Stevensita

La stevensita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'esmectita. Rep el nom d'Edwin Augustus Stevens (28 de juliol de 1795 - 8 d'agost de 1868), fundador de l'Institut Tecnològic Stevens de Hoboken, Nova Jersey (EUA).

Stevensita
Fórmula química	(Ca,Na)xMg3-x(Si₄O10)(OH)₂
Epònim	Edwin Augustus Stevens
Localitat tipus	Mont Bergen, Comtat de Bergen i Comtat de Hudson, Nova Jersey, Estats Units
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.45
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.45
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/E.08b
Dana	71.3.1b.6
Heys	14.4.14
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,26 Å; b = 9,108 Å; c = 15,3 Å;
Color	blanc, groc clar, marró clar, rosa clar
Exfoliació	perfecta - {001}
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	cerosa, terrosa
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,15 a 2,57 g/cm³ (mesurada); 2,07 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,500 a 1,560 nβ = 1,500 a 1,560 nγ = 1,510 a 1,570 n = 1,50 a 1,51
Birefringència	δ = 0,010
Pleocroisme	no pleocroica
Dispersió òptica	no en té
Impureses comunes	Ti, Al, Fe, Mn, Na, K, H
Més informació
Estatus IMA	qüestionable (Q)
Símbol	Stv
Referències

Característiques

La stevensita és un silicat de fórmula química (Ca,Na)_xMg_3-x(Si₄O₁₀)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, efesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al mont Bergen, entre els comtats de Bergen i de Hudson, a l'estat de Nova Jersey (Estats Units). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.