Stanbrook

Vaixell mercant britànic. El 1939, comandat pel capità Archibald Dickson, va evacuar del port d'Alacant unes 2700 persones, que fugien de l'atac de les tropes franquistes, i varen ser portades a Orà.

L'Stanbrook era un vaixell carboner britànic que el 28 de gener de 1939 al vespre va salpar del port d'Alacant carregat de refugiats republicans en direcció a Orà.[1]

Infotaula de vaixellStanbrook

(1r setembre 1909) Modifica el valor a Wikidata
Noms
Lancer
(1909–1937)

Polufloisvios
(1937–1937)

Stanhope
(1937–1937)

Stanbrook
(1937–) Modifica el valor a Wikidata

Número assignat per la drassana124287 Modifica el valor a Wikidata
País de registre
Historial
Avarament
16 agost 1909
Assignació
1r setembre 1909
Naufragiatac de torpede,
19 novembre 1939 Modifica el valor a Wikidata

  SS Lancer
1 setembre 1909 – 1937
OperadorFisher, Renwick Manchester-London Steamers Ltd
Port baseManchester
DestíCanvi d'operador

  Stanhope
1937 – 1937
OperadorStanhope SS Co Ltd (JA Billmeir & Co Ltd)
Port baseLondres
DestíCanvi d'operador

  Polufloisvios
1937 – 1937
OperadorGM Mavroleon
Port basePireu
DestíCanvi d'operador

  Stanbrook
1937 – 19 novembre 1939
OperadorStanhope SS Co Ltd (JA Billmeir & Co Ltd)
Port baseLondres
Destíenfonsament
Característiques tècniques
Tipusvaixell mercant Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament1383 t Modifica el valor a Wikidata
Eslora70,1 m Modifica el valor a Wikidata
Mànega10,4 m Modifica el valor a Wikidata
Propulsió
Potència163 CV Modifica el valor a Wikidata
Velocitat11 kn Modifica el valor a Wikidata
Més informació
ConflictesGuerra Civil espanyola i Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata

Característiques i historial

modifica

Pesava 1.383 tones, feia 230,1 × 34 peus (70,1 × 10,4 m), assolia una velocitat màxima de 12 nusos i tenia capacitat per a 24 tripulants.

Fou construït el 1909 per la Tyne Iron Shipbuilding Co Ltd, a les drassanes de Willington, amb el número 124287, per a la companyia Fisher Renwick Manchester-London Stamers, que el batejà com a Lancer. El 1937 va ser comprat per la Stanhope Steamship Co, i rebatejat com Stanbrook. Aquest mateix any es va dur a terme una altra operació comercial, per mitjà de la qual va acabar en mans de la naviliera grega G.M. Mavroleon, que li va canviar el nom pel de Polyfloisvios, encara que finalment va tornar als seus anteriors amos, que li van retornar el de Stanbrook. Va quedar sota el comandament del capità Archibald Dickson.

Participació en la Guerra Civil espanyola

modifica

El 1939 el port d'Alacant es trobava bloquejat per l'armada del general Franco i avions de l'Alemanya nazi, la qual cosa va convertir en tasca gairebé impossible l'arribada dels vaixells contractats pel govern de la Segona República per evacuar els milers de refugiats amuntegats en el port. L'amenaça d'enfonsament va provocar que la gran majoria de navilieres incomplís els compromisos, ja pagats, i desistís d'apropar-se a aigües espanyoles.

L'Stanbrook va poder burlar el bloqueig i salpar amb prop de dos mil set-centes persones a bord, que excedien amb escreix la seva capacitat, la qual cosa el va obligar a navegar escorat, per sota de la línia de flotació. La travessia, d'un dia, no va culminar fins a arribar a Orà, on les autoritats colonials franceses només van permetre el desembarcament a dones i nens, i el van negar a la resta, que van romandre a bord durant diversos mesos, alimentats gràcies als paquets enviats des de terra per altres espanyols exiliats. Finalment, de manera progressiva, es va autoritzar a desembarcar els homes, que eren escorcollats per por que portessin damunt armes de foc. Entre els que fugiren hi havia el militar esperantista Julio Mangada Rosenörn i part de la seva família o els dirigents valencianistes Josep i Angelí Castanyer.

La gesta heroica de l'Stanbrook ha quedat perpetuada a Alacant donant el nom del vaixell anglès a un carrer de la ciutat.

L'Stanbrook va tenir un final tràgic només uns mesos després, en ser enfonsat pel torpede d'un submarí alemany. El capità Dickson va morir en l'enfonsament. En els camps de concentració d'Algèria, on van acabar molts dels refugiats espanyols, es va guardar un minut de silenci en la seva memòria.

Referències

modifica

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica