Svyatoslavita

La svyatoslavita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup del feldespat. V ser anomenada en honor de Svyatoslav Nostorovich Ivanov, geòleg rus.[1]

Infotaula de mineralSvyatoslavita
Fórmula químicaCa(Al2Si2O8)
EpònimSvyatoslav Nostorovich Ivanov (en) Tradueix modifica
Localitat tipusMina de carbó Núm. 45, Kopeisk, conca carbonífera de Txeliàbinsk, Província de Txeliàbinsk, Rússia
Classificació
Categoriasilicats > tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.FA.45
Nickel-Strunz 9a ed.9.FA.45 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/J.07 modifica
Dana76.1.6.4
Heys16.9.4
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 8,23 Å; b = 8,6 Å; c = 4,85 Å;
Grup espacialspace group 18 (en) Tradueix modifica
Colorincolor
Exfoliaciódolenta/indistingible
Duresa6
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,552 nβ = 1,578 nγ = 1,581
Birefringènciaδ = 0,029
Angle 2Vmesurat: 37°, calculat: 36°
Dispersió òpticade feble a distingible
Impureses comunesFe, Mg, Na, K
Més informació
Estatus IMAaprovat modifica
Codi IMAIMA1988-012
Any d'aprovació1988
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La svyatoslavita és un tectosilicat de fórmula química Ca(Al2Si2O8). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Els cristalls són prismàtics paral·lels a [100], mostrant les cares {011}, {100} i {110}, de fins a 0,8 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 6. És un polimorf de l'anortita, la dmisteinbergita i la stöfflerita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la svyatoslavita pertany a "09.FA - Tectosilicats sense H2O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics" juntament amb els següents minerals: kaliofilita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adularia, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anortita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.

Formació i jacimentsModifica

La svyatoslavita va ser descoberta a la mina de carbó Núm. 45 de Kopeisk, a la conca carbonífera de Txeliàbinsk (Província de Txeliàbinsk, Rússia) en els cremadors miners, com a sublimat en les parets de fractura del carbó. Es va formar a uns 700-900 ºC.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Svyatoslavite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 desembre 2019].
  2. «Svyatoslavite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 11 febrer 2020].