Tírig

Tírig és un municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alt Maestrat.

Tírig
Localització
40° 25′ 25″ N, 0° 04′ 38″ E
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	l'Alt Maestrat
Població
Total	419 (2019)
• Densitat	9,91 hab/km²
Gentilici	Tirijà, tirijana
Predomini lingüístic	Valencià
Geografia
Superfície	42,3 km²
Altitud	464 m
Limita amb	Albocàsser Catí les Coves de Vinromà la Salzadella Sant Mateu Xert
Partit judicial	Vinaròs
Festa major	Sant Jaume (darrera setmana de juliol)
Organització política
• Alcalde	Juan José Carreres Montull
Identificador descriptiu
Codi postal	12179
Codi de municipi INE	12111
Codi ARGOS de municipis	12111
Altres
Lloc web	http://www.tirig.es

Limita amb els municipis de Catí, Sant Mateu, La Salzadella, Les Coves de Vinromà i Albocàsser. Al seu terme municipal es troba el Barranc de la Valltorta.

Geografia

Tírig està construït en una ampla vall a la falda de la serra de Santa Bàrbara. El paratge més conegut és el barranc de la Valltorta on trobem mantes mostres de l'Art Rupestre Llevantí (Patrimoni de la Humanitat): Coves del Civil, dels Cavalls, de Centelles o del Puntal són un bon testimoni. El barranc també ens donarà a conèixer la forma de vida i l'arquitectura rural d'estes contrades: sénies, masos i barraques encara s'hi poden trobar arreu.

Història

És un dels municipis amb major riquesa en restes prehistòriques del País Valencià i també hi ha jaciments íbers i romans. Formava part de la batlia de Les Coves de Vinromà, senyoriu de Balasc d'Alagó. Fou cedit el lloc en 1237 a Joan Brusca, el qual donà carta pobla a diverses famílies cristianes el 15 de setembre del 1245, amb unes rendes força elevades; el senyoriu territorial dels Brusca es va mantenir en el marc del senyoriu general de l'orde de Calatrava, d'Artal d'Alagón, de l'orde del Temple, i de la de Montesa a partir del 1319. El 1324 passà a tenir el fur de València i el 1361 se li va cancel·lar la partició de fruits davant la despoblació. En 1374 el mestre de l'orde ratifica la carta pobla de 1245.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2010
675	624	599	575	567	551	566	573	570	555	557

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde/-essa	Partit polític	Data de possessió
1979 - 1983	Jesús Redó Matamoros	UCD	19/04/1979
1983 - 1987	Avel·lí Roca Albert	PSPV-PSOE	28/05/1983
1987 - 1991	Avel·lí Roca Albert	PSPV-PSOE	30/06/1987
1991 - 1995	Avel·lí Roca Albert	PSPV-PSOE	15/06/1991
1995 - 1999	Avel·lí Roca Albert	PSPV-PSOE	17/06/1995
1999 - 2003	Avel·lí Roca Albert	PSPV-PSOE	03/07/1999
2003 - 2007	Avel·lí Roca Albert	PSPV-PSOE	14/06/2003
2007 - 2011	Juan José Carreres Montull	PPCV	16/06/2007
2011 - 2015	Juan José Carreres Montull	PPCV	11/06/2011
2015 - 2019	Juan José Carreres Montull	PPCV	13/06/2015
Des del 2019	n/d	n/d	15/06/2019

Economia

Barraca de pedra seca

L'agricultura de secà: ametler, olivera i cereals, i la ramaderia: ovelles, cabres, porcs i aus constituïxen la base econòmica del poble. Es conserva la tradicional artesania dels cabassos de palmell. Durant la primera dècada del segle XXI, el turisme comença a tenir una certa importància, gràcies a la presència al seu terme del Barranc de la Valltorta, patrimoni de la humanitat.

Monuments

• 

  El Campanar (Tírig)
  Església Parroquial, dedicada a la Verge del Pilar. Del segle XVII.
• Ermita de Santa Bàrbara.
• Castell i muralles de Tírig

Llocs d'interès

• Barranc de la Valltorta.
• 

  Barranc de la Valltorta
  Museu de la Valltorta. És una recreació dels principals jaciments del barranc, Cova del Civil i Cova dels Cavalls, on es tracta de vetlar per la conservació, l'estudi i la divulgació dels valors de la Valltorta.

Barranc de la Valltorta (Tírig)

El febrer del 2011 es va retornar al poble l'Arquer, peça fonamental de l'art rupestre que romania al museu municipal de Cervera des de la dècada del 1930, fruit d'un espoli. Ara és l'atractiu més important del Museu de la Valltorta.

Festes i celebracions locals

• Santa Quitèria. Se celebra el mes de maig amb repartiment de coquetes i ball pla.
• Santa Bàrbara. Se celebra el primer dissabte de desembre amb romeria a l'ermita on s'instal·la una fira o porrat amb torrons i dolços.
• Festes Patronals. Se celebren durant una setmana al voltant del 25 de juliol en honor a Sant Isidre i Sant Jaume.

Fills il·lustres

Gabriel Puig Roda (1865-1919), pintor costumista.

Referències

Cassoleta de mandonguilles (Tírig)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tírig

• Web de l'Ajuntament
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.