Obre el menú principal

Sunrise at Campobello

pel·lícula de 1960 dirigida per Vincent J. Donehue

Sunrise at Campobello és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Vincent J. Donehue, estrenada el 1960. És la biografia d'Eleanor i Franklin Delano Roosevelt.

Infotaula de pel·lículaSunrise at Campobello
Greer Garson in Sunrise at Campobello trailer.jpg
Fitxa
Direcció Vincent J. Donehue
Protagonistes
Ralph Bellamy
Greer Garson
Director artístic Edward Carrere i George James Hopkins
Producció Dore Schary
Walter Reilly
Dissenyador de producció Edward Carrere
Guió Dore Schary
Música Franz Waxman
Fotografia Russell Harlan
Muntatge George Boemler
Vestuari Marjorie Best
Productora Schary Productions
Warner Bros. Pictures
Distribuïdor Warner Bros.
Característiques
País d'origen Estats Units
Data d'estrena 1960
Durada 144 min
Idioma original anglès
Color en color
Format pantalla ampla
Descripció
Gènere Drama, biopic
Lloc de la narració Nova York
Premis i nominacions
Nominat per a
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa 7.1/10 stars
Identificador Filmaffinity Fitxa
Identificador Rotten Tomatoes Fitxa
Identificador AllMovie de pel·lícula Fitxa
Identificador Turner Classic Movies de pel·lícula Fitxa
Modifica les dades a Wikidata
Ralph Bellamy
Ann Shoemaker

ArgumentModifica

 
La família Roosevelt a Campobello (1920)

La pel·lícula comença al la casa familiar d'estiu dels Roosevelt a l'illa de Campobello, Nova Brunsvic, Canadà (en la frontera amb Maine), a l'estiu de 1921. Franklin D. Roosevelt és descrit en les escenes inicicials com enèrgicament atlètic, gaudint de jocs amb els seus fills i navegant amb la seva barca.

De cop amb febre i després paràlisi. Escenes subsegüents posen focus en el conflicte les setmanes següents entre el malalt, la seva esposa Eleanor, la seva mare Sara Delano Roosevelt, i el seu assessor polític Louis Howe sobre el futur de FDR. Una escena posterior retrata FDR literalment arrossegant-se escales amunt amb determinació, esforçant-se dolorosament per vèncer les seves limitacions físiques i no quedar un invàlid. En la triomfant escena final, FDR és mostrat tornant a vida pública mentre camina cap una convenció de partit, ajudat per crosses i pel seu fill James que l'empeny al pòdium.[1]

RepartimentModifica

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. «Sunrise at Campobello». The New York Times.

Enllaços externsModifica