Stolpersteine

monument per a les víctimes del nazisme

Els stolpersteine (paraula plural alemanya que significa «pedres, llambordes o llambordins de topada o per ensopegar»; singular stolperstein) són petits monuments creats per l'artista alemany Gunter Demnig en memòria de víctimes del nazisme. Actualment n'hi ha més de 75.000 distribuïdes a més 1.800 ciutats d'una vintena de països,[1] com Alemanya, Àustria, Catalunya, Hongria, Països Baixos, Bèlgica, Txèquia, Polònia, Ucraïna, Itàlia i Noruega.[2] En pocs anys, han esdevingut el memorial més llarg del món. La primera pedra a la península Ibèrica es va posar el 2015 a Navàs.[3] Són un petit monument d'admonició que es posa a la vorera davant del darrer lloc on va viure d'una víctima del nacionalsocialisme, abans que l'arrestessin o deportessin. Segons l'artista, el qui ho mira s'ha d'inclinar per llegir el text, un signe de respecte de la persona eliminada. A la pàgina d'entrada al web del projecte es diu:

Infotaula d'obra artísticaStolpersteine
Berlin paul-lincke-ufer-41 stolperstein 20050208 p1000301.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusprojecte artístic Modifica el valor a Wikidata
Part deSleutelwerken (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CreadorGunter Demnig Modifica el valor a Wikidata
Creació1995 Modifica el valor a Wikidata
Gènereart públic Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Lloc webstolpersteine.eu Modifica el valor a Wikidata
Stolperstein al Palà de Torroella
« Pedres de topada
Aquí vivia 1933-1945
un projecte artístic per a Europa de Gunter Demnig
Un projecte que vol mantenir viva la memòria de l'expulsió i de l'assassinat dels jueus, dels gitanos, dels polítics perseguits, dels homosexuals, dels testimonis de Jehovà i de les víctimes dels programes d'eutanàsia del nacionalsocialisme.
[4]
»

Es tracta de llambordins fets de formigó, de 10 cm per 10 cm i coberts d'una fulla de llautó en la qual es graven les dades essencials de la persona. Han de fer aturar el vianant i fer-lo pensar en la persona desapareguda, assassinada, torturada. Ensenyen l'omnipresència del mal en la vida quotidiana. Hi ha un llambordí únic per a cada persona. Tothom pot proposar a l'artista la creació d'una pedra per un preu modest. Cada llambordí està fet a mà, un per un, un gest de respecte i d'humanitat que vol explícitament contrastar amb l'exterminació industrialitzada perpetrada pels nazis.[5] El juny 2011, Gunter Demnig va tenir un conflicte amb l'administració fiscal de Colònia. Aquests buròcrates no acceptaven les creacions com a obres d'art, amb un IVA del 7% sinó que els consideraven com productes industrials per als quals cal pagar el 19% d'IVA. El conflicte encara no s'ha resolt, però va pactar-se un primer compromís: l'artista no ha de pagar un suplement per als llambordins realitzats els darrers set anys. Demnig insisteix que cada objecte és únic, personalitzat i només creat després d'una recerca històrica profunda.[6]

Des del 2012 també s'ha creat un apli i un web per facilitar la identificació i la localització de totes les pedres.[7]

Llambordes stolpersteine als Països CatalansModifica

A Catalunya, Gunter Demnig va instal·lar les primeres plaques commemoratives a Navàs i el Palà de Torroella, el 9 d'abril del 2015.[3] Posteriorment, per iniciativa del Memorial Democràtic de Catalunya,[8] l'any 2017 s'instal·laren 21 llambordins a Manresa,[9][10] 10 a Igualada [11][12][13][14] i 5 a Castellar del Vallès. El 2018 s'estan instal·lant 73 noves llambordes: 3 més a Manresa,[15] 1 als Guiamets, 10 a Olesa de Montserrat, 11 a la Segarra, 7 a Granollers, 16 a Girona[16] i Sabadell,[17][18] que amb 61 llambordes col·locades és la població dels Països Catalans i de l'Estat espanyol que en té més ara mateix.[19][20]

Hi ha un projecte per posar-ne per recordar els vuit olotins deportats, dels quals quatre van sobreviure,[21] 33 persones a diversos municipis de l'Alt Empordà,[22] així com a Sant Feliu de Guíxols.[23] Al novembre de 2018 començà la col·locació a Palma, on se n'havien identificat unes deu víctimes.[24]El mes de febrer de 2021, amb el projecte Stolpersteine/Pedres de la Memòria es començaren a col·locar a diferents pobles de Mallorca algunes de les 97 noves peces, que incloïen també a les víctimes del franquisme. Les ubicacions d'aquesta nova remesa de peces eren també a Menorca, Eivissa, Formentera, Barcelona i Madrid.

Després de la Guerra Civil Espanyola, grans grups de republicans espanyols van fugir a França a conseqüència de la victòria del general insurrecte Francisco Franco. Quan a principis del 1940 les tropes alemanys van ocupar França, molts d'aquests refugiats van ser arrestats pel règim de Vichy o pels nazis a la zona ocupada i deportats, entre d'altres, al camp de concentració de Mauthausen. Prop de 7.000 espanyols van ser arrestats i condemnats a treballs forçats. Més de la meitat van ser assassinats pel règim nazi. El règim de Franco va treure la nacionalitat als supervivents, cosa que els va convertir en apàtrides. Malgrat la transició democràtica, fins al dia d'avui, se'ls ha negat qualsevol tipus de reconeixement com a víctimes i forma de restitució.

Foto Nom Municipi Lloc Coordenades Posada
  Barberà Pla, AntoniAntoni Barberà Pla Navàs plaça de l'Ajuntament 41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E / 41.9000056°N,1.8787611°E / 41.9000056; 1.8787611 9 de setembre del 2015
Antoni Barberà Pla nasqué el 1905. S'exilià a França després de la victòria de Franco al 1939. Arrestat el 22 de juny de 1940 i deportat al mateix any al camp de concentració de Mauthausen. Sobrevisqué al règim i fou alliberat el 5 de maig de 1945.[25]
  Flotats Caus, EsteveEsteve Flotats Caus Navàs plaça de l'Ajuntament 41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E / 41.9000056°N,1.8787611°E / 41.9000056; 1.8787611 9 de setembre del 2015
Esteve Flotats Caus nasqué el 1904. S'exilià a França després de la victòria de Franco al 1939. Arrestat l'1 de juny de 1940 i deportat al 1941 al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat el 7 de novembre de 1941 pel règim nazi al camp de concentració de Gusen.
  Obradors Grífol, JaumeJaume Obradors Grífol Navàs plaça de l'Ajuntament 41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E / 41.9000056°N,1.8787611°E / 41.9000056; 1.8787611 9 de setembre del 2015
Jaume Obrador Grífol nasqué el 1906. S'exilià a França després de la victòria de Franco al 1939. Arrestat el 20 de juny 1940, arrestat al 1941 i deportat al camp de concentració de Mauthausen. Sobrevisqué al règim nazi i fou alliberat el 5 de maig de 1945.
  Sala Besa, RamonRamon Sala Besa Navàs plaça de l'Ajuntament 41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E / 41.9000056°N,1.8787611°E / 41.9000056; 1.8787611 9 de setembre del 2015
Ramón Sala Besa nasqué el 1905. Afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya, fou batlle de Navàs durant la Guerra Civil Espanyola i s'exilià a França després de la victòria de Franco al 1939. Arrestat l'1 de juny de 1940, fou deportat al 1941 al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el 29 de gener de 1942 al camp de concentració de Gusen.[26]
  Soler Torrens, JosepJosep Soler Torrens El Palà de Torroella ctra. de Cardona 7 41° 51′ 16.56″ N, 1° 43′ 13.35″ E / 41.8546000°N,1.7203750°E / 41.8546000; 1.7203750 9 de setembre del 2015
Josep Soler Torrens nasqué el 1909. S'exilià a França al 1939 on fou arrestat l'1 de juny de 1940. El 1941, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el 25 de desembre de 1941 al camp de concentració de Gusen.
  Toran Martínez, BernatBernat Toran Martínez Manresa c. del Joc de la Pilota 18 25 de gener del 2017
Biografia mancant
  Munt Costa, EnricEnric Munt Costa Manresa c. d'en Botí 25 de gener del 2017
Enric Munt Costa havia nascut a Manresa el 1906. Era fill de Joan Munt Pujol, de Santpedor, jornaler, i de Carme Costa Vilageliu, de Manresa. El 1939 va exiliar-se a França i va estar al camp d'Argelers junt amb el seu germà Josep. Fou reclòs com a presoner de guerra a l'stalag I-B de Hohenstein, prop d'Allenstein, a la regió de Prússia Oriental, l'actual Polònia. D'allà va ser deportat a Mauthausen el 9 d'agost de 1940, en el segon comboi de republicans espanyols enviat a un camp nazi. Hi va rebre el núm. 3.627. Mig any més tard, el 17 de febrer del 1941, fou enviat a Gusen, amb el núm. 10.247, on va morir l'1 d'octubre de 1941.[27]
  Viladrosa Montraveta, JaumeJaume Viladrosa Montraveta Manresa c. d'Amigant 6 25 de gener del 2017
Biografia mancant
  Aparicio Sancho, JosepJosep Aparicio Sancho Manresa c. d'Arbonés 34 25 de gener del 2017
Biografia mancant
  Sánchez Molina, RamirRamir Sánchez Molina Manresa c. de Sant Francesc 12 25 de gener del 2017
Ramir Sánchez Molina nasqué el 1900. S'exilià a França el 1939. Al 1941, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el 4 de novembre de 1941 al camp de concentració de Gusen.
  Pons Pérez, JosepJosep Pons Pérez Manresa c. de la Mel 31 25 de gener del 2017
Josep Pons Pérez nasqué el 1915. S'exilià a França el 1939. Al 1940, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen. Sobrevisqué al règim nazi i fou alliberat.
  Camps Puiggròs, MiquelMiquel Camps Puiggròs Manresa c. de la Mel 23 25 de gener del 2017
Miquel Camps Puiggròs nasqué el 1917. S'exilià a França el 1939. Al 1941, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el 15 de gener de 1942 al camp de concentració de Gusen.
  Camps Vives, AntoniAntoni Camps Vives Manresa c. de la Mel 23 25 de gener del 2017
Antoni Camps Vives nasqué el 1899. S'exilià a França el 1939. Al 1941, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el 30 de desembre de 1941.
  Amat-Piniella, JoaquimJoaquim Amat-Piniella Manresa c. de Carrió 12 25 de gener del 2017
Biografia mancant
  Cunill Marfà, EnricEnric Cunill Marfà Manresa c. de Carrió 11 25 de gener del 2017
Biografia mancant
  Dalmau Colom, JesúsJesús Dalmau Colom Manresa c. del Canonge Montanyà 12 25 de gener del 2017
Biografia mancant
  Real Ventura, JaumeJaume Real Ventura Manresa c. de Cardona 26 25 de gener del 2017
Biografia mancant
  García Pérez, JosepJosep García Pérez Manresa Muralla de Sant Domènec 28 25 de gener del 2017
Biografia mancant
  Comín Igualada, BernatBernat Comín Igualada Manresa c. dels Corrals 26 de gener del 2017
Bernat Comín fou deportat a Mauthausen juntament amb Joaquim Amat, Jesús Dalmau, Jaume Real i els Labara, pare i fill. Tots ells provenien del camp de presoners de guerra de Fallingbostel, prop de Hannover. Comín va ser seleccionat i traslladat el 17 de febrer de Mauthausen a Gusen. Tenia 59 anys i això el feia menys resistent i més prescindible. Va resistir, tanmateix, fins al 6 de novembre d'aquell any. Aquell dia van morir juntament amb ell quaranta republicans més, en una autèntica orgia d'extermini. Comín tenia la matrícula 10.515 de Gusen.[28]
  Ribas Pujol, MauriciMaurici Ribas Pujol Manresa Via de Sant Ignasi 14 26 de gener del 2017
Biografia mancant
  Carrió Vilaseca, JacintJacint Carrió Vilaseca Manresa c. de l'Aiguader 22 26 de gener del 2017
Biografia mancant
  Parés Sans, PerePere Parés Sans Manresa c. de Circumval·lació 65 26 de gener del 2017
Biografia mancant
  Brunet Farré, PerePere Brunet Farré Manresa c. de Circumval·lació 102 26 de gener del 2017
Biografia mancant
  Sallés Oliveras, JoanJoan Sallés Oliveras Manresa c. de la Pujada del Castell 61 26 de gener del 2017
Biografia mancant
  Colom Armengol, AgapitAgapit Colom Armengol Manresa c. Major 26 de gener del 2017
Biografia mancant
  Cano Cano, JesúsJesús Cano Cano Igualada pl. de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361 26 de gener del 2017
Jesús Cano Cano, nascut el 1916, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat pel règim nazi el mateix any a Gusen
  Fàbregas i Pons, JosepJosep Fàbregas i Pons Igualada pl. de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361 26 de gener del 2017
Josep Fàbregas i Pons, nascut el 1905, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat pel règim nazi el mateix any a Gusen
  Gil i Abella, JoaquimJoaquim Gil i Abella Igualada pl. de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361 26 de gener del 2017
Joaquim Gil i Abella, nascut  el 1902, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i assassinat pel règim nazi el 1941 a Gusen
  Gomis i Valls, AgustíAgustí Gomis i Valls Igualada pl. de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361 26 de gener del 2017
Agustí Gomis i Valls, nascut  el 1885, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i assassinat pel règim nazi el 1941 a Gusen
  González Ginés, GinésGinés González Ginés Igualada pl. de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361 26 de gener del 2017
Ginés González Ginés, nascut el 1918, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i assassinat pel règim nazi el 1941 a Gusen
  Moreno Zamora, CelestinoCelestino Moreno Zamora Igualada pl. de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361 26 de gener del 2017
Celestino Moreno Zamora, nascut  el 1911, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat pel règim nazi el 1942 a Gusen
  Moreno Zamora, GinésGinés Moreno Zamora Igualada pl. de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361 26 de gener del 2017
Ginés Moreno Zamora, nascut  el 1917, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat pel règim nazi el mateix any al castell de Hartheim
  Ribera i Casellas, EmiliEmili Ribera i Casellas Igualada pl. de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361 26 de gener del 2017
Emili Ribera i Casellas, nascut  el 1911, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat pel règim nazi el mateix any a Gusen
  Tirado Franco, MiquelMiquel Tirado Franco Igualada pl. de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361 26 de gener del 2017
Miquel Tirado Franco, nascut  el 1898, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Gusen
  Vidal i Claramunt, SalvadorSalvador Vidal i Claramunt Igualada pl. de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361 26 de gener del 2017
Salvador Vidal i Claramunt, nascut  el 1917, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat pel règim nazi el mateix any a Hartheim
  Ramon Puigdelloses Sastre Castellar del Vallés 27 de gener de 2017
Va néixer el 17 de març de 1920 a Castellar del Vallès. Vivia al carrer del Centre, 30. Professionalment es dedicava a la impressió. Estava afiliat a la UGT i va ingressar a l’exèrcit republicà per lleva sense assolir cap graduació. En plena desfeta republicana va retornar a casa i s’hi estigué pocs dies abans de l’entrada de les tropes nacionals, moment en què va decidir emprendre el camí de l’exili cap a França, on fou internat en un camp; allistat en una CTE, fou capturat al nord del país pels alemanys. El confinaren a l’stalag XII-B, Frankentahal, Alemanya, amb el número 13080. El 24 de maig de 1941 va arribar al KL Mauthausen i fou matriculat amb el número 5811. El 20 d’octubre de 1941 és traslladat a Gusen, on va ser inscrit amb el número 13803 i va morir el 6 de desembre del mateix any.
  Josep Rovira Prat Castellar del Vallés 27 de gener de 2017
Neix a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) el 14 d’octubre de 1906, de pares castellarencs que havien traslladat la seva residència per qüestions professionals. L’any 1930 vivia a Castellar, al carrer Nou 7-9 amb la seva esposa, Maria Planas Riera, i els seus dos fills, Marcel·lí i Baldomer. Era jornaler agrícola. Durant l’èxode republicà de 1939 va passar la frontera i fou internat en un camp del sud de França. Va sortir enquadrat en una CTE i internat a l’stalag VIIIC, a Sagan, Polònia, amb el número 56816. El 25 de gener de 1941 fou deportat al KL Mauthausen amb la matrícula 5063. Sembla que no va acceptar el poder dels Kapos i s’hi va enfrontar. El 20 d’octubre el transfereixen a Gusen, on rep el número 4405 i on morí el 18 de novembre de 1941. Ramon Puigdelloses i Josep Rovira van ser transferits a Gusen el mateix dia. Podem especular amb diverses interpretacions: que es trobessin al camp central, Mauthausen, i que, influïts pels rumors de bonança de Gusen hi anessin de forma voluntària, o bé que a causa del seu estat de salut fossin escollits en un dels triatges habituals que es feien i transferits obligatòriament a aquest annex de Mauthausen. Si pensem en el poc temps que ambdós van sobreviure a Gusen, Puigdelloses quaranta-vuit dies i Rovira trenta, ens decantaríem per aquesta segona hipòtesi.
  Francesc Valls Llinares Castellar del Vallés 27 de gener de 2017
Nascut el 20 de febrer de 1896 a Castellar, vivia al número 36 del carrer del Centre i era cosí germà de Francesc Comellas. Treballava de llauner. Per qüestions professionals va anar a viure a Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) on va regentar un cafè i va formar part del Comitè Antifeixista local i de la CNT. Al final de la guerra s’exilia a França amb tota la seva família i és obligat a enquadrar-se a la 115 CTE destinada al departament de la Moselle, on va treballar fortificant la Línia Maginot. Fou capturat pels alemanys el 30 de juny de 1940. L’any 1941 arriba a Mauthausen i es troba amb el seu cosí. Tots dos decideixen ajudar-se mútuament mentre són al camp central. Valls va decidir anar a Gusen però aquesta decisió no va ser compartida per Comellas que va romandre al camp central. Com que Francesc Valls era llauner, el van destinar al grup dels lampistes, un bon destí ja que era un treball poc cansat i sempre a cobert. La seva habilitat en el treball li suposà la protecció de l’oficial SS responsable de grup, per a qui feia petites feines que li suposaven un suplement alimentari, la qual cosa el va ajudar a sobreviure, sobretot si tenim present la seva edat. Un cop alliberat de Gusen el 5 de maig de 1945, va retornar a França, on es trobava la família, i es va dedicar al treball agrícola. Va morir a finals dels anys seixanta
  Enric Comellas Tàpias Castellar del Vallés 27 de gener de 2017
Va néixer el 7 de novembre de 1900 a Granera; arriba a Castellar amb 16 anys i treballa de mosso a casa de Miquel Datzira. Durant la II República esdevé president de la Unió de Rabassaires i és escollit regidor de l’Ajuntament de Castellar en les eleccions del 14 de gener de 1934, càrrec que ocuparà fins a la fi de la Guerra Civil. Exiliat a França, l’estiu de 1939 és contractat com a mosso agrícola per un viticultor però, un cop acaba la verema, ingressa al camp de Bram i, posteriorment, als camps de Barcarès i Saint-Cyprien. El novembre de 1939 torna a sortir per treballar amb la família Peyris a l’agricultura. El coneixement de la zona de frontera, fruit de la seva estada als Pirineus, el va fer participar en una xarxa de passeurs d’hommes formada per un grup de resistents que es dedicaven a evadir cap a la Gran Bretanya, via Portugal, aviadors abatuts en el decurs de raids aeris, jueus perseguits per motius ètnics, correus de la Resistència o joves amb intenció d’unir-se a les Forces de la França Lliure. Amb aquesta tasca Comellas volia aconseguir diners per compensar les pèrdues que va patir la seva família durant els registres i posteriors expropiacions que van seguir el conflicte bèl·lic. El 24 de desembre de 1942, Enric Comellas és detingut durant un d’aquests passatges; fou traslladat a Perpinyà i al Fort de Hua i d’aquí va ser enviat al camp de Royalieu. El 19 de gener de 1944, Enric Comellas forma part d’un comboi en direcció a Buchenwald, on és matriculat amb el número 40576. Al camp central va treballar en el Transport Colonne, grup encarregat de fornir de materials les indústries internes del camp. El 26 de setembre de 1944 Comellas és transferit al Kommando de Langenstein per treballar en una fàbrica soterrada de material aeronàutic. A principis d’abril de 1945, les SS reben l’ordre de liquidar totalment el camp de Buchenwald i Enric Comellas i milers de deportats més emprenen una marxa d’evacuació per la regió de Saxònia-Anhalt cap a l’interior del Reich. En aquesta marxa Comellas perd la vida i només en resta un certificat de defunció amb data del 10 d’abril de 1945 al camp de Buchenwald lliurat pel Ministeri d’Antics Combatents Francès.
  Francesc Comellas Llinares Castellar del Vallés 27 de gener de 2017
Nascut el 9 de gener de 1917 a Castellar vivia al número 4 del carrer de l’Ermot, va treballar a la fàbrica del Boà militant, des de ben jove, a la CNT. Quan esclata la guerra, Comellas s’allista a la columna de voluntaris Solidaridad Obrera, de caràcter anarquista. Fou reclamat a Castellar per organitzar les col·lectivitats tot treballant a ca l’Estruch. Quan criden la seva lleva, la de l’any 1937, ingressa a l’exèrcit republicà, a la 213 Brigada Mixta, 66 Divisió del XXè Cos d’Exèrcit i participa a les batalles de Terol i de l’Ebre. Va emprendre el camí de l’exili i va creuar per les muntanyes que envolten Arles, i d’aquí van anar al camp d’Argelers, on van patir unes dures condicions de vida; la vigilància s’efectuava a l’exterior del camp, delimitat per filats, per part de tropes colonials franceses, senegaleses i spais a cavall. Un cop esclatà la II Guerra Mundial fou obligat a sortir enquadrat en una CTE, la número 114, i enviat a reforçar la Línia Maginot, al departament de la Moselle, on treballava fent un fossar antitanc amb vies de tren clavades al fons i amb fortins de ciment armat construïts cada cinc-cents metres, on hi havia dues metralladores i un canó anticarro; la seva estada en aquesta CTE abastà des de l’hivern de 1939 fins al juny de 1940 quan, concretament el dia 22, es van lliurar als alemanys i foren conduïts a un frontstalag. Al cap de tres o quatre dies foren traslladats a Estrasburg, a l’stalag V-D, on restà fins a començaments de desembre de 1940. La nit de l’11 de desembre, Francesc Comellas i 854 republicans espanyols més van iniciar, en comboi ferroviari i en vagons de passatgers, el camí cap al KL Mauthausen, on arriben la matinada del 13 de desembre; aquí van ser rebuts per la SS i el tracte envers ells va començar a canviar a pitjor. Pocs dies després va rebre el número de matrícula i el triangle que indicava la seva categoria i nacionalitat i que calia cosir a la part superior esquerra de la jaqueta. En el seu cas el triangle era el de color blau, d’apàtrida i amb la S d’spanier amb el número 4717. Dins el camp central Francesc Comellas va estar destinat uns dies al grup de la cuina, al kommando de la carretera i tres setmanes a la pedrera. El 6 de juny de 1941, Comellas va formar part del Kommando César, grup dirigit pel valencià César Orquín Serra i que estava format, únicament, per deportats espanyols. Aquest grup realitzà treballs a tres indrets de la província de l’Alta Àustria: Wagrain, a Vöcklabruck; Ternberg, a la riba del riu Enns, i Schlier, a Zipf. El 4 de maig de 1945 una columna de deportats va sortir del camp de Redl-Zipf en direcció a Ebensee; en una parada Comellas i tres companys més es van evadir. Dos dies més tard, el 6 de maig, van veure una columna mecanitzada de tropes americanes que els va trobar i els alliberà. Comellas va romandre a Àustria tot fixant-hi la seva residència. El 1947 un centenar d’antics deportats espanyols organitzen i constitueixen l’OREA, una associació per conservar la identitat republicana i realitzar activitats de propaganda antifeixista i de difusió de la situació espanyola.
  Neus Català i Pallejà Els Guiamets Nou, 3 25 de gener del 2018
Biografia mancant
  Ramon Alsedà Sanou Cervera plaça Major, 1 41º 39’ 56’’ N

1º 16’ 16’’ E

26 de gener de 2018
Nasqué a Freixenet de Segarra el 22 d'agost de 1905, fill de Francesc Alsedà Codina i Teresa Sanou Botet. Jornaler de professió, es casà amb Dolors Ferrer Nadal. Acabada la Guerra Civil s'exilià a França. Amb l'ocupació nazi de França caigué presoner i fou traslladat al camp d'internament o stalag XII-D de Trier (Alemanya); deportat a Mauthausen (Àustria) el 25 de gener de 1941, i d'aquí a Gusen el 8 d'abril de 1941. Hauria estat assassinat al castell de Hartheim, kommando especial de Mauthausen, el 25 de setembre de 1941.
  Magí Bergadà Amat Ribera d'Ondara Sant Antolí, raval del Pont, 6 41º 37’ 41’’ N

1º 20’ 28’’ E

26 de gener de 2018
Nasqué a Sant Antolí el 24 d'agost de 1917. Fill d'Antoni Bergadà Rosell i Maria Amat Vilaplana. S'exilià a França acabada la Guerra Civil. Presoner dels alemanys, ingressà en el camp de presoners de guerra d'Estrasburg (Stalag V-D), a la regió d'Alsàcia i departament del Baix Rin. Deportat a Mauthausen el 13 de desembre de 1940, aconseguí sobreviure, bo i essent alliberat del camp austríac el 5 de maig de 1945.
  Ramon Bonet Vilarrubí Granyena de Segarra carrer Sant Pere, 14 41º 37’ 25’’ N

1º 14’ 50’’ E

26 de gener de 2018
Nasqué a Granyena de Segarra el 3 de juny de 1895. Fill de Joan Bonet Carulla i Maria Vilarrubí Capdevila. Pagès de professió, vivia al carrer Raval del Nord, 4. Exiliat a França el 1939, caigué presoner dels alemanys a la primavera de 1940. Ingressà a l'Stalag XI-B de Fallingbostel i el 27 de gener de 1941 fou deportat a Mauthausen (Àustria), i d'aquí a Gusen, kommando de Mauthausen, el 17 de febrer de 1941, on moriria l'1 de desembre de 1941.
  Antoni Cases Blanch Torà| la Segarra carrer Nou, 9 41º 48’ 42’’ N

1º 24’ 15’’ E

26 de gener de 2018
Nasqué a Torà el 24 de desembre de 1893. Fill de Antoni Cases Mas i d'Anna Maria Blanch Bagà. De ca l'Anna Maria (carrer Nou, 9). Pertanyé al Sindicat d'Oficis Varis-CNT de Torà, i fou membre del Comitè Antifeixista i regidor de l'Ajuntament de Torà. El gener de 1939 s'exilià a França amb tota la seva família. Capturat pels alemanys ingressa al camp de presoners de guerra d'Estrasburg (Stalag V-D) i el 13 de desembre de 1940 es deportat a Mauthausen (Àustria). Acabà els seus darrers dies a Gusen, kommando de Mauthausen, a on hi arribà el 29 de març de 1941. Dos mesos després, el 24 de maig de 1941, moriria en aquest camp.
  Salvador Calderó Aldabó La Prenyanosa Cervera carrer del Forn, s/n 41º 42’ 43’’ N

1º 17’ 23’’ E

26 de gener de 2018
Nasqué a la Prenyanosa el 29 de juny de 1915. Fill de Ferran Calderó Tolosa i d'Assumpció Aldabó Coberó. Era el segon de tres germans. La família vivia al núm. 2 de la Plaça de la Prenyanosa. Conegué l'exili a França, a on hi arribà a començament de 1939. Presoner de guerra dels alemanys, ingressà a l'Stalag XVII-B de Krems-Gneixendorf. Fou deportat a Mauthausen el 19 de desembre de 1941, i d'allà a Gusen el 12 de maig de 1942, on moriria el 26 de juliol del mateix any.
  Ramon Gomà Solé Tarroja de Segarra carretera L-311a, Casa Consistorial 41º 43’ 50’’ N

1º 16’ 35’’ E

26 de gener de 2018
Nasqué a Tarroja de Segarra el 16 de febrer de 1914. Fill de Ramon Gomà Montagut i Maria Solé Closa. Vivia al carrer de Baix núm. 10. Solter i pagès de professió. S'exilià a França el gener de 1939. Capturat pels alemanys anà a parar com a presoner de guerra al camp de presoners de Krems-Gneixendorf (Stalag XVII-B). Fou deportat a Mauthausen (Àustria) el 19 de desembre de 1941, i d'allà a Steyr, kommando de l'anterior, on hauria mort el 2 d'abril de 1944. En la relació de presoners consta com a «Rotspanier», o roig espanyol. Segons Iternational Tracing Service (ITS), morí en atac aeri al mateix camp el 2 d'abril de 1944.
  Salvador Grau Bibià Sanaüja carrer del Forn, 6 41º 52’ 31’’ N

1º 18’ 35’’ E

26 de gener de 2018
Nasqué a Sanaüja el 12 de novembre de 1906. De cal Xamet (carrer del Forn núm. 6). Fill de Francesc Grau Plana i Jacinta Bibià Torruella. Paleta de professió. Es casà amb Concepció Llorens Vilella el 2 de gener de 1931. S'exilià a França. Fet presoner pels nazis, ingressà a Compiègne, departament d'Oise, el 28 de juliol de 1944, i traslladat després a  Bremen-Ostertor. Finalment deportat a Neuengamme el 31/01/1944, d'on en sortiria alliberat el 29 d'abril de 1945.
  Antoni Merli Cornellana Les Oluges plaça Major, s/n 41º 41’ 46’’ N

1º 19’ 8’’ E

26 de gener de 2018
Nasqué les Oluges el 18 d'abril de 1897. Fill d'Antoni Merli Cortadelles i de Josefa Cornellana Figueres. Pagès. Casat amb Josepa Boladeras Pesarrodona, amb qui tingué dues filles (Josefa i Ramona). Vivien al carrer Ravalet núm. 4 de les Oluges. Acabada la Guerra Civil a Catalunya passà a França amb la seva família pel Pertús, el gener de 1939. Ingressà al camp d'Argelers de la Marenda i treballà de pagès durant una uns mesos a Peiriac de Mar. Mobilitzat per l'Estat francès i enrolat en la 108 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). En aquesta companyia treballà en obres de fortificació a Faulquemont i després passà a Saint Florentin. Fet presoner pels nazis, ingressà a l'Stalag VI-C de Bathorn. Fou deportat a Mauthausen el 22 de juliol de 1941, i el 20 d'octubre de 1941,  a Gusen on hi morí el 21 de novembre de 1941.
  Miquel Porté Rius Cervera plaça Major, 1 41º 39’ 56’’ N

1º 16’ 16’’ E

26 de gener de 2018
Nasqué a Cervera el 4 de juliol de 1908. Fill de Jaume Porté Sacau i de Mercè Rius Vallès. S'exilià el 1939 a França on fou fet presoner amb l'ocupació nazi d'aquest país. Ingressà a l'stalag VII-A de Moosburg. Fou deportat a Mauthausen el 31 d'agost de 1941, i d'allà a Gusen el 20 d'octubre de 1941, on moriria l'1 de gener de 1942.
  Josep Riera Closa Cervera plaça Major, 1 41º 39’ 56’’ N

1º 16’ 16’’ E

26 de gener de 2018
Nasqué a Cervera el 26 de març de 1906. Fill de Joan Riera Batlle i Mercè Closa Pijoan. Treballà de peó a la farinera La Cervariense. Es casà amb Maria Casanovas Ollé, amb qui tingueren dos fills: Joan i Josep Maria. Secretari sindical del PSUC i membre del Centre Obrer Instructiu d'Unió Republicana. S'exilià a França el 1939. Després de passar per camps d'internament del Rosselló es enviat a Toet de Var, al departament dels Alps Marítims on fou destinat a la 40 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per treballar en obres de fortificació davant la frontera alemanya. Amb l'ocupació nazi es fet presoner. Passà per Belfort i Colmar, abans del seu ingrés al camp de presoners o l'Stalag XI-C de Fallingbostel. El 27 de gener de 1941 fou deportat a Mauthausen, i d'allà passà a Gusen el 17 de febrer de 1941, on morí el 15 de maig de 1943.
  Magí Solé Ballesté Talavera plaça Major, 6 41º 34’ 56’’ N

1º 20’ 17’’ E

26 de gener de 2018
Nasqué a Talavera el 2 de febrer de 1894. De ca l'Escorsaire. Fill de Josep Solé Companys i Adelaida Ballesté Miró. Pagès de professió. S'exilià a França el gener de 1939. Passà pels camps d'internament d'Argelers de la Marenda i Agde. Al juliol de 1939, ell i 500 homes més del camp d'Agde són traslladats a Sant Estève de Tinèa prop de la frontera italiana. Destinat a la 93 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), treballà en la zona de Lo Sauze dau Lac. El gener de 1940 escriu a la família des de Bellefontaine, comuna de Futeau. A l'abril es trobava a Mousson i molt a prop de la línia Maginot on fortificava la seva unitat. Amb l'entrada de les tropes alemanyes a França, el maig de 1940, es fet presoner de guerra i traslladat a l'Stalag XI-B de Fallingbostel, a la Baixa Saxònia. Deportat a Mauthausen el 27 de gener de 1941, i d'aquí al kommando de Gusen el 8 d'abril de 1941, on morí el 24 d'agost de 1941.
  Alegre Belmonte, LaureanoLaureano Alegre Belmonte Sabadell c. de Maria de Bell-lloc, 53 27 de gener del 2018
Biografia mancant
  Altarriba Bosoms, CelestíCelestí Altarriba Bosoms Sabadell c. de Galceran de Pinós, 1 27 de gener del 2018
Biografia mancant
  Amorós Mestres, JosepJosep Amorós Mestres Sabadell c. de Llobet, 39 27 de gener del 2018
Biografia mancant
  Anglès Anglès, VenanciVenanci Anglès Anglès Sabadell c. de Latorre, 20-28 27 de gener del 2018
Biografia mancant
  Arís Estrada, JaumeJaume Arís Estrada Sabadell c. de l'Escola Pia, 32 27 de gener del 2018
Biografia mancant
  Batet Planas, RamonRamon Batet Planas Sabadell c. de les Cases d'en Sangés, 5 27 de gener del 2018
Biografia mancant
  Cañellas Mañé, EsteveEsteve Cañellas Mañé Sabadell c. de Larra, 22 27 de gener del 2018
Biografia mancant
  Cañellas Mañé, MelciorMelcior Cañellas Mañé Sabadell pl. de Magdalena Calonge (part alta) 27 de gener del 2018
Biografia mancant
  Català López, EmiliEmili Català López Sabadell c. del Jardí, 52 27 de gener del 2018
Biografia mancant
  Causenillas Gené, JaumeJaume Causenillas Gené Sabadell pl. de Magdalena Calonge (part alta) 27 de gener del 2018
Biografia mancant
  Coll Saperas, JosepJosep Coll Saperas Sabadell c. de Riera Villaret, 65 27 de gener del 2018
Biografia mancant
  Domènech Cortada, JosepJosep Domènech Cortada Sabadell c. dels Montcada, 45 27 de gener del 2018
Biografia mancant
  Ferrando Rosell , EmiliEmili Ferrando Rosell Sabadell c. del Vapor, 26 27 de gener del 2018
Biografia mancant
  Hilario Planellas, AntoniAntoni Hilario Planellas Sabadell c. de les Comèdies, 19 27 de gener del 2018
Biografia mancant
  Lou Ripollès, JoaquimJoaquim Lou Ripollès Sabadell c. de Paco Mutlló, 55 27 de gener del 2018
Biografia mancant
  Llonch Casanovas, MariàMarià Llonch Casanovas Sabadell c. del Papa Pius XI, 172 27 de gener del 2018
Biografia mancant
  Marquès Aracil, EmiliEmili Marquès Aracil Sabadell c. de Manso, 71 27 de gener del 2018
Biografia mancant
  Monllor Belenguer, RafaelRafael Monllor Belenguer Sabadell c. de Llobet, 32 27 de gener del 2018
Biografia mancant
  Monter Ferri, PedroPedro Monter Ferri Sabadell ctra. de Caldes, 11 27 de gener del 2018
Biografia mancant
  Mullor Català, ManuelManuel Mullor Català Sabadell pg. de Manresa, 3 27 de gener del 2018
Biografia mancant
  Oliveras Valls, ValentíValentí Oliveras Valls Sabadell pl. del Vallès, 26-29 27 de gener del 2018
Biografia mancant
  Pallàs Alsina, PauPau Pallàs Alsina Sabadell av. de Barberà, 343 27 de gener del 2018
Biografia mancant
  Paloma Masafret, JaumeJaume Paloma Masafret Sabadell raval de Fora, 3 27 de gener del 2018
Biografia mancant [29]
  Francesc Abelló Gracia Granollers Álvarez de Castro s/n 28 de gener de 2018
  Pere Giner Castany Granollers Josep Umbert 28 de gener de 2018
  Miquel Jané Bauras Granollers Sant Jaume,57 28 de gener de 2018
  Artur Masjuan Reverte Granollers Girona, 54 28 de gener de 2018
  Francesc Mompart León Granollers Ricomà, 53 28 de gener de 2018
  Josep Pibernat Parés Granollers Francesc Tarafa, 90-92 28 de gener de 2018
  Josep Pont Antigas Granollers Olles 28 de gener de 2018
  {{{2}}}, Emília Masachs BorruelEmília Masachs Borruel Sabadell ctra. de Barcelona, 558 10 de juny del 2018
Biografia mancant [29]
  {{{2}}}, Angelina Masachs BorruelAngelina Masachs Borruel Sabadell ctra. de Barcelona, 558 10 de juny del 2018
Biografia mancant [29]
  Bartra Canet, JosepJosep Bartra Canet Girona Jardí de la Infància 29 de gener del 2018
Biografia mancant
  Canet, ModestoModesto Canet Girona Jardí de la Infància 29 de gener del 2018
Biografia mancant
  Codina Martínez, ÀngelÀngel Codina Martínez Girona Jardí de la Infància 29 de gener del 2018
Biografia mancant
  Dolovardes, JoséJosé Dolovardes Girona Jardí de la Infància 29 de gener del 2018
Biografia mancant
  Gallego Sànchez, ArturArtur Gallego Sànchez Girona Jardí de la Infància 29 de gener del 2018
Biografia mancant
  Gasau Pou, JoanJoan Gasau Pou Girona Jardí de la Infància 29 de gener del 2018
Biografia mancant
  Malla Franch, FidelFidel Malla Franch Girona Jardí de la Infància 29 de gener del 2018
Biografia mancant
  Massa, FrancescFrancesc Massa Girona Jardí de la Infància 29 de gener del 2018
Biografia mancant
  Ribas Llinàs, JosepJosep Ribas Llinàs Girona Jardí de la Infància 29 de gener del 2018
Biografia mancant
  Roca Sureda, LluísLluís Roca Sureda Girona Jardí de la Infància 29 de gener del 2018
Biografia mancant
  Laborda Salazar, RafelRafel Laborda Salazar Girona Jardí de la Infància 29 de gener del 2018
Biografia mancant
  Sànchez Tocalon, GaietàGaietà Sànchez Tocalon Girona Jardí de la Infància 29 de gener del 2018
Biografia mancant
  Soler Juanals, JaumeJaume Soler Juanals Girona Jardí de la Infància 29 de gener del 2018
Biografia mancant
  Verdaguer Dorca, GregoriGregori Verdaguer Dorca Girona Jardí de la Infància 29 de gener del 2018
Biografia mancant
  Vila Bataller, JoanJoan Vila Bataller Girona Jardí de la Infància 29 de gener del 2018
Biografia mancant
  Vidal Culubret, EliseuEliseu Vidal Culubret Girona Jardí de la Infància 29 de gener del 2018
Biografia mancant [30]
Miquel Obradors Mas Navàs plaça de l'Ajuntament 29 de gener de 2019
Celestino Altarriba Busoms Gironella Passeig de Cal Metre 19 d'abril de 2019
Ramon Pujol Soler Gironella Passeig de Cal Metre 19 d'abril de 2019
Alfonso Sabaté Casellas Gironella Passeig de Cal Metre 19 d'abril de 2019
Lluís Pajerols Masforrol Gironella Passeig de Cal Metre 19 d'abril de 2019
Ramon Manubens Pregonas Gironella Passeig de Cal Metre 19 d'abril de 2019
Jaime Canals Viladomat Gironella Passeig de Cal Metre 19 d'abril de 2019
Roque Latrilla Casafont Gironella Passeig de Cal Metre 19 d'abril de 2019
Peret Barbarroja Sala Lleida Camí de Canet, 17 20 d'abril de 2019
Domènec Miñano Lozano Lleida Manuel de Montsuar, 2 20 d'abril de 2019
Josep Estrada Fabregat Lleida Príncep de Viana, 37 20 d'abril de 2019
Manolo San Martín Santamaría Lleida Sant Ruf, 23 20 d'abril de 2019
Ramon Alandí Qui Lleida Democràcia, 11 20 d'abril de 2019
Josep Casas Ezequiel Lleida Canyeret, 18 20 d'abril de 2019
Pau Pinós Abad Lleida Canyeret, 8 20 d'abril de 2019
Enric Curià Gatius Lleida Cavallers, 46 20 d'abril de 2019
Josep Teixidó Badia Lleida Sant Martí, 6 20 d'abril de 2019
Josep Pach Roselló Lleida Canonge Brugulat, 22 20 d'abril de 2019
  Carmelo Carrera Botines Albatàrrec Plaça de Ramon Felip 20 d'abril de 2019
Va nàixer a Albatàrrec el 1916. Va lluitar en la Guerra Civil Espanyola de 1936 activament a la Batalla de Belchite i al Cap de pont de Balaguer. Hagué de passar a França on va col·laborar amb la Resistència fins que fou empresonat i dut al camp d'extermini de Mauthausen-Gusen on fou mort el 2 de novembre de 1941.
Josep Agustí Bombui Cubelles Sant Antoni, 31 20 d'abril de 2019
Va néixer a Almassora (Plana Alta) el 28 de desembre de 1896, tot i que de ben jove va arrelar a Cubelles, arribant a integrar el Comitè de Defensa que es constituí a la vila un cop va esclatar la guerra del 1936. Segons les investigacions de l’historiador Antoni Pineda, la seva tasca fou determinant perquè mossèn Jaume Rosell salvés la vida després d’estar amagat a diversos indrets de Cubelles i la comarca i, posteriorment, es refugiés a Barcelona. A la fi de la contesa bèl·lica, va emprendre el camí de l’exili cap a França, on fou internat al camp de refugiats d’Angulema i, el 20 d’agost de 1940, enviat al camp de concentració de Mauthausen.

D’aquesta manera, va formar part del tristament conegut Comboi del 927, integrat per famílies senceres de republicans catalans i espanyols i que esdevingué el primer enviament massiu de deportats civils a un camp nazi registrat durant la II Guerra Mundial, abans que jueus, gitanos i russos. Les deplorables condicions en què malvivien a Mauthausen acabà amb la seva vida al camp satèl·lit de Gusen, el 24 de gener de 1941, a l’edat de 44 anys

Ramon Vitales Cáncer Sabadell Vidal s/n - Gran Via 25 de gener de 2020
Narcís Canales Llopart Sabadell Gertrudis Artigas, 5 25 de gener de 2020
Andrés Casbas Güerre Sabadell Castellar del Vallès, 19 25 de gener de 2020
Ginés Pérez Garrido Sabadell Riera Villaret, 46 25 de gener de 2020
José Sánchez Laorden Sabadell Riera Villaret, 80 25 de gener de 2020
Eduard Garrigós i Soler Sabadell Piferrer, 25 25 de gener de 2020
Pau Alemany Figueres Sabadell Sant Miquel, 18 25 de gener de 2020
Alexandre Tamarit Guiu Sabadell Taulí, 29 25 de gener de 2020
Pelegrí Pelegrí Porqueres Sabadell Convent, 96 25 de gener de 2020
Salvador Vidal Claramunt Sabadell Alcalde Moix, 5 25 de gener de 2020
Francesc Sas Llop Sabadell Brujas, 161 25 de gener de 2020
Eugeni Arqués Simó Sabadell Sant Honorat, 85 25 de gener de 2020
Miguel Senar Burón Sabadell Prat de la Riba, s/n 25 de gener de 2020
Francesc Abad Samper Sabadell Terrassa, 169 25 de gener de 2020
Daniel Serratosa Fitó Sabadell Garcilaso, 118 25 de gener de 2020
Carles Retana Valls Sabadell Garcilaso, 60 25 de gener de 2020
Joan Grau Farràs Sabadell Pare Sallarès, 74 25 de gener de 2020
Miquel Balart Nasarre Sabadell Estrella, 129 25 de gener de 2020
Conrad Crespi Vergés Sabadell Pare Sallarès, 40 25 de gener de 2020
Miquel Vial Candia Sabadell Salut, 123 25 de gener de 2020
Fèlix Calatayud Tormo Sabadell Raval de Dins, 22 25 de gener de 2020
Joan Capellas Fages Sabadell Jesus, 6 25 de gener de 2020
Francesc Arroyo Maldonado Sabadell Sant Pau, 73 25 de gener de 2020
Francesc Sabatés Esperanza Sabadell Sant Cugat, 79 25 de gener de 2020
Josep Medina Solé   Sabadell Narcisa Freixas, 29 26 de gener de 2020
Enric Segarra Espinach Sabadell Rambla, 22 26 de gener de 2020
Pere Navarro Bielsa Sabadell Turull, 71 26 de gener de 2020
Vicente Garcia Negrillo Sabadell Borrell, 6 26 de gener de 2020
Pau Alós Escartín   Sabadell Sentemenat, 144 26 de gener de 2020
Vicenç Expósito Serra Sabadell Buxeda, 47 26 de gener de 2020
Josep Rodríguez Escursell Sabadell Tetuan, 191 26 de gener de 2020
Agustí Ibáñez Solves Sabadell Brutau, 121 26 de gener de 2020
Jesús Valera Sarrià Sabadell Barberà, 402 26 de gener de 2020
José Pérez Coello Sabadell Santa Cecilia, 3 26 de gener de 2020
Gabriel Benedicto Albalate Sabadell Barcelona, 547 26 de gener de 2020
Antonio Aguilar Sánchez Sabadell Monserrat Roig 27 de gener de 2020
  Enric Aragonès Campderròs Rubí Narcís Menard, 15 21 de Setembre de 2020
  Joaquim Aragonès Campderròs Rubí Narcís Menard, 15 21 de Setembre de 2020
  Francesc Bartroli Creus Rubí Sant Jaume, 16 21 de Setembre de 2020
Gregorio Beltran Jardiel Rubí Magallanes, 33 21 de Setembre de 2020
  Joaquim Cardona Pareras Rubí Sant Miquel, 25 21 de Setembre de 2020
  José López de Letona Angulo Rubí Rafael de Casanovas, 12 21 de Setembre de 2020
  Jesús Montroig Cuartero Rubí Pintor Murillo, 13 21 de Setembre de 2020
Antoni Òdena Òdena Rubí Terrassa, 33 21 de Setembre de 2020
Antoni Pereña Salas Rubí Nou, 9 bis 21 de Setembre de 2020
Joaquim Rusiñol Folch Rubí Sant Pere, 5 21 de Setembre de 2020
  Andreu Vidal Almirall Rubí Sant Miquel, 13 21 de Setembre de 2020
Filomeno González Carreño Cardona Sant Miquel, 53 26 de Setembre de 2020
S'instal·là a Cardona el 1924. S'exilià i fou internat als camps de Cat Nord. Reclòs a l'stalag de Ziegenhainz, fou deportat a Mauthausen, 8/1940, i Gusen on morí el 26/09/1941
Ramon Gassó Sucarrats Cardona Major, 25 26 de Setembre de 2020
Marxà milicià al front, s'exilià i fou internat a Barcarès. S'integrà a una CTE i fou detingut el 22/06/1940. Deportat a Mauthausen, 12/1940, i Gusen fou alliberat el 1945
Antonio Simón Carmona Cardona Nou, 28 26 de Setembre de 2020
Va arribar amb la seva família a Cardona el 1935. S'exilià i fou posteriorment reclòs a l'stalag XVIII prop de Salzburg. Deportat a Mauthausen l'11/9/1941 fou assassinat a Gusen el 31/12/1941
Luís Gorgui Mateo Esparraguera Santa Eulàlia 8 d'Octubre de 2020
Pere Monné González Esparraguera Montserrat, 6 8 d'Octubre de 2020
Manel Bosch Guixà Esparraguera Montserrat, 27 8 d'Octubre de 2020
Lluís Iglesias Hinojosa Esparraguera Montserrat,90 8 d'Octubre de 2020
Manuel Julià Mer Esparraguera Hortes,27 8 d'Octubre de 2020
Salvador Bartolomé Gajón Esparraguera Continues, s/n 8 d'Octubre de 2020
José Bartolomé Gajón Esparraguera Continues, s/n 8 d'Octubre de 2020
José Allueva Millán Figueres Santa Llúcia, 8 10 de Octubre de 2020
Martí Bosch Planas Figueres Nou, 142 10 de Octubre de 2020
Rossend Capellades Ferrer Figueres Joan Maragall, 3 10 de Octubre de 2020
Joan Coronas Pujadas Figueres Lasauca, 12 10 de Octubre de 2020
Valentín Garcia Menier Figueres Perpinyà,  s/n 10 de Octubre de 2020
Vicens Gené Llanet Figueres Pl. del Ajuntament 10 de Octubre de 2020
Tomàs Marmaneu Gratacós Figueres Vilafant, 44 10 de Octubre de 2020
José Martín Hernán Figueres Vilafant, 47 10 de Octubre de 2020
Joaquin Masó Iguanet Figueres Rutlla, 27 10 de Octubre de 2020
Enric Moner Castell Figueres Mas Ferrer 10 de Octubre de 2020
José Santaló Recio Figueres La Rosa, 3 10 de Octubre de 2020
  Lluís Companys i Jover Barcelona Plaça de Sant Jaume 41° 22′ 58.06″ N, 2° 10′ 36.63″ E / 41.3827944°N,2.1768417°E / 41.3827944; 2.1768417 15 d'octubre de 2020[31]
Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat a l'estat espanyol.
José María Juliá i Mendoza Mataró Portal de Valldeix,33 20 de Desembre de 2020
Va neixer a Mataró l'any 1910, Deportat al Camp de Mauthausen-Gusen, mort el 23 de Juny de 1942
Francesc Verdalet i Guardiola Mataró Passeig del Callao, 4 20 de Desembre de 2020
Josep Herrera i Altimira Mataró Camí Ral l'Havanna, 45 20 de Desembre de 2020
Josep Duran i Martori Mataró Hospital, 23 20 de Desembre de 2020
Juli Pey i Torrents Mataró Sant Ramón, 16 20 de Desembre de 2020
Niabel Belis i Miralles Mataró Enric Prat de la Riba, 15 20 de Desembre de 2020
Joan Peiró i Belis Mataró El Rierot, 21 20 de Desembre de 2020
Josep Guash i Pons Mataró Camí fondo, 20 20 de Desembre de 2020
Josep Astort i Masip Mataró Camí fondo, 31 20 de Desembre de 2020
Joaquim Mir i Brugada Mataró El Torrent, 66 20 de Desembre de 2020
Josep Ferrer i Coll Mataró El Torrent, 9 20 de Desembre de 2020
Camil Quintana i Bassas Mataró Fray Luis de Leon, 61 20 de Desembre de 2020
Elies Soriano i Gonzàlez Mataró Sant Cugat, 13 20 de Desembre de 2020
Ramón Aniento i Carmen Mataró Sant Josep Oriol, 5 20 de Desembre de 2020
Pere Guillaume i Reixach Mataró Muralla de Sant Llorenç, 6 20 de Desembre de 2020
Tomás Caballero Vico Ripollet Sagrera, 5 23 de Gener de 2021
Nascut el 1897 a Castillejar, Granada. Emigrà a Catalunya amb els seus germans als vols de la dècada dels 20 del segle passat. Va treballar a la Uralita on va conèixer el moviment obrer anarquista gràcies també a la seva família. Després dela Guerra Civil el seu domicili fou registrat, com tants d'altres, acusats de sostracció de béns i la seva dona, Adoración Teruel Alonso, vexada, va ser obligada per la falange de Ripollet a tallar-se els cabells al zero i a realitzar tasques de neteja. El Tomàs va patir l'exili elmateix dia que les tropes franquistes ocupaven la vila, alertat de les represàlies que el franquisme duia a terme a mesura que avançava. Arribà a França, on va passar el periple dels camps de confinament francesos a la Catalunya Nord. El 25 de gener de 1941, va ser detingut per la Gestapo i deportat pels nazis a Mauthausen. D'allà va ser traslladat al camp de concentració de Gusen, fins a la seva mort el 14 de setembre de 1941
Sotero López Tello Ripollet Calvari, 58 23 de Gener de 2021
Nascut a Benamaurel (Granada) l'any 1909, va arribar a Ripollet abans de la guerra civil i també va patir l'exili per la frontera dels Pirineus. Va ser deportat a Mauthausen el 27 de gener de 1941, amb el mateix grup del també ripolletenc Juan Montesinos Uribe, compost de 1506 persones, procedent de l'Stalag, el camp de presoners, a prop de Hannover. Va ser detingut per la Gestapo de Lüneburg. A Mauthausen és el número 6404 i la seva mort el 10 de febrer de 1942 es situa al Castell de Hartheim, prop de Linz (Àustria), un centre d'experimentació amb cossos humans i d'extermini. És un dels dos assassinats coneguts mitjançant el gas
Josep Datzira Casamitjana Ripollet Nou, 15 23 de Gener de 2021
Pagès nascut a Ripollet el 12 de febrer de 1912, va ser deportat a Mauthausen el 3 d'abril de 1941, procedent de l'Stalag de Trier, prop de la frontera amb Luxemburg, amb un grup compost de 358 persones. Havia estat detingut pel grup de la Gestapo de Trier i constava amb el núm. 5762. Va ser deportat a Mauthausen amb el número 3916 i el seu nom figura en un suposat trasllat sanitari el 30 de gener de 1942 amb sis persones més. Als deportats els informaven del seu trasllat a un hospital, però de fet eren duts a gasejar en una mena d'ambulància. És l'altre dels dos ripolletencs coneguts que van ser gasejats el 2 de febrer de 1942.
Juan Montesinos Uribe Ripollet General Prim, 3 23 de Gener de 2021
Nascut a Huercalovera, Almeria, el 1908. Emigrà amb la seva família, tal com ho van fer milers de persones, en l'anomenada "emigració dels murcianos", cercant una feina a la Catalunya del 1929 per superar les penúries econòmiques. Es va instal·lar a Ripollet, on va exercir de barber i també a Cerdanyola. Amb l'obligatorietat de la República a afiliar-se i el fet que la majoria de paisanos com ell pertanyien a les classes treballadores, es va sindicar a la CNT. Un cop iniciada la guerra, va ser cridat a files, retornant a Ripollet un cop la desfeta del front de Catalunya. Va emprendre el camí de l'exili, davant els precs de la seva família per les represàlies dutes a terme per les tropes franquistes a mesura que anaven avançant, partint del seu últim domicili, al carrer del General Prim. A França se li perd la pista i temps després la seva família rep una nota en part escrita per ell i en part per una altra persona, que estava en un camp de presoners, on demanava que no li responguessin. També va formar del 77è batalló de treballadors, una companyia francesa destinada a reforçar les línies de defensa. Va ser deportat a Mauthausen amb un contingent de 1506 persones, entre ells un altre ripolletenc, en Sotero Lopez Tello el 27 de setembre de 1941. A Mauthausen era el núm. 6052, d'on va ser traslladat al camp de concentració de Gusen, on va morir el 19 de desembre de 1941
Pau Pallàs Alsina Sabadell Barberà, 343 23 de Gener de 2021
Nascut a Ripollet el 1907. Els Pallàs Alsina residiren a la vila fins que al pare li van oferir la sagristia de l'església de Santiga, fet que va provocar el trasllat de la família. Després van acabar residint a Sabadell en trobar feina a les fàbriques del tèxtil. Va ser cridat a files per defensar la República tres mesos abans de l'acabament de la guerra. Exiliat als camps francesos, va ser deportat al camp nazi de Mauthausen el 6 d'agost de 1940, amb un grup de 392 persones, detingut per la Gestapo de Munich. El 24 de gener de 1941, va ser traslladat a Gusen amb el número 5938. En aquest camp hi va morir tres mesos després, l'11 d'abril de 1941, sense que la seva família en tingués coneixement.
Josep Raventós i Denís Torrelles de Foix 24 de Gener de 2021

GaleriaModifica

ReferènciesModifica

  1. «Sabadell homenatjarà els deportats als camps nazis amb 23 llambordes "stolpersteine" | Ràdio Sabadell» (en català). [Consulta: 12 juny 2018].
  2. Web del projecte, Technik, 30 de juny de 2011
  3. 3,0 3,1 Marimon, Sílvia «Navàs ret homenatge als deportats als camps nazis amb les primeres Stolpersteine de l'estat». Ara, 9 abril del 2015.
  4. Traducció de l'Introducció al web oficial del projecte
  5. Web del projecte, Start
  6. "Stolperstein"-Künstler hat Ärger mit dem Finanzamt, dpa a l'Hamburger Abendblatt, 17 de juny de 2011 (traducció: Gunter Demnig, l'artista dels Stolpersteine té problemes amb l'administració fiscal)
  7. Grosse-Wilde, Carola «Stolpersteine auch online. Internet-Projekt bietet Chance, die Gedenktafeln besser zu finden». Die Welt, 11-04-2012, pàg. 26.
  8. «Stolpersteine per recordar deportats catalans. El Memorial Democràtic. Generalitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 27 gener 2017].
  9. «Manresa col·loca 21 plaques «Stolpersteine» en record de les persones deportades». NacióDigital, 26-01-2017.
  10. «Instal·lades les 21 plaques Stolpersteine en homenatge als deportats manresans». Regió7, 26-01-2017.
  11. «Igualada recorda per sempre els ciutadans morts als camps nazis — Ajuntament d'Igualada» (en català). [Consulta: 27 gener 2017].
  12. «Igualada ret homenatge als ciutadans deportats als camps de concentració nazis amb deu llambordes ‘Stolpersteine’». VilaWeb.
  13. «Igualada homenatja amb llambordes Stolpersteine els seus morts als camps nazis». Regió7.
  14. «Les víctimes igualadines dels nazis ja tenen el seu espai a la Plaça de l'Ajuntament». AnoiaDiari.
  15. «Manresa col·locarà tres plaques més per recordar els seus deportats pels nazis». Regió 7, 23-01-2018. [Consulta: 12 juny 2018].
  16. «Sabadell homenatjarà els ciutadans deportats als camps nazis amb la col·locació de 23 llambordes stolpersteine» (en català). Crida per Sabadell, 18-01-2018.
  17. «23 llambordes Stolpersteine en homenatge als sabadellencs deportats als camps nazis - Week& Sabadell» (en català). Week& Sabadell, 20-01-2018.
  18. «Sabadell recorda la tràgica història de les germanes Masachs» (en català). iSabadell, 30-05-2018.
  19. Arriba, Escrit per Jordi de. «Els límits de la memòria: Enric Tomàs, el deportat de Sabadell que ajudava els nazis» (en català), 23-01-2020. [Consulta: 24 gener 2020].
  20. Redacció. «Sabadell instal·larà 36 noves llambordes ‘stolpersteine’» (en català), 18-12-2019. [Consulta: 24 gener 2020].
  21. Casas, Jordi «Llambordes Stolpersteine per als olotins deportats». El Punt Avui (ed. Girona), 21-03-2018, pàg. 27.
  22. Carrera, Esteve «Es col·locaran unes trenta ‘Stolpersteine' a l'Alt Empordà». El Punt Avui (ed. Girona), 20-05-2018, pàg. 36.
  23. Agulló, Emili «Les víctimes del feixisme a Sant Feliu, presents als seus carrers». El Punt Avui (ed. Girona), 20-02-2022, pàg. 34.
  24. Trobat, Antoni «La Palma antinazi i antineoliberal». Ara, 19-05-2018.
  25. «Navàs, first municipality in the Spanish state to commemorate Nazi victims with Stolperstein plaques» (en anglès). Generalitat de Catalunya, 10 abril del 20104. [Consulta: novembre 2016].
  26. «Navàs serà la primera localitat de la península on s'instal·laran les plaques commemoratives del projecte 'stolpersteine'». El setmanari de Súria, 2 abril del 2015. Arxivat 2015-12-19 a Wayback Machine.
  27. «Enric Munt Costa». Manresans deportats als camps nazi.
  28. «Bernat Comín Igualada». Manresans deportats als camps nazi.
  29. 29,0 29,1 29,2 Els deportats sabadellencs als camps nazis. Sabadell: Ajuntament de Sabadell & Amical de Mauthausen, 27 de gener de 2018.  (Llista i mapa de les llambordes Stolpersteine)
  30. «Homenatjaran els gironins deportats als camps de concentració nazis amb setze llambordes». Diari de Girona. ACN, 24-01-2018 [Consulta: 24 gener 2018].
  31. «El Govern col·loca la llamborda «Stolpersteine» en homenatge a Lluís Companys». NacióDigital, 15-10-2020 [Consulta: 16 octubre 2020].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stolpersteine