Superconductors convencionals
Els superconductors convencionals són materials que mostren superconductivitat tal com descriu la teoria BCS o les seves extensions. Això contrasta amb els superconductors no convencionals, que no ho fan. Els superconductors convencionals poden ser de tipus I o de tipus II.[1]
La majoria dels superconductors elementals són convencionals. El niobi i el vanadi són de tipus II, mentre que la majoria dels altres superconductors elementals són de tipus I. Temperatures crítiques d'alguns superconductors elementals: [2]
| Element | T c (K) |
|---|---|
| Al | 1.20 |
| Hg | 4.15 |
| Mo | 0,92 |
| Nb | 9.26 |
| Pb | 7.19 |
| Sn | 3,72 |
| Ta | 4,48 |
| Ti | 0,39 |
| V | 5.30 |
| Zn | 0,88 |
La majoria de superconductors compostos i aliatges són materials de tipus II. El superconductor convencional més utilitzat en les aplicacions és un aliatge de niobi-titani; aquest és un superconductor de tipus II amb una temperatura crítica superconductora d'11 K. La temperatura crítica més alta tan fa Ba0,6K0,4BiO₃ és un superconductor inusual (un superconductor no òxid de cuprat), però es considera "convencional" en el sentit que s'aplica la teoria BCS.[3][4]
Referències modifica
- ↑ Drozdov, A. P.; Eremets, M. I.; Troyan, I. A.; Ksenofontov, V.; Shylin, S. I. «Conventional superconductivity at 203 kelvin at high pressures in the sulfur hydride system» (en anglès). Nature, 525, 7567, 2015-09, pàg. 73–76. DOI: 10.1038/nature14964. ISSN: 1476-4687.
- ↑ Institute, Max Planck. «Scientists Observed Conventional Superconductivity at Minus 70 Degrees Celsius» (en anglès). https://scitechdaily.com,+18-08-2015.+[Consulta: 28 novembre 2022].
- ↑ Schweinfurth, R. A.; Platt, C. E.; Teepe, M. R.; Van Harlingen, D. J. Applied Physics Letters, 61, 4, 1992, pàg. 480–482. Bibcode: 1992ApPhL..61..480S. DOI: 10.1063/1.107863.
- ↑ published, Paul Sutter. «What is a superconductor?» (en anglès). https://www.livescience.com,+23-07-2021.+[Consulta: 28 novembre 2022].