Obre el menú principal

Rebels del swing

pel·lícula de 1993 dirigida per Thomas Carter
(S'ha redirigit des de: Swing Kids)

Rebels del swing (títol original: Swing Kids) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Thomas Carter el 1993, l'acció de la qual té lloc a la vetlla de la Segona Guerra mundial. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaRebels del swing
Swing Kids
Swing kids.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Thomas Carter
Protagonistes
Producció Mark Gordon
Música James Horner
Fotografia Jerzy Zieliński
Muntatge Michael R. Miller
Vestuari Jenny Beavan
Productora Hollywood Pictures
Distribuïdora Buena Vista Distribution
Dades i xifres
País Estats Units d'Amèrica
Data d'estrena 5 març 1993
Durada 112 min
Idioma original anglès
Lloc de rodatge República Txeca
Color en color
Format pantalla ampla
Temàtica
Gènere drama, cinema musical i cinema bèl·lic
Tema principal Segona Guerra Mundial
Lloc de la narració Alemanya
Més informació
IMDb Fitxa
FilmAffinity Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

ArgumentModifica

Hamburg 1939. L'Alemanya nazi entra en guerra i recluta entre la joventut alemanya. Però un grup de joves, els Swing Kids, es rebel·la mitjançant d'una música compassada vinguda dels Estats Units i s'atreveix a oposar-se a les poderoses autoritats que els envolten. Peter i Thomas, dos Swing Kids amb talent i influents, després d'un robatori de ràdio van haver de comprometre's amb les joventuts hitlerianes. Els dos amics van haver d'escollir entra la seva pròpia llibertat o la lleialtat al Tercer Reich.[2]

RepartimentModifica

  • Robert Sean Leonard: Peter Müller
  • Christian Bale: Thomas Pastor
  • Kenneth Branagh (no surt als crèdits): Herr Knopp
  • Frank Whaley: Arvid
  • Barbara Hershey: Frau Müller
  • Julia Stemberger: Frau Linge.
  • Tushka Bergen: Evey
  • David Tom: Willi
  • David Robb: Dr. Pastor
  • Noah Wyle: Emil
  • Jayce Bartok: Otto
  • Johan Leysen: Herr Schumler
  • Douglas Roberts: Hinz
  • Martin Clunes: Bannfuhrer
  • Jessica Stevenson: Helga
  • Carl Brincat: HJ Thug
  • Mary Fogarty: Mama Klara
  • Karel Belohradsky: Bismarck Owner
  • Peter Baikie: Bismarck Bandleader
  • Jennifer Chamberlain: Swing Girls amb Thomas
  • Lucie Vackarova: Swing Girls amb Peter
  • Katerina Dankova: Amiga d'escola de Evey
  • Magdalena Chrzova: Amiga d'escola de Evey
Ballarins

Liam Burke, Sven Daum, Gregorey Garrison, Ulf Garrizmann, Idal Getinkaya, Ines Göritz, Bettina Heyroth, Dita Kalibova, Dana Kopacova, Britta Krause, Ivan Landa, Tomas Mesner, Anna Montanaro, Cathy Murdoch, Vaclav Muska, Melinda O'Connor, Julie Oram, Tessa Pattani, Lenka Pesatova, Simon Shelton, Tini Stoll, Pavel Svoboda, Freya Tampert, Klara Vejvodova

PremisModifica

Un premi American Choreography per Otis Sallid per les seves coreografies del film.

Cançons al filmModifica

Parer i comentarisModifica

« A la vetlla d'una guerra mundial, cal escollir entra caminar al pas al so d'una música o dansar al so d'una altra… » (DVD)

  • Christian Bale, actor (Thomas Pastor al film): "Swing Kids és també, i sobretot, un film sobre l'amistat. Peter i Thomas fan tries divergents que progressivament els van allunyar un de l'altre. Thomas no resisteix pas a la seducció de les Joventuts hitlerianes, es deixa corrompre per la ideologia del Partit i esdevé un engranatge de la màquina nazi. Però l'amistat que el lliga a Peter acabarà per triomfar.[3]
  • Robert Sean Leonard, actor (Peter Muller al film): Swing Kids comença el 1939, abans la invasió de Txecoslovàquia i de Polònia. Peter, com molts joves, no té una consciència política aguda, encara que endevina el que passa al país. Està dividit entre el swing, qui li permet esclatar", i la fidelitat de servir la seva pàtria sotmetent-se. Aquestes dues temptacions són igualment poderoses i només després d'haver descobert la verdadera naturalesa del nazisme Peter farà una tria."[3]
  • Jonathan Marc Feldman (guionista del film): "Una rebel·lió juvenil pot desembocar en una revolta autèntica? Aquesta és la qüestió que em poso descobrint l'existència d'aquest moviment contestatari, nascut sota el règim nazi, i que es va anomenar Swing Kids. Aquests joves em van aparèixer com el símbol de la força de l'ànima humana: si una revolta ha pogut expressar-se en un context tan opressiu, no ens podem permetre totes les esperances?"[3]
  • "És lamentable que aquest tema hagi estat tractat amb tant poca imaginació i originalitat. La posada en escena de Swing Kids és l'exemple sorprenent d'un cert estàndard americà, que lliga neteja i classicisme a la imatge i la direcció d'actor, i absència total de presa de risc en la tria del guió i de l'angle escollit per tractar el tema. Aquí, els "Swing Kids" són els bons: són guapos, nets, ballen bé i no reneguen. Tot el contrari dels dolents "J4" cruels i estúpids, molt europeus… Però l'interès del film no es limita a aquest debat històric, sinó més aviat en la qualitat dels seus passatges musicals i ballats. Allà, el swing s'ho emporta tot i només deixa un penediment: la raresa d'aquests moments."[4]

ReferènciesModifica

  1. «Rebels del swing» (en català). esadir.cat.
  2. «Swing Kids». The New York Times.
  3. 3,0 3,1 3,2 Plaquette de presse éditée par Hollywood Pictures en 1993
  4. François-Xavier Brabant "L'annuel du Cinéma 1993" ISBN 2-902516-09-6