Strange Days (àlbum)

àlbum de The Doors

Strange Days és el segon àlbum d’estudi de la banda de rock estatunidenca The Doors, publicat el 1967. Després de l’exitós llançament del seu àlbum debut homònim, la banda va començar a treballar amb material antic i nou per la publicació del seu següent treball. Només ser publicat, Strange Days va arribar al número 3 de la llista Billboard 200 (on va ser present durant 63 setmanes),[1] i a inicis del ’68 va ser certificat disc d’or. L'any 2001 va obtenir la categoria de disc de platí.[2]

Infotaula d'àlbumStrange Days
Tipusàlbum d'estudi
ArtistaThe Doors
Publicat25 setembre 1967
EnregistratSunset Sound Recorders Modifica el valor a Wikidata
Gènererock psicodèlic, rock, pop psicodèlic
Durada34:49
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
DiscogràficaElektra Records
ProductorPaul A. Rothchild
Formatestríming de música Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
The Doors
(1967)
Spotify: 6v5IVMmY1IvWtbfnQoiFSf Discogs: 45326 Allmusic: mw0000189718 Modifica el valor a Wikidata

Enregistrament modifica

L’àlbum va ser enregistrat al mateixos estudis que el seu primer treball, Sunset Sound Recorders a Hollywood, California. En aquesta ocasió van emprar una màquina d'enregistrament d'avantguarda de 8 pistes, enlloc de 4, i amb això van poder experimentar amb els so.[3]

A diferència del seu debut, la banda va incloure en aquest treball un ampli rang d’instruments, des de la marimba fins al sintetitzador Moog, essent una de les primeres vegades que es fa us d’ell en la historia del rock.[4]

Publicació modifica

Valoracions professionals
Valoracions de ressenyes
Font Valoració
AllMusic      

[5]

Classic Rock      

[6]

Encyclopedia of Popular Music      

[7]

MusicHound 3.5/5[8]
PopMatters 9/10[9]
Rolling Stone (favorable)[10]
The Rolling Stone Album Guide      

[11]

Slant Magazine      

[12]

Sputnikmusic 5/5[13]

Strange Days va ser llança el 25 de setembre de 1967 sota el segell d’Elektra Records. Tot i que l’àlbum va gaudir d’una bona acollida, arribant a la posició 3 de la llista Billboard 200 sent present un total de 63 setmanes, el seu impacte es va veure atenuat per l’enorme èxit del seu antecessor que va aconseguir ser present al Top 10 durant deu mesos per un total de 122 setmanes de presencia ininterrompuda a la llista.[1]

Els dos senzills escollits per promocionar el disc van ser «People Are Strange», que va arribar al 12 a la llista Hot 100, i «Love Me Two Times», al 25.[1]

La portada, que com a The Doors és una fotografia de Joel Brodsky, mostra un grup d’artistes de carrer de Nova York. Al no poder disposar dels rols d’artista que tenia pensat per a la foto, Brodsky va contractar a dos nans bessons, a un porter de discoteca com a aixecador de peses, i va utilitzar un ajudant com a malabarista. Fins i tot, va pagar a un taxista 5$ per fer de trompetista. El nom de la banda i del disc apareixen en un cartell enganxat a la paret del carrer.[14]

Llista de cançons modifica

Totes les cançons foren escrites i compostes per The Doors

Cara 1
Núm. Títol Durada
1. «Strange Days»   3:05
2. «You're Lost Little Girl»   3:01
3. «Love Me Two Times»   3:23
4. «Unhappy Girl»   2:00
5. «Horse Latitudes»   1:30
6. «Moonlight Drive»   3:00
Cara 2
Núm. Títol Durada
1. «People Are Strange»   2:10
2. «My Eyes Have Seen You»   2:22
3. «I Can't See Your Face In My Mind»   3:18
4. «When The Music's Over»   11:00

Personal modifica

Informació provinent de l'edició original d'Elektra de 1967.[15]

The Doors modifica

Col·laboració

  • Douglas Lubahn – baix

Producció modifica

Llistes modifica

Àlbum

Any Llista Posició Setmanes llista
1967 Billboard 200[16] 3 63

Senzills

Any Senzill (Cara A / Cara B) Llista Posició Setmanes llista
1967 «People Are Strange» / «Unhappy Girl» Billboard Hot 100[17] 12 9
1967 «Love Me Two Times» / «Moonlight Drive» Billboard Hot 100 25 7

Certificacions modifica

País Certificació Unitats venudes
Estats Units (RIAA)[18] Platí 1.000.000^
Regne Unit (BPI)[19] Or 100.000^
Canadà (Music Canada)[20] Platí 100.000^
Alemanya (BVMI)[21] Or 250.000^
França (SNEP)[22] 2 x Or 200.000^
Italia (FIMI)[23] Or 25.000^
^ Indica vendes basades només en la certificació.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «The Doors» (en anglès americà). [Consulta: 14 gener 2023].
  2. «Gold & Platinum» (en anglès americà). [Consulta: 14 gener 2023].
  3. Kubernik, Harvey. «Ray Manzarek on The Doors’ 6 Studio Albums: The ‘Lost’ Interviews» (en anglès britànic), 12-02-2022. [Consulta: 14 gener 2023].
  4. Weidman, Rich. The Doors FAQ: All That's Left to Know About the Kings of Acid Rock (en anglès). Rowman & Littlefield, 2011-10-01. ISBN 978-1-61713-114-1. 
  5. Unterberger, Richie. «Strange Days – The Doors | Songs, Reviews, Credits, Awards | AllMusic». [Consulta: 12 agost 2020].
  6. «The Doors: Strange Days – Album of the Week Club Review». Classic Rock. December 3, 2019. 
  7. «The Doors Strange Days». Acclaimed Music. Arxivat de l'original el 22 gener 2016. [Consulta: 31 agost 2015].
  8. Graff, Gary; Durchholz, Daniel. MusicHound Rock: The Essential Album Guide. Farmington Hills, MI: Visible Ink Press, 1999, p. 358. ISBN 1-57859-061-2. 
  9. Driver, Richard. «The Doors: Strange Days (50th Anniversary Edition)», 31-01-2018. [Consulta: 9 setembre 2020].
  10. «Strange Days – Review». Rolling Stone. November 23, 1967. 
  11. «The Doors: Album Guide». rollingstone.com. Arxivat de l'original el January 6, 2013. 
  12. Cinquemani, Sal (April 18, 2007). «The Doors: Strange Days | Album Review | Slant Magazine». Slant Magazine. 
  13. Watson, Oliver Thatcher. «The Doors – Strange Days (album review)». Sputnikmusic, 05-10-2021. [Consulta: 9 juliol 2022].
  14. «Inside the Doors' Classic Strange Days Cover» (en anglès americà), 03-09-2013. [Consulta: 14 gener 2023].
  15. «Strange Days». [Consulta: 14 gener 2023].
  16. «The Doors» (en anglès americà). [Consulta: 15 agost 2022].
  17. «The Doors» (en anglès americà). [Consulta: 15 agost 2022].
  18. «Gold & Platinum» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2022].
  19. «BRIT Certified» (en anglès). [Consulta: 14 gener 2023].
  20. «Gold/Platinum» (en anglès americà). [Consulta: 14 gener 2023].
  21. «Datenbank: BVMI». [Consulta: 14 gener 2023].
  22. «InfoDisc : Les Certifications Officielles d'un Artiste depuis 1973 (Argent, Or, Platine, Diamant)». [Consulta: 14 gener 2023].
  23. «Certificazioni - FIMI» (en italià). [Consulta: 14 gener 2023].