Tübatulabal (llengua)

llengua

El tübatulabal és una llengua de la família lingüística uto-asteca que tradicionalment era parlada al comtat de Kern, Califòrnia. És el llenguatge tradicional dels tübatulabal, que en gran part s'han desplaçat cap a l'anglès. L'idioma és considerat actualment llengua amenaçada.

Infotaula de llenguaTübatulabal
Pakaanil
Tipusllengua, llengua morta, llengua extinta i llengua críticament amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants5 (2007)[1]
Autòcton deCalifòrnia Modifica el valor a Wikidata
EstatCalifòrnia
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües uto-asteques
llengües uto-asteques septentrionals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3tub Modifica el valor a Wikidata
Glottologtuba1278 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuetub Modifica el valor a Wikidata
UNESCO865 Modifica el valor a Wikidata
IETFtub Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages6513 Modifica el valor a Wikidata

En anglès, el nom tübatulabal es refereix tant a les persones tübatulabal com al seu llenguatge. No obstant això, en la pròpia llengua, el terme tübatulabal es refereix només al poble tübatulabal. El seu origen no està clar, però pot estar relacionat amb l'arrel substantiva tɨba- "pinyons". El terme tübatulabal per a la llengua és pakaːnil.

FonologiaModifica

Fonologia segmentalModifica

Vocals

Hi ha sis fonemes vocàlics en tübatulabal:

Anterior Central Posterior
Alta i ɨ u
Mitjana e ɔ
Baixa a

Consonants

Labial Alveolar
plain
Palato-alveolar Velar Glotal
Oclusiva sonora
o africada
p t, t͡s t͡ʃ k ʔ
Oclusiva sorda
o africada
b d, d͡z d͡ʒ ɡ
Fricativa plana ʃ h
Nasal m n ŋ
Sonora l j w

OrtografiaModifica

Les transcripcions en aquest article segueix l'alfabet fonètic internacional (IPA). Gran part del material publicat en relació amb tübatulabal utilitza l'ortografia americanista. A més, el treball lingüístic més important en tübatulabal, la descripció gramatical original de la llengua, (Voegelin 1935) utilitza una ortografia una mica diferent.

Voegelin escriu ɨ com a ï i ɔ com a ô. També escriu ʃ com a c, t͡ʃ com a tc, ʔ com a , d͡ʒ com a i j com a y. També utilitza una sèrie de símbols especials per alomorfs vocàlics. ι és un alomort de i, μ és un alomort de u, o és un alomort de ô (IPA ɔ), i ŏ és un alomort d'ambdós a and ô.

La lletra ü en el nom tübatulabal representa la vocal central no arrodonida ɨ.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Aion, Nora. Selected Topics in Nootka and Tübatulabal Phonology. PhD dissertation: City University of New York, 2003. 
  • Arvidson, Lucy. Alaawich (Our Language): First Book of Words in the Tübatulabal Language of Southern California
  • Crowhurst, Megan «Demorification in Tübatulabal: Evidence from Initial Reduplication and Stress». NELS, 21, 1991.
  • Gifford, Edward Winslow,. Tübatulabal and Kawaiisu kinship terms. Berkeley, CA: University of California Press, 1917. 
  • Heath, Jeffrey «Tübatulabal Phonology». Harvard Studies in Phonology, 2, 1981.
  • Jensen, James R. Stress and the Verbal Phonology of Tübatulabal. PhD dissertation: Indiana University, 1973. 
  • Manaster Ramer, Alexis «Proto-Uto-Aztecan Phonology: Evidence From Tübatulabal Noun Morphophonemics». International Journal of American Linguistics, 58, 4, 1992, pàg. 436–446.
  • Voegelin, Charles F. «Tübatulabal Grammar». University of California Publications in American Archaeology and Ethnology, 34, 1935, pàg. 55–190.
  • Voegelin, Charles F. «Tubatulabal Texts». University of California Publications in American Archaeology and Ethnology, 34, 1935, pàg. 191–246.
  • Voegelin, Charles F. «Working Dictionary of Tübatulabal». International Journal of American Linguistics, 24, 3, 1958, pàg. 221–228. DOI: 10.1086/464459.

Enllaços externsModifica