Sverigeïta

mineral nesosilicat

La sverigeïta és un mineral de la classe dels silicats. Va ser descoberta l'any 1983 a Långban, Filipstad, Värmland, Suècia, l'única localitat on ha estat trobada; de fet rep el seu nom de Suècia, Sverige en suec.

Infotaula de mineralSverigeïta
Fórmula química
  • NaMnMgSnBe₂(SiO₄)₃(OH) [1]
  • NaBe₂Mn2+SnSi₃O12(OH)[2]
Localitat tipusLångban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoriasilicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.AE.15
Nickel-Strunz 9a ed.9.AE.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/F.38 Modifica el valor a Wikidata
Dana51.2.2.1
Heys14.3.21
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 10,81Å; b = 13,27Å; c = 6,81Å;
Simetriammm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Colorgroc sota la llum transmesa, groc pàl·lid a groc
Exfoliacióperfecte - perfecte en {010}, distingible en les dues altres direccions
Duresa6,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllagroc clar
Diafanitattranslúcida
Densitat3,6 g/cm³ (mesurada); 3,61 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,678 nβ = 1,684 nγ = 1,699
Birefringènciaδ = 0,021
Pleocroismevisible
Angle 2Vmesurat: 65° to 69°, calculat: 66°
Dispersió òpticar < v forta
Impureses comunesFe, Zn, H
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1983-066
Any d'aprovació1983
SímbolSvg Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La sverigeïta és un nesosilicat de fórmula química NaBe₂Mn2+SnSi₃O12(OH) segons l'IMA.[2] Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en complexos de cristalls ben formats de fins a 2 mm.[3] És de color groc o groc pàl·lid. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sverigeïta pertany a "9.AE - Nesosilicats amb anions addicionals (O,OH,F,H₂O); cations en coordinació tetraèdrica [4]" juntament amb els següents minerals: beril·lita, euclasa, hodgkinsonita, gerstmannita, clinohedrita, stringhamita, katoptrita, yeatmanita i esferobertrandita.

FormacióModifica

La sverigeïta va ser trobada en un runam de mina associada amb els següents minerals: mimetita, jacobsita, calcita rica en manganès i amfíbol.[3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Sverigeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2016» (en anglès). IMA-CNMNC. Arxivat de l'original el 9 de setembre 2016. [Consulta: 12 octubre 2016].
  3. 3,0 3,1 «Sverigeïta» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 12 octubre 2016].