Subirats

Subirats és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès limítrof amb les comarques del Baix Llobregat i el Garraf. Té una extensió de 55,91 km², i el punt més alt del municipi es troba a 644 metres (El Montcau).

Subirats
Bandera Escut d'armes
Localització
41° 23′ 05″ N, 1° 47′ 53″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Comarca	Alt Penedès
Capital	Subirats
Població humana
Total	3.241 (2022)
• Densitat	57,98 hab./km²
Llars	51 (1553)
Gentilici	subiratenc, subiratenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat Penedès i Garraf
Superfície	55,9 km²
Altitud	243 m
Limita amb	Sant Sadurní d'Anoia Avinyonet del Penedès la Granada Santa Fe del Penedès el Pla del Penedès Olesa de Bonesvalls Cervelló Vallirana Gelida Terrassola i Lavit
Organització política
• Alcalde	Pere Pons i Vendrell
Identificador descriptiu
Codi postal	08739
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08273
Codi territorial IDESCAT	082732
Altres
Lloc web	subirats.cat

Història

Església de Sant Joan Salerm (Subirats)

Els primers assentaments al municipi són antiquíssims, probablement anteriors al neolític. Els assentaments ibers són els primers que esdevenen estables i importants. Els seguiran les etapes romana i visigoda, fins a l'entrada dels sarraïns, al segle viii. No fou fins dos-cents anys més tard que la plana es va repoblar. El primer fogatge data del 1358 i diu que el castell de Subirats pertany a Ramon de Riu-sec, i s'hi compten 142 focs, que equivalen a 639 habitants. Al segle xv, la població es va reduir a la meitat a causa de les epidèmies i de l'emigració cap als regnes de València i de Mallorca. Fins al segle xvii hi ha poca informació per la pèrdua dels arxius durant la Guerra Civil Espanyola. Se sap que hi hagué moltes morts a causa de la Guerra de Successió Espanyola. L'any 1764, la parròquia de Sant Sadurní de Subirats es va separar del municipi i es va passar dir Sant Sadurní d'Anoia. Novament, la Guerra del Francès va suposar una important davallada demogràfica per al municipi. Al segle xix és quan els pobles creixen més i adopten l'actual fesomia. L'any 1887, Subirats va assolir els 3.194 habitants. L'envestida de la fil·loxera, al contrari del que es pot pensar, no va fer minvar gaire la població, i no va ser fins a la Guerra Civil Espanyola que es va constatar una nova davallada demogràfica. Amb l'arribada de la democràcia i, sobretot, a partir dels anys noranta, el municipi experimenta un creixement general de la població.

Geografia

• Llista de topònims de Subirats (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets…; hidrografia: rius, fonts…; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).

Està format per 15 entitats de població:

Entitat de població	Habitants
Ca l'Avi	92
Can Bas	57
Can Batista	75
Can Cartró (Subirats)	179
Can Rossell	63
Cantallops	76
els Casots	91
Lavern	437
Ordal	655
el Pago	68
Sant Joan Salerm	89
Sant Pau d'Ordal	573
Can Rossell de la Costa	133
Casablanca	403
la Muntanya Rodona	84

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 46 45 51 394 671 2.394 2.539 3.194 2.989 2.993

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 3.207 3.115 2.832 2.769 2.629 2.522 2.194 2.138 2.103 2.103

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2.307 2.376 2.529 2.623 2.736 2.943 3.052 3.076 3.076 3.029

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 2.997 3.025 3.104 3.241 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Subiratencs il·lustres

• Salvador Mata del Racó i Puig (1859-1933): Farmacèutic, filòsof, viticulor, escriptor, conferenciant i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892). Va ser president del Consell Comarcal de Vilafranca del Penedès i fundador i president del Centre Agrícola de Vilafranca. El 1925 és nomenat director del Laboratori Químic de Vilafranca del Penedès.
• Pompeyo Mata del Racó i Puig (1869-1935?): Diplomàtic. Entre d'altres, destaquen el seu càrrec com a canceller d'Espanya a Caracas (Veneçuela), nomenat pel rei Alfons XIII el 1919.
• Pere Guerau Maristany i Oliver (1863-1926) També anomenat Pere Grau. Hisendat, polític i mecenes, de família enriquida amb el comerç de vins i caves amb Amèrica. Ennoblit el 1912 pel rei Alfons XII amb el títol de comte de Lavern. Entre d'altres, va ser vicepresident i president en funcions de l'Ateneu Barcelonès, per donar pas a Pompeu Fabra. Va ser elegit diputat com a liberal monàrquic el 1901. Va ser un gran mecenes i, entre altres coses, donà la col·lecció completa de manuscrits originals de Jacint Verdaguer a la Biblioteca de Catalunya. A Lavern hi va fer construir una masia monumental anomenada Cal Maristany. Fou enterrat al Masnou, en un magnífic panteó obra de Josep Llimona.
• Domènec Cols i Puig (Sant Pau d'Ordal, 1928 - Barcelona 2011): compositor, organista i prevere.

Vegeu també

• Serral de Lavern.
• Font Clara
• Torrota del Moro
• Ateneu Agrícola de Lavern
• Sant Pere de Lavern
• Museu d'Esperanto de Subirats
• Jaciment dels Casots
• Torrota de Can Llopart

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Subirats

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Pàgina web de la Companyia de Teatre Amateur de Lavern
• Pàgina web de l'emissora municipal, amb notícies del municipi i comarca Arxivat 2013-11-27 a Wayback Machine.
• Eleccions Locals 2015, resultats i composició del Ple Municipal amb regidors i regidores