Susan Sontag

novel·lista i assagista estatunidenca

Susan Sontag o Susan Rosenblatt (Nova York, 16 de gener de 1933-ibid., 28 de desembre de 2004) fou principalment una novel·lista i assagista estatunidenca,[1] tot i que també es dedicà a les arts escèniques com a crítica, formadora i directora de cinema i de teatre. Així mateix, Sontag va escriure i viatjà a zones de conflicte, com la guerra del Vietnam o la de Sarajevo, sobre fotografia, cultura i mitjans de comunicació, VIH i les malalties, o també sobre drets humans. Els seus assaigs i discursos van generar força controvèrsia,[2] i ha estat descrita com «una de les crítiques més influents de la seva generació».[3][4]

Plantilla:Infotaula personaSusan Sontag

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 gener 1933 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort28 desembre 2004 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortleucèmia
síndrome mielodisplàstica Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montparnasse, 2 Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París
Universitat de Califòrnia a Berkeley
St Anne's College
Universitat de Chicago - Grau en Arts
Universitat Harvard - Master of Arts
Universitat d'Oxford
North Hollywood High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura anglesa, història i filosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, activista pels drets de les dones, periodista, crítica de cinema, activista pels drets humans, directora de teatre, historiadora, crítica literària, novel·lista, directora de cinema, filòsofa, guionista, assagista, catedràtica, periodista d'opinió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1959 Modifica el valor a Wikidata - 2004 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorSarah Lawrence College Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereAssaig Modifica el valor a Wikidata
Participà en
197124è Festival Internacional de Cinema de Canes
196922è Festival Internacional de Cinema de Canes Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugePhilip Rieff (1950–1959) Modifica el valor a Wikidata
ParellaAnnie Leibovitz (1989–2004)
Nicole Stéphane
Maria Irene Fornes
Joseph Brodsky Modifica el valor a Wikidata
FillsDavid Rieff
 () Philip Rieff Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc websusansontag.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0814506 Allocine: 1819 Rottentomatoes: celebrity/susan_sontag Allmovie: p66899 Metacritic: person/susan-sontag TV.com: people/susan-sontag TMDB.org: 1128194
Musicbrainz: 93161950-5f98-4a51-88d5-9d314b5844a9 Discogs: 691937 Goodreads author: 7907 Find a Grave: 10183501 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Filla de Jack Rosenblatt i Mildred Jacobsen, una parella d'arrels jueves, el seu pare morí a la Xina de tuberculosi el 1938; anys més tard, la seva mare es casà en segones núpcies amb Nathan Sontag, del qual adoptà el cognom.[5]

Va educar-se inicialment a Tucson (Arizona), per estudiar estudis secundaris a Los Angeles, Califòrnia. Llicenciada en Filosofia i Lletres per les universitats de Chicago i Harvard, també estudià en altres universitats com Berkeley, Oxford, i París. Després de completar el seu màster en Filosofia, inicià una investigació doctoral en metafísica, ètica i filosofia grega a Harvard.[6] Es considera que participà en la investigació que resultà en l'obra Freud: The Mind of the Moralist de Philip Rieff, aleshores parella de Sontag. Les seves aportacions a l'obra s'han interpretat com a inestimables, considerant-la coautora no oficial de l'obra.[4]

Sontag va donar-se a conèixer amb una recopilació d'assaigs i articles periodístics. El 1968 participà com a corresponsal a la Guerra del Vietnam, conflicte que la impactà enormement. Susan Sontag fou una extraordinària assagista i novel·lista, una pensadora inusual en el món cultural dels Estats Units, que amb els seus punts de vista va crear una imatge del món contemporani. Va fer crítica de la societat nord-americana i de la guerra, de totes les guerres, i també de la posició europea i nord-americana en les Guerres de Iugoslàvia. Una rebel amb causa, preocupada pels grups vulnerables i per les dones, sense ser feminista declarada.[4]

El 2003 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres, al costat de Fàtima Mernissi, ambdues per haver desenvolupat una obra literària en diversos gèneres que, amb profunditat de pensament i qualitat estètica, aborda qüestions essencials del nostre temps des d'una perspectiva complementària en el diàleg de les cultures.[7][8]

Morí a la ciutat de Nova York el 28 de desembre de 2004 com a conseqüència d'una leucèmia.[9]

Obra publicada

modifica
 
Tomba de Susan Sontag al cementiri de Montparnasse, París

Ficció

modifica
  • The Benefactor, 1963
  • Death Kit, 1967
  • I, etcetera, 1977
  • "The Way We Live Now", 1991, història curta
  • The Volcano Lover, 1992
  • In America, 1999

Col·lecció d'assaigs

modifica
  • Against Interpretation, 1966
  • Styles of Radical Will, 1969
  • Under the Sign of Saturn, 1980
  • Where the Stress Falls, 2001

Monografies

modifica

Pel·lícules

modifica
  • Reborn: Journals and Notebooks 1947–1963 (2008)
  • As Consciousness Is Harnessed to Flesh: Journals and Notebooks, 1964-1980 (2012) segona part de les seves memòries que recull els seus diaris de maduresa[11]

Premis i reconeixements

modifica

Referències

modifica
  1. «Susan Sontag». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Wolfe, Tom. Hooking up (en anglès). Nova York: Farrar, Straus, i Giroux, 2000. ISBN 0-374-10382-8. 
  3. «Susan Sontag» (en anglès). New York Books. [Consulta: 16 gener 2023].
  4. 4,0 4,1 4,2 Rollyson, Carl E; Paddock, Lisa. Susan Sontag: the making of an icon (en anglès), 2016. ISBN 978-1-62846-237-1. 
  5. Mackenzie, Suzie. «Finding fact from fiction» (en anglès). The Guardian, 27-05-2000. [Consulta: 16 gener 2023].
  6. McLaughlin, Jim. «Putting her body on the line: the critical acts of Susan Sontag» (en anglès). Post Script, 2007. [Consulta: 16 gener 2023].
  7. Premi Príncep d'Astúries - Lletres 2003 (castellà)
  8. Fatima Mernissi i Susan Sontag, guardonades amb el Príncep d'Astúries de les Lletres
  9. Roiphe, Katie «Without Metaphor» (en anglès). The New York Times, 03-02-2008. ISSN: 0362-4331.
  10. Sontag, Susan; Llisterri i Boix, Anna (trad.). Sobre la fotografia. Barcelona: Arcadia, 2019, p. 264. ISBN 978-84-949924-0-7. 
  11. Castells, Asa «Admirar els admirables». Cultura (El Punt Avui), 14-02-2014, p. 2.

Enllaços externs

modifica