Suhail (Lambda de la Vela / λ Velorum) és la tercera estrella més brillant de la constel·lació de la Vela, la vela de la nau Argó, després de γ Velorum i δ Velorum. És una variable irregular la sevamagnitud aparent varia entre +2,14 i +2,30. Es troba a uns 570 anys llum de la Terra.

Infotaula objecte astronòmicSuhail
TipusK-type supergiant star (en) Tradueix, estrella de navegació, supergegant vermella, estel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K4Ib[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióVela Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi210 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−3,99 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)2,21 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.155 K[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi5,99 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)13,52 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−24,01 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar6,7 km/s Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial17,6 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial7 cm/s²[6] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)9h 7m 59.7579s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-44° 34' 2.6727''[4] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,06[3] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Lambda Velorum a la seva constel·lació

Suhail és una supergegant o estrella gegant lluminosa de tipus espectral K4.5Ib-II de color ataronjat, amb una lluminositat d'11.000 sols i una temperatura estimada de 4000  K. Amb un diàmetre 207 vegades més gran que el del Sol, si estigués situada al centre del sistema solar arribaria pràcticament fins a l'òrbita terrestre.

La seva massa estimada és d'unes 9 masses solars, i com correspon a estrelles tan massives, la seva vida és curta: amb una edat aproximada de només 27 milions d'anys està en una fase avançada de la seva evolució transformant l'heli a carboni en el seu nucli intern. Està just per sobre del límit en què les estrelles acaben explotant. En aquest cas acabarà com una supernova o si no fos així conclourà com una nana blanca massiva d'oxigen-neó.

Referències modifica

  1. «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, octubre 1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. 3,0 3,1 «Parameters and abundances in luminous stars» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 02-05-2014, pàg. 137. DOI: 10.1088/0004-6256/147/6/137.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  6. «Parameters and abundances in luminous stars» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 02-05-2014, pàg. 137. DOI: 10.1088/0004-6256/147/6/137.

Enllaços externs modifica