Susan Sontag o Susan Rosenblatt (Nova York, 16 de gener de 1933-ibid., 28 de desembre de 2004) fou principalment novel·lista i assagista,[1] tot i que també es dedicà a les arts escèniques com a crítica, formadora i directora de cinema i de teatre.

Infotaula de personaSusan Sontag
Susan Sontag by Juan Bastos.JPG
Susan Sontag per Juan Bastos
Biografia
Naixement16 de gener de 1933
Nova York (EUA)
Mort28 de desembre de 2004(2004-12-28) (als 71 anys)
Nova York (EUA)
Causa de mortCauses naturals (Leucèmia i síndrome mielodisplàstica)
Lloc d'enterramentCementiri de Montparnasse, 2
FormacióUniversitat de París
Universitat de Chicago . Bachelor of Arts
Universitat d'Oxford
Universitat Harvard . Master of Arts
Universitat de Califòrnia a Berkeley
Activitat
Camp de treballLiteratura anglesa, història i filosofia
OcupacióNovel·lista i assagista
Activitat1959 –
OcupadorSarah Lawrence College
GènereNovel·la
Obra
Obres destacables
Família
CònjugePhilip Rieff (1950–1959)
ParellaNicole Stéphane
Maria Irene Fornes
Annie Leibovitz (1989–2004)
Premis

Lloc webwww.susansontag.com
IMDB: nm0814506 Allocine: 1819 Allmovie: p66899
Musicbrainz: 93161950-5f98-4a51-88d5-9d314b5844a9 Find a Grave: 10183501
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Filla de Jack Rosenblat i Mildred Jacobsen, una parella d'arrels jueves, el seu pare morí a la Xina de tuberculosi el 1938; anys més tard, la seva mare es casà en segones núpcies amb Nathan Sontag, del qual adoptà el cognom.

Va educar-se inicialment a Tucson (Arizona), per estudiar estudis secundaris a Los Angeles,Califòrnia. Llicenciada en Filosofia i Lletres per les universitats de Chicago i Harvard, va donar-se a conèixer amb una recopilació d'assaigs i articles periodístics. El 1968 participà com a corresponsal a la Guerra del Vietnam, conflicte que la impactà enormement.

Susan Sontag fou una extraordinària assagista i novel·lista, una pensadora inusual en el món cultural dels Estats Units, que amb els seus punts de vista va crear una imatge del món contemporani. Va fer crítica de la societat nord-americana i de la guerra, de totes les guerres, i també de la posició europea i nord-americana en la Guerra dels Balcans. Una rebel amb causa, preocupada pels grups vulnerables i per les dones, sense ser feminista declarada.

El 2003 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres, al costat de Fàtima Mernissi, ambdues per haver desenvolupat una obra literària en diversos gèneres que, amb profunditat de pensament i qualitat estètica, aborda qüestions essencials del nostre temps des d'una perspectiva complementària en el diàleg de les cultures.[2][3]

Morí a la ciutat de Nova York el 28 de desembre de 2004 com a conseqüència d'una leucèmia.

Obra publicadaModifica

 
Tomba de Susan Sontag al cementiri de Montparnasse, París

FiccióModifica

  • The Benefactor, 1963
  • Death Kit, 1967
  • I, etcetera, 1977
  • "The Way We Live Now", 1991, història curta
  • The Volcano Lover, 1992
  • In America, 1999

Col·lecció d'assaigsModifica

  • Against Interpretation, 1966
  • Styles of Radical Will, 1969
  • Under the Sign of Saturn, 1980
  • Where the Stress Falls, 2001

MonografiesModifica

  • On Photography, 1977
  • Illness as Metaphor, 1978
  • AIDS and Its Metaphors, 1988
  • Regarding the Pain of Others, 2003

AltresModifica

  • Reborn: Journals and Notebooks 1947–1963 (2008)
  • As Consciousness Is Harnessed to Flesh: Journals and Notebooks, 1964-1980 (2012) segona part de les seves memòries que recull els seus diaris de maduresa[4]

Premis i reconeixementsModifica

ReferènciesModifica

  1. «Susan Sontag». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Premi Príncep d'Astúries - Lletres 2003 (castellà)
  3. Fatima Mernissi i Susan Sontag, guardonades amb el Príncep d'Astúries de les Lletres
  4. Castells, Asa «Admirar els admirables». Cultura (El Punt Avui), 14-02-2014, p. 2.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Susan Sontag