Viquipèdia

Tadej Pogačar

ciclista eslovè

Tadej Pogačar (Klanec, 21 de setembre de 1998) és un ciclista eslovè, professional des del 2017, que corre a l'equip UAE Team Emirates. Ha guanyat dos cops el Tour de França i també s'ha imposat a dos Monuments ciclistes: la Liège–Bastogne–Liège i el Giro di Lombardia. A més, ha batut nombrosos rècords de precocitat.

Infotaula de personaTadej Pogačar

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementTadej Pogačar
21 de setembre de 1998 (1998-09-21) (24 anys)
Klanec (Eslovènia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEslovènia Eslovènia
Alçada176 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEslovènia Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
2017-2018 Rog-Ljubljana
2019- UAE Team Emirates Modifica el valor a Wikidata
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapesMallot groc Tour de França (2020 i 2021)
9 etapes al Tour de França
Gran Premi de la muntanya al Tour de França Muntanya del Tour de França (2020 i 2021)
Mallot blanc dels joves Joves del Tour de França (2020 i 2021)
3 etapes a la Volta a Espanya
Mallot blanc Joves de la Volta a Espanya (2019)
Curses d'un diaCampió d'Eslovènia Campionat d'Eslovènia en CRI (2019, 2020)
Lieja-Bastogne-Lieja (2021)
Strade Bianche (2022)
a Tòquio 2020 en la prova en ruta
Família
ParellaUrška Žigart Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webtadej-pogacar.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: tadej.pogacar.5 Twitter: TamauPogi Instagram: tadejpogacar Youtube: UC919mLOYglQxa41BJ8uCSCA Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Competint per Eslovènia Eslovènia
Ciclisme
Jocs Olímpics Anells olímpics
Bronze Tòquio 2020 ruta

TrajectòriaModifica

El 2019, amb només vint anys, va esclatar a nivell internacional guanyant la classificació general de la Volta a l'Algarve, la Volta a Califòrnia -esdevenint el campió més jove (20 anys) d'una prova de l'UCI World Tour,[1] el campionat nacional en contrarellotge i, sobretot, tres etapes a la Volta a Espanya.[2]

El 2020, guanyà la general de la Volta a la Comunitat Valenciana[3] i una etapa de l'UAE Tour abans de l'aturada del ciclisme per culpa de la pandèmia de COVID-19. Un cop represa la temporada, va guanyar el Tour de França de 2020 gràcies a una exhibició en la contrarellotge individual del penúltim dia, que li va servir per recuperar el temps perdut respecte al seu compatriota Primož Roglič.[4] Amb aquest triomf es convertí en el segon ciclista més jove en guanyar el Tour, amb 21 anys, 11 mesos i 30 dies, només superat per Henri Cornet en l'edició de 1904, que ho va fer amb 19 anys 11 mesos i 20 dies. També és el primer ciclista en guanyar el Tour en la seva primera participació des del 1983, quan ho va fer Laurent Fignon, i el primer ciclista en guanyar els mallots de la general, de la muntanya i dels joves.[5] A més, també va guanyar tres etapes.

El 2021 també fou un any victoriós per a l'eslovè. Va guanyar la classificació general i la de joves i una etapa de l'UAE Tour; la classificació general, de la muntanya i de joves i l'etapa reina de la Tirrena-Adriàtica; va quedar tercer de la Itzulia, on va guanyar una etapa; es va imposar a la Lieja-Bastogne-Lieja; va guanyar el Volta a Eslovènia, la seva classificació de la muntanya i una etapa. Menció a part mereix la seva participació al Tour de França, on es va imposar a la classificació general, a la de la muntanya i la de joves per segon any consecutiu, essent l'únic ciclista que assoleix aquesta fita dos cops i el primer que guanya el Tour dues vegades amb 22 anys[6] i el primer que aconsegueix dos triomfs a la classificació de la muntanya amb menys de 23 anys. A més, va aconseguir tres victòries d'etapa, entre les quals dues consecutives de muntanya quan ja duia el mallot groc, fet que encara no havia succeït mai.[7] Una altra efemèride en el seu haver és la victòria a la Lieja-Bastogne-Lieja i al Tour de França en la mateixa temporada, ja que no succeïa des del 1980, quan ho va aconseguir Bernard Hinault. Prèviament, només ho havien aconseguit Ferdi Kübler (1951) i Eddy Merckx, en quatre temporades diferents.[7] Tot just sis dies després de la fi del Tour, va participar a la prova de ciclisme en ruta dels Jocs Olímpics de Tòquio, on va quedar tercer, de manera que va esdevenir el primer ciclista que guanya una medalla olímpica el mateix any que s'imposa al Tour.[8] Va acabar la temporada imposant-se a la Volta a Llombardia.

Pogačar també va començar el 2022 en plena forma. En efecte, es va imposar a l'UAE Tour, on també va guanyar les dues etapes de muntanya i la classificació dels joves. La setmana següent, es va imposar a la Strade Bianche després d'atacar en solitari a falta de 50 quilòmetres per l'arribada durant un tram d'sterrato.[9] Més endavant, també es va imposar a la Tirrena-Adriàtica (general, joves i regularitat) i a la Volta a Eslovènia (general i regularitat), competicions on va guanyar dues etapes. Durant la temporada de clàssiques primaverals, també va aconseguir bons resultats a la Milà - San Remo (cinquè), a l'A través de Flandes (desè), el Tour de Flandes (quart) i la Fletxa Valona (dotzè). Durant la seva tercera participació al Tour de França, es va imposar en tres etapes i va dur el mallot groc durant 5 etapes, abans que Jonas Vingegaard li prengués després de l'onzena etapa. Finalment, va acabar segon de la classificació general i va revalidar la victòria a la classificació dels joves per tercer any consecutiu, fet que l'empata en primera posició amb Jan Ullrich i Andy Schleck amb tres triomfs cadascú.[10] Després de participar als mundials de Wollongong, encara va triomfar al Gran Premi Ciclista de Montreal, al Tre Valli Varesine i a la Volta a Llombardia, a més de quedar segon al Giro dell'Emilia.[11][12]

Un any més, Pogačar va començar la temporada en plenitud de condicions. Tant és així que es va imposar en les tres primeres curses que va disputar: la clàssica Jaén Paraiso Interior, després d'atacar en solitari a 42km de l'arribada,[13] i les dues primeres etapes de la Vuelta a Andalucía, competició on acabaria guanyant una altra etapa i la general.[14] Posteriorment, es va imposar a la París-Niça, prova on també va guanyar tres etapes, la classificació de punts i la de joves.[15]

PalmarèsModifica

Resultats a la Volta a EspanyaModifica

Resultats al Tour de FrançaModifica

ReferènciesModifica

  1. ↑ Marshall-Bell, Chris. «Record-breaker Tadej Pogačar wins Tour of California after Cees Bol takes stage seven» (en anglès), 18-05-2019. [Consulta: 6 setembre 2020].
  2. ↑ «Pogacar: "Nunca imaginé ganar tres etapas y subir al podio"» (en castellà), 14-09-2019. [Consulta: 23 setembre 2020].
  3. ↑ «Jakobsen se impone al esprint y Pogacar se lleva la general en Valencia». El Mundo Deportivo, 09-02-2020 [Consulta: 9 febrer 2020].
  4. ↑ «Pogacar: la rebel·lió d'un post-adolescent». L'esportiu de Catalunya, 20-09-2020. [Consulta: 16 març 2023].
  5. ↑ «Pogacar se corona como el nuevo rey del Tour de Francia» (en castellà), 20-09-2020. [Consulta: 23 setembre 2020].
  6. ↑ Padilla, Toni. «Segona entrada triomfal a París de Tadej Pogacar, el ciclista sense sostre». Diari Ara, 17-07-2021. [Consulta: 18 juliol 2021].
  7. ↑ 7,0 7,1 Rabadán, Albert. «Tadej Pogačar, un juego que se hace grande» (en castellà). Rouleur, 16-07-2021. [Consulta: 17 juliol 2021].
  8. ↑ Hood, Andrew. «Olympic Games notebook: Tadej Pogačar makes history in Tour de France-Olympic double» (en anglès). Velonews.com, 24-07-2021. [Consulta: 12 març 2022].
  9. ↑ Sánchez, Borja. «Tadej Pogacar, sense rival en la Strade Bianche - 05 març 2022». L'esportiu de Catalunya, 05-03-2022. [Consulta: 16 febrer 2023].
  10. ↑ Sánchez, Borja. «L'estiu de la seva vida». L'esportiu de Catalunya, 25-07-2022. [Consulta: 16 febrer 2023].
  11. ↑ «Tadej Pogačar - 2022». ProCyclingStats.com. [Consulta: 16 febrer 2023].
  12. ↑ «Enric Mas s'imposa a Pogacar i s'adjudica el Giro d'Emilia». https://www.feimkilometres.com,+01-10-2022.+[Consulta: 16 febrer 2023].
  13. ↑ López-Egea, Sergi. «Pogacar inicia el curs ciclista guanyant entre les oliveres de Jaén». Superdeporte, 13-02-2023. [Consulta: 16 febrer 2023].
  14. ↑ López Egea, Sergi. «Pogacar s'anota la Volta a Andalusia amb la victòria en tres de les cinc etapes». Levante, 19-02-2023. [Consulta: 12 març 2023].
  15. ↑ J.M. «Pogacar guanya la París-Niça i Roglic s'endú la Tirreno-Adriàtica». L'esportiu de Catalunya, 12-03-2023. [Consulta: 12 març 2023].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tadej Pogačar
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tadej_Pogačar&oldid=31412375»