Túnel número 20

Curtmetratge espanyol del 2002

Túnel número 20 és un curtmetratge documental espanyol dirigit el 2002 pel periodista madrileny de l'Agencia EFE Ramón de Fontecha en el que rescata l'accident ferroviari de Torre del Bierzo del 1944 al túnel número 20, en el que tot i que hi van morir unes 500 persones fou silenciat per la dictadura franquista.

Infotaula de pel·lículaTúnel número 20
Tunel-20.-Cartel.jpg
Fitxa
DireccióRamón de Fontecha
GuióRamón de Fontecha
Mamen Briz
Laly Zambrano
MúsicaFrancis García Carrasco
FotografiaJavier Dura
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2002 Modifica el valor a Wikidata
Durada14 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata
TemaAccident ferroviari de Torre del Bierzo del 1944 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0337356 Filmaffinity: 936950 Modifica el valor a Wikidata

ProduccióModifica

En la elaboració va utilitzar dos anys i 27 hores de rodatge.[1] En la recreació es va utilitzar la màquina de vapor Mikado, declarada Bé d'Interès Cultural i que pertany a l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Lleó.[2] Segons Fontecha, el curtmetratge:

« és un intent de rehabilitar la memòria de morts i supervivents i de rescatar aquest capítol de la història ferroviària d'Espanya.[3] »

SinopsiModifica

El fil conductor de la història són els records d'una dona supervivent que torna al lloc dels fets. El 2 de gener de 1944, l'exprés correu número 421, compost per 12 vagons i centenars de passatgers, va sortir de Madrid en direcció a La Corunya. Al matí del dia 3, en el túnel número 20, en la rodalia de Torre del Bierzo (Lleó), a més de 360 quilòmetres de Madrid, va xocar amb un tren de mercaderies carregat de carbó i amb una màquina de maniobres que va calcinar part del comboi dins del túnel. Les autoritats van donar una xifra oficial de 57 morts, encara que estudis posteriors augmentaren la xifra fins a 500. Supervivents i familiars van revivint les escenes prèvies al sinistre, mentre que tècnics ferroviaris expliquen les causes i les seves conseqüències.

PremisModifica

Fou presentada a la 47a edició de la Seminci.[4] Fou guardonada amb el Goya al millor curtmetratge documental (2003).[5]

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica