Sultanat de Delhi

**دلی سلطنت**
दिल्ली सलतनत
**Sultanat de Delhi**
	Evolució històrica territorial del Sultanat de Delhi
Informació
Capital	Delhi
Idioma oficial	persa i hindustànic
Religió	Sunnisme, hanafisme
Període històric
Establiment	1206
Dissolució	1527
Política
Forma de govern	Imperi

El sultanat de Delhi fou un antic estat musulmà de l'Índia que tenia la ciutat de Delhi per capital. Delhi fou part del domini dels tomara del 736 fins a mitjans del segle xii, quan es va imposar la dinastia rajputs dels chauhans (vers 1150-1192).

Els chauhans foren derrotats pels gúrides el 1192,^[1] i la primera dinastia musulmana sorgida d'esclaus dels sultans gúrides es va establir el 1206 i fou coneguda com a "primera dinastia esclava" o dels ghulams o mamelucs. Va governar del 1206 al 1290.

Va seguir la segona dinastia esclava o dinastia Khaldji (o Khalji) del 1290 al 1320, i després la dinastia turca dels tughlúquides del 1320 al 1399. El 1347 un grup de nobles musulmans turcs dirigits per Ismail Mukh es va revoltar amb èxit contra Muhammad ibn Tughluk. Un dels nobles principals va suplantar Ismail i fou proclamat sultà sota el nom d'Ala al-Din Hasan Bahman Shah iniciant la dinastia bahmànida, que va tenir capital a Gulbarga.

Després de l'expedició de Tamerlà en 1399 i els anys d'anarquia que van seguir, amb una efímera dominació dels Lodi, es va iniciar la dinastia dels Sayyids de Delhi (1414-1452) que va abdicar en favor dels Lodi el 1452; la dinastia Lodi va regnar del 1452 al 1526. En aquest darrer any fou conquerida per Baber, que va establir l'Imperi Mogol. El 1540 Humayun, el fill de Baber, va ser expulsat i la dinastia afganesa dels Suri va prendre el poder (1540-1555) fins que Akbar, fill de Humayun, va restablir l'Imperi Mogol.