Suzane Leenhoff (Suzanne Manet) (Delft, Països Baixos, 30 d'octubre de 1829París, França, 8 de març de 1906) fou una pianista d'origen holandès. Va fer de model per al pintor Edouard Manet, de qui va ser amant i posteriorment esposa.[1]

Infotaula de personaSuzanne Manet

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(nl) Suzanne Leenhoff Modifica el valor a Wikidata
30 octubre 1829 Modifica el valor a Wikidata
Delft (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 març 1906 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Passy Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París (1848–1906) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópianista, model Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeÉdouard Manet Modifica el valor a Wikidata
FillsLéon Koelin-Leenhoff Modifica el valor a Wikidata
GermansFerdinand Leenhoff Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 99946827 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Els seus pares van ser Carolus A. Leenhoff i Martina Adriana Johanna Ilcken. Els seus germans van ser Carolus A. Leenhoff, Mathilde Leenhoff, Ferdinand Rudolf Leenhoff i Martine Leenhoff.[2]

Suzane Leenhoff va ser una excel·lent pianista, contractada inicialment en 1851 per Auguste Manet, pare d'Edouard, com a professora de piano d'Edouard i dels seus germans. Suzanne i Édouard es van enamorar i es van involucrar sentimentalment durant els següents deu anys. Podria ser també que Suzane fos amant d'Auguste, el pare d'Edouard. En 1852, Leenhoff va donar a llum un fill, fora del matrimoni, a quin va posar el nom de León Koelin-Leenhoff. Suzanne i Édouard finalment es van casar a l'octubre de 1863, un any després de la mort del pare d'Edouard.[3][4]

La silueta tranquil·la i relaxant de Suzanne apareix repetidament en l'obra de Manet. Hi ha diversos retrats d'ella pintats per Manet, incloent La lectura, on Suzanne escolta atentament les paraules del seu fill Léon, la pintura impressionista La Senyora d'Edouard Manet o Madame Manet al piano, en el qual Manet posa de manifest el gran talent que tenia la seva esposa per a tocar aquest instrument. També va servir com a model per al quadre amb nu femení La nimfa sorpresa.

Els seus compositors favorits van ser Robert Schumann, Ludwig van Beethoven i Richard Wagner.

Després de la mort d'Edouard Manet en 1883, Suzanne primer va viure a la casa del seu cosí Jules de Jouy en Gennevilliers i a continuació en Asnières. Finalment, es va traslladar amb el seu fill a París, a la rue Saint-Dominique 94a. Va morir en 1906. Al igual que el seu marit, va ser enterrada en el Cementiri de Passy.

Retrat de Degas modifica

 
Edgar Degas, Madame Manet i Édouard Manet, 1868-1869, Museu Municipal d'Art Kitakyushu

Édouard Manet i Edgar Degas es van trobar per casualitat en el Louvre en 1862 i després d'una intensa conversa, i la demostració per part de Manet de l'art del gravat, van establir una amistat de per vida. En algun moment de 1868, Degas va pintar un retrat de Manet i de la seva esposa. En aquesta obra Manet es troba reclinat en un divan i al costat Suzanne sembla estar asseguda tocant el piano. El misteri que envolta el retrat de Degas està en el retall que es va fer a la pintura de dalt a baix a la part dreta, ocultant parcialment la imatge de Suzanne. Se suposa que Manet -per alguna raó desconeguda- va tallar la pintura, potser perquè no li agradava la forma en què Suzanne havia estat pintada, o perquè estava barallat llavors amb Degas, o podria haver estat enutjat amb la seva esposa. La raó real per a aquesta acció encara es desconeix. Quan Degas va veure el que Manet havia fet a la seva pintura li va exigir la seva devolució. La intenció de Degas era tornar a repintar la imatge de Susana al piano. Però Degas mai va arribar a corregir la pintura, que va romandre en el seu estat mutilat. Actualment es troba al Museu Municipal d'Art de Kitakyushu, Japó.[5][6]

Suzanne en l'obra de Manet modifica

Referències modifica

  1. Bataille, George. 1955: Manet. Published by Skira Inc., New York. 136p.
  2. Geni: Suzanne Leenhoff (1829 - 1906)
  3. Biografia i vides: Édouard Manet.
  4. Manet 1832-1883, Françoise Cachin, p.286.
  5. Manet 1832-1883, Paul-André Lemoisne, pp.140-142.
  6. New York Times: Times, March 1992, ART; Degas and Mrs. Manet

Bibliografia modifica

  • Xerris S. Moffet, Françoise Cachin en col·laboració amb Michel Melot: Manet 1832–1883. Réunion des Musées Nationaux, París, The Metropolitan Museum of Art, Nova York, Harry N. Abrams, Inc., Nova York 1983, ISBN 0-87099-349-6.
  • Jean Sutherland Boggs, Henry Loyrette, Michael Pantazzi, Gary Tinterow, Degas, Réunion des Musées Nationaux, París, The Metropolitan Museum of Art, New York, National Gallery of Canada, Ottawa, Nova York 1988, ISBN 0-87099-520-0.
  • A. van Anrooy: Impromptu Zaltbommel 1982 ISBN 90-288-1620-8
  • Otto Friedrich: Edouard Manet und das Paris seiner Zeit Kiepenheuer & Witsch 1994 ISBN 3-462-02366-7
  • Nancy Locke: Manet and the Family Romance Princeton University Press 2001 ISBN 0-691-05060-0
  • Gotthard Jedlicka: Manet Zuric 1941

Enllaços externs modifica