Jaume Molgosa i Valls
Jaume Molgosa i Valls (Barcelona, 1841 - Barcelona, entre l'1 i el 14 de setembre[1] del 1907) va ser un actor, director de teatre i dramaturg català.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1841 Barcelona |
| Mort | 14 setembre 1907 (65/66 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, director de teatre, actor, dramaturg |
| Gènere | Teatre |
| Família | |
| Fills | Susagna Molgosa |
| Germans | Josep Oriol Molgosa i Valls |
Biografia modifica
Provenia d'una família artística: el seu germà Josep Oriol va ser dramaturg i empresari teatral, i els seus nebots Ramon i Conrad Molgosa i Planas van ser músics i compositors. Entre els anys 1860 i 1895 actuà correntment a diversos teatres barcelonins, normalment fent papers còmics. També fou autor d'un gran nombre de comèdies, que estrenà ell mateix; d'un nivell més aviat discret, algunes foren portades a la impremta, però força altres romangueren inèdites o s'han perdut. Tingué la seva pròpia companyia de revista, amb què feu funcions per pobles de Catalunya (Vilanova i la Geltrú, 1884 i 1905; Caldes de Montbui, 1900).
Entre les seves obres es poden destacar les comèdies Un bateig a cops de punys (1885) i Conseqüències de l'Electra (1902) -potser la seva obra més coneguda, una paròdia de les tragèdies d'Eurípides i de Sòfocles sobre el mite d'Electra-, i el drama Blanca Monnier, o la secuestrada de Poitiers (1901). També adaptà per a l'escena catalana òperes com Les Huguenots de Meyerbeer o Die Jungfrau von Orléans de Schiller, així com petites obres teatrals d'originals castellans o francesos.
La seva filla[2] Susagna Molgosa (ca 1879[3] -després[4] del 1915) va ser una actriu catalana. El 1912 aparegué en una relació[5] d'actrius barcelonines. Començà a actuar molt jove, pels voltants[3] de 1886, i està documentada en l'art de Talia[4] fins al 1916. Per bé que de vegades formà part d'alguna companyia teatral (1900, companyia Labastida-Nieto o 1913, companyia Mercader), majoritàriament feu d'actriu de reforç per prestigiar representacions d'aficionats[6] o com a actriu contractada per realçar[7] una funció teatral. Serafí Pitarra li dedicà la segona edició (1911) de Lo lliri d'aygua:
| « | A la simpática y aplaudidíssima nena Susagna Molgosa dedica aquesta balada, composta de reminiscencias é inspiracions propias, son entussiasta y amich afectíssim q.s.p.b., l'Autor | » |
| — Serafí Pitarra[3] | ||
Obres modifica
(selecció)
Publicades modifica
- Un Bateig a cops de punys, comedia en un acte y en vers. Barcelona: Biblioteca "Lo Teatro Regional", 1895. Estrenada el 1881[8]
- Blanca Monnier, ó, La Secuestrada de Poitiers, drama en 4 actos y 9 cuadros. Barcelona: Tip. La Popular, 1901.
- Filipinas por España, drama en 5 actos y en prosa. Barcelona: Lo teatro catalá, 1897 (Biblioteca de'l periódich Lo teatro catalá). Estrenada el 1897
- M. Valls, J. (traductor i adaptador). Hugonotes y católicos, melodrama de aparato en 5 actos, sacado de la ópera "Gli Ugonotti". Barcelona: Lo teatro catalá, 1898 (Biblioteca de'l periódich Lo teatro catalá).[9]
- Schiller, (autor); M. Valls, J. (traducció). Juana de Arco, drama histórico en 5 actos. Barcelona: Lo teatro catalá, 1897 (Biblioteca de'l periódich Lo teatro catalá). Estrenada el 1882
- Lo Mascot, graciosa comèdia inverossímil, en tres actes de prosa, basada sobre lo ideal argument de La Mascota. Barcelona: Lo teatro catalá, 1897 (Biblioteca de'l periódich Lo teatro catalá). Estrenada el 1886, inspirada en l'òpera La Mascotte, d'Edmond Audran (música) i Henri Chivot i Alfred Duru (llibret)
- Nihilistas, joguina en un acte en prosa, arreglada a la escena catalana. Barcelona: Imp. de J. Puigmacià, 1887. Estrenada el 1887[10]
- Las orellas de don Pau, joguet en un acte. Barcelona: Llibr. Millà, 1904. Estrena 1904
- Resultados de la Electra, comedia en un acto y en prosa. Barcelona: Joaquín Solé, 1902. Estrenada el 1901[11] N'hi hagué versió catalana[12]
- Millà, Lluís; Molgosa, J. La Setmana dels tres dijous, juguet còmich en un acte escrit en prosa catalana. Barcelona: Llibreria Millà, 1907. Estrenada el 1904
- Molgosa Valls, J. (autor); Suñer Casademunt, Luís (arranjador). El Último cartucho, drama episódico-militar en cuatro actos. Barcelona: Félix Costa, 1925? (Teatro popular).
Inèdites modifica
- Un Cero a l'esquerra, comèdia bilingüe en 1 acte. Manuscrit conservat a l'Institut del Teatre
- Del ball de mascaras, joguina carnavalesca en 1 acte y prosa. Manuscrit datat el 1894
- El Dengue casulá, a propósito ... bilingue en 1 acto en prosa y verso escrita'l vapor per Un Gat dels frares. Port-Bou: manuscrit, 1890. Obra conservada a la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès
- La Electra galdosa, parodia del drama "Electra" en un acto y en prosa. s.l.: manuscrit, 1901. Obra conservada a la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès[13]
- Home sol es un mussol, joguina en un acte. Datada el 1900, manuscrit conservat a l'Institut del Teatre
- La pentinadora, juguet en un acte. Manuscrit del 1903
- La Terra de Xauxa, viatge ilusori-cómich-bailable-bufo en cuatre actes y 12 cuadros escrit en vers y prosa. Barcelona: manuscrit, 1882. Estrenada el 1882. Obra conservada a l'Ateneu Barcelonès i a la Biblioteca de Catalunya[14]
- Molgosa, Jaume; Molgosa, Josep Oriol. Máximo Gómez o los tigres de la manigua, a propósit. Barcelona: (inèdit), 1896.
- Lo tret per la culata, joguina en un acte. Manuscrit conservat a l'Institut del Teatre
- M.Valls, J. Una Verbena al paralelo, joguina bilingüe en 3 actes. Manuscrit, conservat a la Biblioteca de Catalunya
Notes i referències modifica
- ↑ «Novas». La escena catalana, 50, 14-09-1907.
- ↑ "La companyia dirigida pel senyor Molgosa representarà les següents funcions... El senyor Molgosa y sa filla Susagna pendrán part en l'execució de totas las obras." ( «Vallès. Caldas de Montbuy». Diari de Catalunya, 11-10-1900. Arxivat de l'original el 2014-02-22 [Consulta: 11 desembre 2013].)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 En l'estrena de Lo lliri d'aygua, al 1886, Susagna Molgosa feia de Riteta, nena de 7 anys. (Pitarra, Serafí. Lo lliri d'aygua. Balada en tres actes i en prosa. Barcelona: Salvador Bonavia, 1911.)
- ↑ 4,0 4,1 A començaments del 1916 representà dues obres ( «Teatre català: Germanor Barcelonina». El Teatre Català, núm. 206, 05-02-1916, pàg. 94.)
- ↑ «Actrius del Teatre Català: noms, cognoms y domicilis». La Escena Catalana, 21-09-1912.
- ↑ "Lliga Industrial. Ab la cooperació de les actrius senyoretes Susagna Molgosa, Terasa Carreras ... [la] secció artística d'aquest centre, representá per primera vegada en aquesta, l'obra..." ( «Vilafranca del Panadés». La Escena Catalana, 11-11-1911.)
- ↑ "Teatre Centre Republicà... contractà a l'actriu Srta. Susagna Molgosa pera prendre part a les dugues funcions dignes..." ( «Igualada». La Escena Catalana, 07-05-1910.)
- ↑ Segona edició: Un Bateig a cops de punys, comedia en un acte y en vers. Barcelona: Biblioteca "Teatro Mundial", 1914 (Biblioteca Teatro Mundial. Obres Catalanes, 25).
- ↑ Adaptació de l'òpera Les Huguenots, de Giacomo Meyerbeer (música) i Augustin Eugène Scribe i Émile Deschamps (llibret)
- ↑ No s'ha localitzat documentalment de quina obra original procedeix aquesta adaptació. Podria ser l'obra de teatre de Rafael Carratalá Ramos Los ¡Nihilistas!, juguete cómico en 1 acto. Alicante: Imp. J. Marcili, 1880.
- ↑ «Edició de "Resultados de la Electra"». [Consulta: 1r novembre 2013].
- ↑ Consecuencias de la Electra, comedia en un acte. Barcelona: Diposit de Casas Editorials, 1906.
- ↑ «Reproducció del manuscrit, al web de Manuscrits de l'Ateneu Barcelonès». [Consulta: 1r novembre 2013].
- ↑ «Manuscrit, al web Manuscrits de la Biblioteca de Catalunya». [Consulta: 1r novembre 2013].