Stephen Peter Marriott (Londres, 30 de gener de 1947 - Essex, 20 d'abril de 1991) popularment conegut com a Steve Marriott va ser un reeixit cantautor i guitarrista. Va ser membre de Small Faces (1965-1969) i Humble Pie (1969-1975).

Infotaula de personaSteve Marriott

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 gener 1947 Modifica el valor a Wikidata
Manor Park (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort20 abril 1991 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Arkesden (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort accidental Modifica el valor a Wikidata (Inhalació de fum Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióItalia Conti Academy of Theatre Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, productor discogràfic, compositor de cançons, guitarrista, artista d'estudi Modifica el valor a Wikidata
Activitat1959 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
GènereRock Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficA&M Records
Atco Records
Decca Records Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0550203 Allmovie: p45722 TMDB.org: 1330672
Spotify: 7pvL2bMcPtEGYzwTcULQKj iTunes: 261540 Last fm: Steve+Marriott Musicbrainz: 380181bc-9bcf-4933-97ac-38aee6940445 Songkick: 245367 Discogs: 272901 Allmusic: mn0000040312 Find a Grave: 6318447 Modifica el valor a Wikidata

A la Gran Bretanya, Marriott va esdevenir una icona de la cultura Mod com el guitarrista de Small Faces la segona meitat dels anys 1960. Les seves primeres influències musicals inclouen a Buddy Holly, Booker T. & The M.g.'s, Ray Charles, Otis Redding, Muddy Waters, Bobby Bland i més tard els The Rolling Stones i els The Kinks. La revista Mullo el va nomenar com un dels 100 cantants més grans de tots els temps.[1]

Amb Humble Pie va ser una icona del rock, elogiat per Keith Richards, David Gilmour, Gary Moore, Ozzy Osbourne, Kevin Dubrow i Paul Stanley.

El 1975, es llança com a solista encara que no arribaria gaire lluny i fins i tot va fer alguna audició per a reemplaçar a Mick Taylor als The Rolling Stones.

A començaments dels anys vuitanta reuneix una nova versió d'Humble Pie amb què arriba a gravar dos discos, però no van assolir gaire èxit.

En els seus últims anys, desil·lusionat de la indústria de la música, va donar l'esquena a les discogràfiques i es va mantenir en relativa foscor, tornant en les seves arrels i donant concerts a petits pubs i clubs de Londres i Essex.[2]

Marriott va morir el 1991 quan un incendi, que pel que sembla va ser provocat per un cigarret va destruir la seva casa d'Arkesden, Essex.

Referències modifica

  1. «100 greatest singers of all time (1984)». Mojo Magazine. [Consulta: 30 juliol 2007].
  2. «Lord Crowley review». BBC. [Consulta: 30 juliol 2007].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Steve Marriott