varese i els cineastes d'avantguarda Maya Deren, Marie Menken i Joseph Cornell.

Brakhage el cineastaModifica

L'any 1955, Brakhage treballa en nombrosos projectes, entre els quals Centuries of June, en col·laboració amb el cineasta Joseph Cornell, The Wonder ring, la seva primera pel·lícula en color i Reflection on Black que rep un premi de la Creative Film Foundation. Contràriament a les seves primeres obres que tenen un caràcter narratiu, és cada cop més fosc en les seves noves realitzacions, en l'abstracció experimental, inspirat sobretot per la pel·lícula francesa Traité de bave et d'éternité d'Isidore Isou (1951). L'any següent, es dedica a fer conferències sobre el cinema, al teatre del col·leccionista i distribuïdor Raymond Rohauer de Los Angeles a més de realitzar Flesh of Morning i Nightcats. A partir de 1956 rep contractes de cinema corporatiu i publicitat per la televisió.

El 1957, el cineasta, abandona el medi artístic underground novaiorquès, s'instal·la a Denver i es casa amb Jane Collum que esdevé no només la seva dona, sinó la seva font d'inspiració durant els propers anys. La seva vida de família és en aquella època un tema prioritari per Brakhage. El mateix any, treballa sobre el curtmetratge en dos temps Daybreak i Whiteye, així com amb Loving.

La pel·lícula següent, Anticipation of the Night (1958), és un punt d'inflexió pel cineasta i per les formes del cinema experimental, ja que l'obra suggereix que l'objectiu esdevé ell mateix subjectiu.[7] Poc després, va al festival de cinema de Brussel·les, on assisteix a les pel·lícules de realitzadors com Peter Kubelka i Robert Breer.

El 1959, Brakhage filma el naixement del seu primer fill. Les imatges, un cop muntades, donen Window Water Baby Moving, una de les obres més cèlebres de l'artista. Roda igualment aquell mateix any Sirius Remembered, que il·lustra la descomposició del gos mort de la família. Comença igualment a presentar les seves obres en públic i fa conferències sobre aquestes i sobre les d'altres realitzadors. El seu segon fill, el 1961, és l'ocasió per realitzar la pel·lícula Thigh Line lyre Triangular.

Al començament dels anys 1960, a més de rodar The Dead, al cementiri del Pare-Lachaise a París, el cineasta articula la seva concepció del cinema i de la percepció amb l'escriptura de Metaphors on Vision, aparegut el 1963. Sobre la vessant tècnica, innova, el mateix any, amb Mothlight, una sèrie d'insectes i de vegetals enganxats directament sobre la cinta de 16 mm. El 1964, realitza Dog Star Man, la seva obra magna de 53 minuts en quatre parts. Aquesta pel·lícula és convertida en un film de 250 minuts el 1965 i rebatejada The Art of Vision. De resultes del robatori del seu equip de 16 mm aquell mateix any, Brakhage roda amb 8 mm fins al 1969.

Les reflexions polítiques, i més particularment sobre la guerra, són un nou tema que l'artista explora amb 23rd Psalm Branch el 1966 o en algunes de les trenta pel·lícules Song (1964-1969).

El final dels anys 1960 marca una nova fase en l'obra de Brakhage. Les pel·lícules Scenes from under childhood (1967-1970), The wair falcon saga, The machine of Eden i The animals of Eden and after tracten tots del retorn a la infantesa i dels primers estadis de la vida i del cos. El 1971, amb Eyes, Deus Ex (1971) i The Act of seeing with one's own Eyes, filma les tres institucions del control dels cossos: la policia, l'hospital i el dipòsit de cadàvers.

FilmografiaModifica

DirectorModifica

Director de fotografiaModifica

MuntadorModifica

ActorModifica

ProductorModifica

GuionistaModifica

ReferènciesModifica

  1. Rosenbaum, Jonathan. «The Act of Seeing with One's Own Eyes». Chicago Reader. Arxivat de l'original el 2009-04-16.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Senses of Cinema: Stan Brakhage Arxivat 2008-12-20 a Wayback Machine.
  3. «Before the Beginning Was the Word: Stan Brakhage's». Arxivat de l'original el 22 juliol 2013.
  4. James, David E. (July 13, 2005). Stan Brakhage: Filmmaker (Hardcover ed.). New York, NY: Temple UP. ISBN 978-1-59213-271-3
  5. Stan Brakhage Biography
  6. U B U W E B :: Stan Brakhage
  7. Ciné-club: Stanley Brakhage Arxivat 2008-05-16 a Wayback Machine.