Sukhoi Su-7
El Sukhoi Su-7 (denominació OTAN: Fitter-A) és un caça i caça bombarder soviètic introduït el 1955. Tenia ala en fletxa i era capaç de superar la velocitat del so. Degut a la falta d'èxit com a caça tàctic a cotes baixes va ser modificat amb la versió Su-7B com un efectiu caça bombarder. Tenia una gran resistència i simplicitats però també mancances com un abast molt curt i poca capacitat d'armes.[1]
 Su-7BKL | |
| Tipus | Caça bombarder |
|---|---|
| Fabricant | Sukhoi |
| Estat | Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques  |
| Dissenyat per | Sukhoi |
| Primer vol | 7 de setembre de 1955 |
| Dimensions | 4,73 ( ) m |
| En servei | 1959 - 1986 (de la Unió Soviètica) |
| Ús | caçabombarder |
| Operador/s | |
| Propulsor | AL-7 (en)  |
| Producció | 1957-1972 |
| Construïts | 1.847 (sobretot variants Su-7B) |
VariantsModifica
Es van construir un total de 1.847 exemplars Su-7, així com de les seves variants.[2]
- Su-7
- Primera versió de producció que era específicament un caça de superiorat aèria. La denominació de fàbrica era S-2 i se'n van fabricar 132 entre 1957 i 1960. Aquesta versió es va retirar del servei actiu el 1965.
- Su-7B
- Primera versió d'atac a superfície. La denominació de fàbrica era S-22 i se'n van fabricar 431 entre 1960 i 1962.[3]
- Su-7BM
- Versió amb motor i sistemes de combustible millorats. Incorporava dipòsits de combustible alar i capacitat per portar dipòsits de combustible extern en els suports alars més propers al fuselatge. També es va incorporar la capacitat de llançar una bomba nuclear tàctica. Fabricada entre 1963 i 1965 amb un total de 290 avions.[3]
- Su-7BKL
- Versió preparada per pistes no preparades, amb modificacions al tren d'aterratge, capacitat d'enlairament assistit amb coets i doble paracaigudes de frenada. Va ser introduït el 1965 se'n produïren 267 exemplars fins al 1972.[3]
- Su-7BMK
- Una versió d'exportació simplificada del Su-7BM. Fabricada entre 1967 i 1971 amb un total de 441 avions.[3]
- Su-7U (denominació OTAN Moujik)
- Versió d'entrenament amb 2 seients del Su-7B. Primer vol el 25 d'octubre de 1965. Fabricat entre 1966 i 1972 en paral·lel a les versions d'exportació.
- Su-7UM (Moujik)
- Versió d'entrenament amb 2 seients del Su-7BM.
- Su-7UMK (Moujik)
- Versió d'entrenament amb 2 seients del Su-7BMK. En total es van fabricar 411 avions de totes les versions d'entrenament del Su-7.[3]
Especificacions (Su-7BKL)Modifica
Característiques generals
- Tripulació: Un pilot
- Longitud: 16,80 m
- Envergadura: 9,31 m
- Alçada: 4,99 m
- Superfície de l'ala 34 m²
- Pes buit: 8.937 kg
- Pes carregat: 13.570 kg
- Pes màxim d'enlairament: 15.210 kg
- Motor: 1× turboreactor amb postcremador Lyulka AL-7F-1
- Impuls normal: 66,6 kN
- Impuls amb postcremador: 94,1 kN
- *Capacitat de combustible: 3.220 kg
Rendiment
- Velocitat màxima: 1.150 km/h (620 nusos, Mach 0,94) at sea level; 2.150 km/h (1.160 nusos) a gran altitud
- Abast: 1.650 km.
- Sostre de servei: 17.600 m.
- Ràtio d'ascens: 160 m/s
- Càrrega alar: 434,8 kg/m²
- Impuls/pes: 0,71
- Distància d'enlairament: 950 m.
- Distància d'aterratge: 700 m.
Armament
ReferènciesModifica
- ↑ Wheeler 1992, p. 143
- ↑ 2,0 2,1 "Sukhoi Su-7." Sukhoi Company Museum. consultat: 28 de gener de 2011
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Goebel, Greg. "Sukhoi Su-7." Aviation Vectors, 1 August 2009. Retrieved: 28 de gener de 2011.
- ↑ Green, William and Gordon Swanborough. The Great Book of Fighters. St. Paul, Minnesota: MBI Publishing, 2001. ISBN 0-7603-1194-3
BibliografiaModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sukhoi Su-7 |
- Nijboer, Donald and Dan Patterson. Cockpits of the Cold War. Eden Prairie, Ontario: The Boston Mills Press, 2003. ISBN 1-55046-405-1.
- Wheeler, Barry C. The Hamlyn Guide to Military Aircraft Markings. London: Chancellor Press, 1992. ISBN 1-85152-582-3.