Tàrbena

municipi del País Valencià

Tàrbena és una població del País Valencià situada a sa comarca de sa Marina Baixa.

Infotaula de geografia políticaTàrbena
Escut de Tàrbena
Escut de Tàrbena Modifica el valor a Wikidata
Panoramica tarbena.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Tárbena-Mapa de la Marina Baja.svg Modifica el valor a Wikidata
 38° 41′ 42″ N, 0° 06′ 03″ O / 38.695°N,0.10083333333333°O / 38.695; -0.10083333333333
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarquesla Marina Baixa Modifica el valor a Wikidata
Població
Total646 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat20,4 hab/km²
GentiliciTarbener, Tarbenera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície31,67 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud560 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialLa Vila Joiosa
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosé Francisco Signes Mascaró Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03518 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE03127 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03127 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webtarbena.es Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

Es seu terme de 31,7 km², està format per tres valls. Sa vall de Binarreal-Sacos tancat per sa Serra Carrascar de Parcent o Solana de Parelles (994) as nord, sa Serra del Ferrer (889) i sa Penya de Coll de Rates (769) a s'est, Es Pinyol Roig (778) i Es Serral (636) s'oest i sa formació des Tossal de Santa Bàrbara (697), Penyo den Sifre (615) i Tossal Groc (628) que va des nord-oest as sud-est. En ell s'originen es Riuet de Sacos i es Barranc de s'Om.

Sa vall de Bijauca format per sa Serra de ses Cordelleres o Solana de Bijouca (1001) as nord, es Somo (886) a s'oest i S'Ombria des Avencs o Penya Médoc( 762) i Es Pinyol Roig as sud. Per aquesta vall corren es Barranc des Pouet de ses Peres i es Barranc de Sa Vídua.

Sa vall de sa Murta, tancat per Ses Vinyes (644) i Sa Muntanyeta (560) a s'oest, es Tossal de Santa Bàrbara, Penyal den Sifre i Tossal Groc as nord i sa Lloma des Rafalet (526) i Es Matapolls (464) s'est, pes qual discorre es Barranc de sa Murta.

LímitsModifica

Es terme de Tàrbena limita as nord amb Parcent, Benigembla i sa Vall de Laguar; a s'est amb Xaló; as sud amb Callosa d’en Sarrià i Bolulla i a s'oest amb Castell de Castells.

AccésModifica

Per a arribar al municipi cal prendre sa carretera CV-715 des de Callosa o Parcent.

HistòriaModifica

Es primers indicis de poblament es troben en es jaciment de Sa Cova de Dalt, habitada en es Neolític i en ses estacions d'art rupestre des Barranc del Xorquet i Sa Cova de ses Lletres (Penya Escrita). Restes d'assentaments ibèrics es troben a Sa Cova de Dalt, as paratge de Sa Muntanya i en es castell (Sa Caseta es Moros).

En època àrab pertanyia a sa jurisdicció de sa ciutat de Dénia. Hi ha notícies que en es 1090 es Cid, as seu pas pes Portus Tarna (Es Poble Dalt), s'aturà en es castell de Tàrbena.

A s'abril de 1245, es cabdill àrab al-Azraq i s'infant Alfons d'Aragó signaren es “Pacte des Pouet” pes qual s'àrab es declarava vassall des rei Jaume I, lliurant-li, immediatament, es castell de Pop i es castell de Tàrbena, retenint per un període determinat es castell de Margarida, castell de Cariola, Castell de Castells, castell de Gallinera, castell d'Alcalà i castell de Perputxent. Tàrbena va participar activament en sa revolta d'al-Azraq (1248-58). Sufocada sa rebel·lió, Jaume I lliurà es castell, sa vall, fortificacions i viles de Tàrbena, as mudèjar Muhammad ‘Amr ibn Isahq. Es suport donat per ibn Isahq as rebels de Múrcia provocà sa seua expulsió des Regne de València es 1268. Aleshores feu donació de Tàrbena (1268) a sa seua concubina, na Berenguela Alonso de Molina, qui va morir sense descendència. Posteriorment as 1274, torna a fer donació de Tàrbena, ara a sa seua nova amistança, na Sibil·la de Saga.

Es castell de Tàrbena fou un dels focus importants de sa revolta d'Ibrahim (1276-77). Per aquest motiu, sufocada sa rebel·lió, es mudèjars de Tàrbena foren expulsats. Llavors Pere es Gran atorga carta de poblament, segons sa qual s'assentaren quaranta pobladors cristians a sa vall es 1280. Poc duraren es cristians a Tàrbena, ja que as cap de poc temps sa vall tornà a ser habitada per mudèjars.

En es 1297, Jaume es Just cedí en honrat feu es castell i vila de Tàrbena a Bernat de Cabrera. Es 1310 consta com a propietat de Bernat de Sarrià, casat amb Isabel de Cabrera; a sa mort d'en Bernat totes ses seues propietats passaren a s'infant Pere d'Aragó. Formà part des Ducat de Gandia. En es 1429, s'infant Joan va vendre, amb dret de remissió, es castell i llocs de Tàrbena a Jaume Beneito i a Pere Pérez per 46.000 sous. Després, fent ús des dret de remissió, torna a vendre-la a Guerau Bou, igual que feu amb Callosa. Es nou senyor vinculà ses baronies de Callosa i Tàrbena es 1458. Es vincle acabà amb mort sense successió des quint posseïdor de sa baronia, Jaume Bou. Lluïsa Bou, casada amb Miquel de Montcada, va retenir es drets sobre es senyoriu, iniciant-se d'aquesta manera un plet que dura vora dos segles.

Amb s'expulsió des moriscos (1609), sa vall de Tàrbena queda totalment despoblada. Sa baronessa de Tàrbena, Catalina de Montcada i Bou, atorga carta de població a dinou pobladors vinguts de Mallorca. Un any després hi hagué un nou assentament amb vint-i-vuit nous pobladors illencs. Finalment es 1616 s'assentaren vint-i-quatre balears més.[1]

DemografiaModifica

Evolució demogràfica de Tàrbena[2]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
Població 1.702 1.604 1.515 1.498 1.550 1.410 1.428 1.214 1.041 1.026 717 709 693 736 758

LlenguaModifica

Es poble de Tàrbena i rodalia de sa Vall de Gallinera són una illa lingüística: es seus habitants parlen un dialecte influït pes parlar de Mallorca, es tret més característic des qual és es manteniment de s'article salat.[3] Això és a causa de s'emigració des segle XVII que va portar a centenars d'immigrants mallorquins a repoblar molts de pobles de sa Marina, sa Safor i es Comtat. Moltes famílies mallorquines anaren a viure a Tàrbena. Sa parla de Tàrbena i es substrat lingüístic de tota la zona de sa Marina ha estat influït per aquesta aportació immigratòria.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

Es Ple de s'Ajuntament està format per 7 regidors. En ses eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors d'Independents per Tàrbena (IPT-Fepal), 2 des Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Tàrbena

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Independents per Tàrbena   Francisco Javier Molines Sifre 186 52,54% 4 ( +1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Thierry Vicent A. Mas Soliveres 119 33,62% 2 ( -1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Francisco Guerri Molines 42 11,86% 1 ( +1)
Altres candidatures[a][b]   4 1,13% 0 (  -1)
Vots en blanc   3 0,85%
Total vots vàlids i regidors 354 100 % 7
Vots nuls 9 2,48%
Participació (vots vàlids més nuls) 363 81,76%**
Abstenció 81* 18,24%**
Total cens electoral 444* 100 %**
Alcalde: Francisco Javier Molines Sifre (IPT-Fepal) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[4] JEZ la Vila Joiosa,[5] M. Interior,[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Ses eleccions de 2015 les guanyà, per dos vots, s'Agrupació d'Electors Independents de Tàrbena, AEIT (Escissió des PP local), que assoli 3 regidors, seguit pes PSPV-PSOE amb 3 regidors i es PPCV amb 1 regidor. S'Ajuntament de 2015 estigué governat per una coalició formada pes PSPV i PP. Per s'acord de govern en es dos primers anys presidirà s'ajuntament José Francisco Signes Mascaró (PP) i es dos anys següents, Thierry Vicente Armand Mas Soliveres des PSPV.

AlcaldiaModifica

Des de 2019 s'alcalde de Tàrbena és Francisco Javier Molines Sifre, d'Independents per Tàrbena (IPT-Fepal).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Eusebio Signes Molines PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Juan Calafat Moncho PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Juan Calafat Moncho PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 José Tomás Mascaró Moncho PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 José Tomás Mascaró Moncho PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 José Tomás Mascaró Moncho PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 José Tomás Mascaró Moncho PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 José Francisco Signes Mascaró PP 16/06/2007 --
2011–2015 José Francisco Signes Mascaró PP 11/06/2011 --
2015–2019 José Francisco Signes Mascaró
Thierry Vicente Armand Mas Soliveres
PP
PSPV-PSOE
13/06/2015
29/08/2017
Pacte de govern
--
Des de 2019 Francisco Javier Molines Sifre IPT-Fepal[c] 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Llocs d'interésModifica

 
Carrer Sant Antoni
  • Església Parroquial, amb façana policroma.
  • Castell de Tàrbena (sa Caseta es Moros): castell d'origen musulmà, encara que sa majoria des seu aspecte correspon a reformes cristianes. Es localitza prop des poble, as turó de Segué, a una altura de 700 m. Des d'aquest lloc es domina sa vall i s'accés a Parcent pes coll de Rates.
  • Paratges d'interés: Cases de Bijauca i despoblat morisc de Garx a sa solana des Carrascar de Parcent. Cova es Moret, Cova es Vell, s'Ombria des Avencs, sa Muntanya, etc.

NotesModifica

  1. També participaren a ses eleccions municipals de 2019: Partit Popular (PP) (4 vots, 1,13%)
  2. Es PP perdé 1 regidor obtingut es 2015.
  3. IPT-Fepal és s'acrònim d'Independents per Tàrbena-Federació de Partits Locals de sa Comunitat Valenciana.

ReferènciesModifica

  1. http://www.galeon.com/tonipont/
  2. Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis als Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis de l'Estat Espanyol des de 1996. (castellà)
  3. El mite mallorquí de la Marina
  4. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.533 [Consulta: 29 abril 2020].
  5. Junta Electoral de Zona de la Vila Joiosa «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 39-40. inserció 4534/2019 [Consulta: 23 març 2020].
  6. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 25 juliol 2019].
  7. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Tàrbena», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  8. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Tàrbena. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2020].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tàrbena