Stephen Halden Beattie

Stephen Halden Beattie VC Creu de Guerra amb Palmes Legió d'Honor (29 de març de 1908 - 24 d'abril de 1975) va ser un oficial de la Royal Navy guanyador de la Creu Victòria, la condecoració més alta i prestigiosa per valentia davant de l'enemic, de resultes de la seva participació en l'Operació Carro.

Infotaula de personaStephen Halden Beattie

Stephen Halden Beattie, encara Tinent Comandant Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 març 1908 Modifica el valor a Wikidata
Sir Drefaldwyn (Gal·les) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 abril 1975 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Mullion (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsSam
FormacióAbberley Hall School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Activitat19271960
Carrera militar
LleialtatRegne Unit Regne Unit
Branca militarRoyal Navy Royal Navy
Rang militarCapità Capità
Comandant de (OBSOLET)HMS Campbeltown
ConflicteII Guerra Mundial
Premis

Find a Grave: 8025275 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Nascut a Leighton, Gal·les, fill del Reverend Ernest Halden Beattie MC, estudiant al Abberley Hall (Worcestershire). S'allistà el 1926 a la Royal Navy, sent Guardiamarina l'1 de gener de 1927. Deu dies després és destinat al cuirassat HMS Barham a la Mediterrània. A finals d'any passa al HMS Warspite, fins que al maig de 1929 fa un curs de promoció al Royal Navy College de Greenwich, sent ascendit de forma provisional a Sotstinent. Entre gener i abril de 1930 torna a fer un curs de promoció a Portsmouth, després del qual rep el nomenament definitiu de Sotstinent.

Entre 1930 i 1935 està destinat a la Flota d'Aigües Nacionals a bord del destructor HMS Windsor; i entre maig de 1933 i febrer de 1935 al HMS Ganges. El 1933 es casa amb Philippa Mary Blanchflower, amb la que tindrà quatre fills. El juliol del 1935 torna a la Mediterrània a bord del HMS Arrow; i l'esclat de la Segona Guerra Mundial el sorprendrà com a Primer Tinent del destructor HMS Zulu.

Amb 33 anys, ja Tinent Comandant, el 27 de març de 1942 participa en l'atac a Saint-Nazaire com a oficial comandant del HMS Campbeltown, amb el que havia d'estavellar-se a les portes del dic sec. Allà, sota un intens foc dirigit des del pont des d'uns 100 metres, aconseguí fer encallar el vaixell allà on estava previst, a una velocitat de 20 nusos i quatre minuts per sota de l'horari previst. Va ser capturat pels alemanys i va passar la resta de la guerra en captivitat.

Un cop finalitzada la guerra, va ser promogut a Comandant, però no va rebre cap nomenament fins al març de 1948, en què va ser nomenat Oficial Comandant del HMS Hawke. Al juny de 1951 és promogut a Capità; i entre 1956 i 1958 és l'Oficial Naval Superior al Golf Pèrsic, a HMS Jufair (Bahrain).

Va retirar-se el 7 de juliol de 1960. Està enterrat a Mullion, Cornwall, i la seva Creu Victòria està exposada a l'Imperial War Museum de Londres

Historial Militar i Condecoracions modifica

Dates de promoció modifica

Condecoracions modifica

Enllaços externs modifica