Stoppaniïta

La stoppaniïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del beril. Rep el nom per Francesco Saverio Stoppani (n. 1947), advocat de Roma (Itàlia), col·leccionista de minerals i coautor de "I minerali del Lazio" (1982).

Stoppaniïta
Fórmula química	Be₃Fe3+₂(Si₆O18)·H₂O
Epònim	Francesco Saverio Stoppani (en)
Localitat tipus	Capranica, Província de Viterbo, Laci, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CJ.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CJ.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/E.12
Dana	61.1.1.4
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 9,346 Å; c = 9,213 Å;
Grup puntual	6/mmm (6/m 2/m 2/m) - dihexagonal dipiramidal
Grup espacial	p6/mcc
Color	blau clar
Duresa	7,5
Lluïssor	vítria
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,625 nε = 1,619
Birefringència	δ = 0,006
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1996-008
Any d'aprovació	1996
Símbol	Spp
Referències

Característiques

La stoppaniïta és un silicat de fórmula química Be₃Fe³⁺₂(Si₆O₁₈)·H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1996. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la stoppaniïta pertany a «09.CJ - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 6 [Si₆O₁₈]^12- (sechser-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: bazzita, beril, indialita, cordierita, sekaninaïta, combeïta, imandrita, kazakovita, koashvita, lovozerita, tisinalita, zirsinalita, litvinskita, kapustinita, baratovita, katayamalita, aleksandrovita, dioptasa, kostylevita, petarasita, gerenita-(Y), odintsovita, mathewrogersita i pezzottaïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la localitat de Capranica, a la província de Viterbo (Laci, Itàlia). També ha estat descrita a la propera localitat de Vetralla. Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.