TZ del Triangle (TZ Trianguli) és el cinquè estel més brillant a la constel·lació del Triangle, i la seva magnitud aparent és +4,94. No té nom propi i en el passat va ser l'estel més prominent de la constel·lació Triangle Menor, avui desapareguda.[8] S'hi troba a 305 anys llum de distància del sistema solar.

Infotaula objecte astronòmicTZ del Triangle
Tipusestel, estrella variable, estrella múltiple, estrella binària espectroscòpica, variable elipsoidal rotatori, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)G0III+G5III[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióTriangle Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi9,91 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,2 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,952 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva5.070 K[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi11,22 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−60,5 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−65,05 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar35,8 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−18,5 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial3.000 cm/s²[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)2h 12m 22.28s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)30° 18' 11.043''[4] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat93 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Format per
iot Tri A (en) Tradueix
iot Tri B (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

TZ del Triangle és un sistema estel·lar quàdruple, constituït per dos estels binaris separats almenys 355 ua amb un període orbital mínim de 2.300 anys. L'estel binari més brillant, TZ del Triangle A, està compost per un gegant groc de tipus espectral G5 III amb una temperatura de ~ 5000 K (denominada TZ Tri Aa) i una nana blanc-groga de tipus F5 V (TZ Tri Ab). Amb un període orbital de 14,73 dies, la distància entre ambdues components s'estima en 0,2 ua. Les Lluminositats respectives són de 65 i 32 sols.

L'altre estel binari, TZ del Triangle B, probablement està format per dos nans grocs de tipus F (anomenats TZ Tri Ba i TZ Tri Bb) que completen la seva òrbita en sol 2,24 dies, amb una separació de 0,05 ua, poc major que el radi dels estels.

En tots dos sistemes els estels es troben tan propers que s'afecten gravitacionalment, de manera que per al parell Aa-Ab el període de rotació és igual al període orbital (rotació síncrona), com ocorre en el sistema Terra-Lluna. Igualment ocorre en el parell Ba-Bb. Això produeix un augment en la velocitat de rotació dels estels i en l'activitat magnètica, existint un petit canvi en la lluminositat de desenes de magnitud. Per això TZ Trianguli està classificada com a variable RS Canum Venaticorum.[9]

Referències modifica

  1. «Mk classifications for F and G-type stars. I». Astronomical Journal, 1969, pàg. 916. DOI: 10.1086/110881.
  2. Afirmat a: Photometric and astrometric observations of close visual binaries. Indicat a la font segons: SIMBAD. Pàgina: 221–235. Data de publicació: 1982.
  3. Martin Asplund «New constraints on the chemical evolution of the solar neighbourhood and Galactic disc(s)» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 26-05-2011, pàg. A138. DOI: 10.1051/0004-6361/201016276.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  5. «Ca II HK emission in rapidly rotating stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, gener 2009, pàg. 1099–1107. DOI: 10.1051/0004-6361:200810377.
  6. Michel Mayor «The Geneva-Copenhagen survey of the Solar neighbourhood. Ages, metallicities, and kinematic properties of ∼14 000 F and G dwarfs» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 16-04-2004, pàg. 989–1019. DOI: 10.1051/0004-6361:20035959.
  7. David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
  8. «6 Trianguli/TZ Trianguli» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 25 juny 2021].
  9. «TZ Trianguli - Variable of RS CVn type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 25 juny 2021].