Obre el menú principal

Statu quo ante bellum

Statu quo ante bellum és un terme llatí que vol dir «l'estat en què estaven les coses abans de la guerra».

Aquesta expressió era usada en tractats per a referir-se a la retirada de les tropes enemigues i el retorn de les condicions prèvies a la guerra. Quan s'utilitza com a tal, indica que cap dels costats combatents va perdre o va guanyar territori o drets polítics i econòmics. Això contrasta amb el uti possidetis iure, en el qual algun bàndol conserva algun territori o propietat dels que controlava en acabar el conflicte.

ExemplesModifica

Casos de statu quo ante bellum s'han presentat a:

  • Ocupació britànica de Manila, durant la guerra dels Set Anys, després d'un setge prolongat, una flota anglesa va aconseguir assaltar la ciutat el 5 d'octubre de 1762. El control britànic de Manila es va mantenir fins a 1764, després de la signatura del Tractat de París (1763), en el que van haver de retornar-la per l''statu quo ante bellum.
  • Guerra anglo-americana de 1812-1815: Aquesta va finalitzar amb el Tractat de Gant. Encara que els britànics desitjaven aplicar el uti possidetis iure, la victòria nord-americana a la Batalla de Plattsburgh va pesar a l'hora de signar un tractat que deixés sense pèrdues ni guanys territorials a ambdós bàndols.
  • Guerra Iran-Iraq: Després de gairebé 8 anys de guerra, l'Iraq va acceptar finalment la possessió iraniana de Shatt al-Arab, deixant les fronteres en les mateixes condicions prèvies a la guerra.
  • Guerra de les Malvines: Aquesta guerra va acabar amb una victòria del Regne Unit, la qual cosa va deixar les illes novament sota control britànic, i no va donar cap solució a la disputa sobre aquestes.
  • Guerra de Kargil: En aquest conflicte, tropes pakistaneses van envair territori de l'Índia. La guerra va finalitzar quan totes les tropes del Pakistan van ser expulsades de territori hindú.

Vegeu tambéModifica