Monestir de Studios

(S'ha redirigit des de: Studium (Constantinoble))
Aquest article tracta sobre el monestir. Vegeu-ne altres significats a «Studium (revista)».

El Monestir de Studios fou el més important dels monestirs de Constantinoble, situat prop de la Propòntida al barri de Psamathia.

Infotaula d'edifici
Monestir de Studios
Theodore Studite (Menologion of Basil II).jpg
modifica
Dades
TipusChurch ruin (en) Tradueix i monestir modifica
Creaciósegle V modifica
Dedicat aJoan Baptista modifica
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romana d'Orient modifica
Ubicació geogràfica
ProvínciesProvíncia d'Istanbul
Àrees metropolitanesIstanbul modifica
 40° 59′ 46″ N, 28° 55′ 43″ E / 40.9961°N,28.9286°E / 40.9961; 28.9286
Activitat
Religiócristianisme ortodox modifica

Fou fundat el 462 (o 463) pel cònsol Estudi (Studios, Studius), romà establert a Constantinoble, i el va dedicar a Sant Joan Baptista. Els primers monjos van venir del monestir d'Acoemetae.

Amb el temps les normes del monestir de Studios foren preses com a model pels monjos de Mont Athos o Mont Atos i altres monestirs romans d'Orient. Els monjos de Studios es van mostrar lleials en diverses ocasions conflictives i en especial en el cisma d'Acaci (489-519), el conflicte iconoclasta (segles VIII i IX) quan l'hegumenos (abat) Sabbes (Sabbas) va defensar l'ortodòxia contra els iconoclastes al Concili de Nicea II (787).

Constantí V (741-775) els va expulsar temporalment del monestir però hi van tornar a la mort de l'emperador i llavors els va dirigir l'esmentat Sabbes a la mort del qual el va succeir Sant Teodor Estudita, que va tenir un govern conflictiu en el qual els monjos foren expulsats algunes vegades i alguns executats; després de Teodor, el seu deixeble Naucraci va restablir la disciplina quan ja s'havia acabat el conflicte iconoclasta. L'abat Nicolau es va negar a reconèixer a Foci com a patriarca i fou empresonat; cinc successors van reconèixer a Foci. Teodor hi va establir una famosa escola de cal·ligrafia i fins al segle xi fou centre de la poesia religiosa romana d'Orient (algun himnes encara s'utilitzen a l'església grega).

Al segle xi, el 1024, el monestir fou destruït pels croats i encara que es va tornar a habitar no fou reconstruït fins al segle xiii; durant el govern de Simeó, un monjo de nom Nicetes Pectorat va fer un violent atac contra els llatins en un llibre i fou cridat a presència de l'emperador i el Papa per cremar públicament el seu llibre (1054), però la disputa es va reiniciar poc després. El monestir, ja en decadència, no va parar de baixar.

El 1290 es va reconstruir però va ser destruït en la major part el 1453 en la conquesta otomana i només va restar l'església de Sant Joan Baptista que avui és la mesquita İmrahor.