Szomolnokita
La szomolnokita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la kieserita. Rep el seu nom de la localitat de Szomolnok, Hongria (actualment a Eslovàquia), on va ser descoberta.
Szomolnokita | |
---|---|
Halotriquita (Hal); szomolnokita (Szo) i voltaïta (Vol) | |
Fórmula química | FeSO₄·H₂O |
Localitat tipus | Smolník, Comtat de Gelnica, Regió de Košice, Eslovàquia |
Classificació | |
Categoria | sulfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CB.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.01 |
Dana | 29.6.2.2 |
Heys | 25.10.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 7,62Å; b = 7,47Å; c = 7,12Å; β = 115,85° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Color | groc clar o marró vermellós, també pot ser de color blau clar, blanc verdós molt pàl·lid a blanc, rarament rosat a causa del cobalt |
Macles | comunes |
Exfoliació | no observada |
Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 2,5 |
Lluïssor | resinosa, grassa, mat |
Color de la ratlla | no reportada |
Diafanitat | translúcida |
Densitat | 3,03 a 3,07 g/cm³ (mesurada); 3,10 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1,591 nβ = 1,623 nγ = 1,663 |
Birefringència | δ = 0,072 |
Angle 2V | mesurat: 80°, calculat: 86° |
Dispersió òptica | r > v forta |
Fluorescència | no fluorescent |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1877 |
Símbol | Szo |
Referències | [1] |
Característiques
modificaLa szomolnokita és un sulfat de fórmula química FeSO₄·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la szomolnokita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.
Formació i jaciments
modificaÉs un producte comú d el'alteració dels sulfurs de ferro com la pirita, la marcassita o la pirrotita. Va ser descoberta a la localitat de Smolník, situada al comtat de Gelnica, a la regió de Košice, Eslovàquia, on sol trobar-se associada a la romboclasa.
Referències
modifica- ↑ «Szomolnokite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 juliol 2017].