Szomolnokita

La szomolnokita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la kieserita. Rep el seu nom de la localitat de Szomolnok, Hongria (actualment a Eslovàquia), on va ser descoberta.

Szomolnokita
Halotriquita (Hal); szomolnokita (Szo) i voltaïta (Vol)
Fórmula química	FeSO₄·H₂O
Localitat tipus	Smolník, Comtat de Gelnica, Regió de Košice, Eslovàquia
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.CB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	7.CB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/C.01
Dana	29.6.2.2
Heys	25.10.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,62Å; b = 7,47Å; c = 7,12Å; β = 115,85°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	groc clar o marró vermellós, també pot ser de color blau clar, blanc verdós molt pàl·lid a blanc, rarament rosat a causa del cobalt
Macles	comunes
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual, subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	2,5
Lluïssor	resinosa, grassa, mat
Color de la ratlla	no reportada
Diafanitat	translúcida
Densitat	3,03 a 3,07 g/cm³ (mesurada); 3,10 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,591 nβ = 1,623 nγ = 1,663
Birefringència	δ = 0,072
Angle 2V	mesurat: 80°, calculat: 86°
Dispersió òptica	r > v forta
Fluorescència	no fluorescent
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1877
Símbol	Szo
Referències

Característiques

La szomolnokita és un sulfat de fórmula química FeSO₄·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la szomolnokita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.

Formació i jaciments

És un producte comú d el'alteració dels sulfurs de ferro com la pirita, la marcassita o la pirrotita. Va ser descoberta a la localitat de Smolník, situada al comtat de Gelnica, a la regió de Košice, Eslovàquia, on sol trobar-se associada a la romboclasa.