Tibul

(S'ha redirigit des de: Tíbul)

Albi Tibul, en llatí Albius Tibullus, (Gabios, 55 aC - Roma, 19 aC) fou un poeta líric llatí. No es coneix el seu praenomen.

Infotaula de personaTibul
Tibullus.jpg
Nom original(la) Tibullus
Biografia
Naixementc. 50 aC
Gabii (Itàlia)
Mort19 aC ↔ 18 aC (30/31 anys)
Roma
Activitat
OcupacióPoeta i elegist (en) Tradueix
PeríodeImperi Romà
Modifica les dades a Wikidata
Albius Tibullus (c. 54-18 aC)

BiografiaModifica

Nascut a Gabios, una ciutat del Laci, procedia d'una família acabalada de l'orde eqüestre, que havia sofert les confiscacions del segon triumvirat. De la seva joventut no se'n sap res. Les terres dels seus ancestres eren a Pedum entre Tibur i Praeneste. Probablement part de la seva propietat o tota fou perduda en les guerres civils, per confiscació, però en va conservar una part o la va recuperar, potser gràcies a Messal·la, que després va ser el seu patró. Com a membre de la classe eqüestre, es va veure obligat, contra la seva voluntat, a convertir-se en soldat i complir el temps de servei habitual (10 anys).

Va figurar en el cercle de Marc Valeri Messal·la Corví, de qui era íntim amic i a qui dedicà un famós panegíric, que s'ha conservat. No va voler seguir al seu patró Messal·la en la guerra entre Octavi (August) i Marc Antoni fins al 31 aC (en el bàndol d'August) però si que el va acompanyar com a contubernalis (una mena d'ajudant de camp) el mateix 31 aC per reprimir una revolta a Aquitània. La campanya fou victoriosa i Messal·la va obtenir el triomf el 27 aC després de 4 anys. Tibul va estar present a la batalla d'Atax (Aude) que fou decisiva per sufocar la revolta; probablement fou Tibul qui va rebre la submissió de les tribus o d'una part i va acompanyar al seu patró en el triomf. El 30 aC Messal·la fou enviat a Orient per organitzar l'Imperi sota la direcció única d'August, i Tibul el va acompanyar però pel camí es va posar malalt i va haver de quedar-se a Còrcira, des d'on, quan es va recuperar, va tornar a Roma. Es va dedicar llavors a la poesia, acabant la seva activitat política.

La seva poesia és, tanmateix, pacifista, i enyora la pau i la senzillesa dels vells costums camperols romans. Entre els seus amics hi hagué altres poetes pertanyents al cercle de Gai Cilni Mecenes, com Horaci, Virgili, Properci i el jove Ovidi, que va dedicar-li a la seva mort una sentida elegia.

ObraModifica

S'han conservat dos llibres d'elegies seves en un manuscrit (Corpus Tibullianum) que conté, a més, un tercer llibre amb poemes del cercle de Messal·la: de la poeta Sulpicia (germana de Messal·la) y dues elegies atribuïbles potser a Tibul.

El primer llibre, de sis o deu elegies, està dedicat a Dèlia, una dona casada d'origen plebeu, el veritable nom de la qual, mètricament equivalent, era Plània, Plància o Plàucia (Dèlia és el seu equivalent grec). Aquesta Dèlia era probablement una hetera a la qual aspirava a tenir com a amant i amb la que havia començat la relació abans de marxar cap a Aquitània. Però sembla que Dèlia no li fou fidel en la seva absència; quan va tornar de Còrcira, Dèlia estava malalta, i la va atendre afectuosament, esperant començar amb ella una vida tranquil·la, però un home més ric el va substituir, fins que ella finalment es va casar.

El segon es compon de sis poemes dirigits a una nova amant anomenada Nèmesi (Nemesis, nom de la deessa de la Venjança), dona per la que va experimentar una gran passió, però la identitat de la qual és segurament fictícia i inventada pel mateix poeta, tot i que podria ser una cortesana als braços de la qual va caure en ser rebutjat per Dèlia.

De les poesies d'Horaci també es coneix el seu amor per una dona de nom Glicera, que no pot ser confós amb Dèlia o amb Nemesis. Horaci li retreu la dedicació a aquesta nova amant, despietada i que no li fa cas. Ovidi parla només de dues amants de Tibul, Dèlia i Nèmesi. Els poemes dels seus contemporanis mostren a Tibul com una persona senzilla i amable, i Horaci alaba la puresa del gust de Tibul i els seus exquisits poemes.

Un tercer llibre d'elegies correspon de fet a un poeta de nom Ligdam, el seu imitador, que havia de ser més jove, ja que havia nascut el 43 aC (l'any de la batalla de Mutina).

Un quart llibre (de fet inclòs al primer) parla d'una certa Sulpícia, que estava enamorada del jove Cerint (els noms cal pensar que eren ficticis) i que probablement reflectia la vida d'una dama noble amiga de Messal·la; Sulpicia fou segurament la germana de Messal·la i fou potser també una poetessa, per encàrrec de la qual hauria escrit Tibul els poemes del cercle de Messal·la.

Els seus temes preferits són l'amor, malaltís i gairebé romàntic, la mort i el rebuig a la guerra, al comerç i a la riquesa, en pro del conreu de la vida camperola senzilla i tranquil·la al costat de l'aimia. La seva predilecció pel bucòlic l'acosta a Virgili.

L'estil de Tibul és clar i clàssic, al contrari del de Properci, i prescindeix de l'ornamentació mitològica alexandrina.[1]

ReferènciesModifica

  1. Tibullus, Albius a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1124-1126

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tibul
  • Tibul; Magrinyà, Carles (trad.); Minguez, Joan (trad.). Elegies. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2010 (Fundació Bernat Metge (Col·lecció : text i traducció). Escriptors llatins). ISBN 9788472259157.