Tadej Pogačar

ciclista eslovè

Tadej Pogačar (Klanec, 21 de setembre de 1998) és un ciclista eslovè, professional des del 2017, que corre a l'equip UAE Team Emirates.

Infotaula de personaTadej Pogačar

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 setembre 1998 Modifica el valor a Wikidata (25 anys)
Klanec (Eslovènia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada176 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEslovènia Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
2017-2018 Rog-Ljubljana
2019- UAE Team Emirates Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1r juliol 2023Tour de França de 2023
2023UCI Europa Tour 2023 (1r)
2023Classificació Mundial UCI 2023 (1r)
1r juliol 2022Tour de França de 2022 (2n)
2022Classificació Mundial UCI 2022 (1r)
2022UCI Europa Tour 2022 (1r)
24 juliol 2021ciclisme als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 - ciclisme en ruta masculí (3r)
26 juny 2021Tour de França de 2021 (1r)
2021UCI Europa Tour 2021 (1r)
2021Classificació Mundial UCI 2021 (1r)
29 agost 2020Tour de França de 2020 (1r)
2020UCI Europa Tour 2020 (2n)
2020Classificació Mundial UCI 2020 (2n)
24 agost 2019Volta a Espanya de 2019 (1r)
31 gener 2019UCI Europa Tour 2019 (14è)
2019Classificació Mundial UCI 2019 (15è)
2018UCI Europa Tour 2018 (28è)
2018UCI Àsia Tour 2018 (270è)
2018Classificació Mundial UCI 2018 (112è)
2017Classificació Mundial UCI 2017 (464è)
2017UCI Europa Tour 2017 (258è) Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaUrška Žigart Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webtadej-pogacar.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm13824217 Facebook: tadej.pogacar.5 Twitter: TamauPogi Instagram: tadejpogacar Youtube: UC919mLOYglQxa41BJ8uCSCA UCI: 149727 Modifica el valor a Wikidata

Ha guanyat dos cops la general del Tour de França i onze etapes i també s'ha imposat a tres Monuments ciclistes: la Liège–Bastogne–Liège, el Giro di Lombardia (tres cops) i el Tour de Flandes. A més, ha batut nombrosos rècords de precocitat.

Actualment, és el número 1 a l'UCI World Ranking.[1] Ha estat a la primera posició durant un nombre rècord de setmanes i un nombre rècord de setmanes consecutives. Les temporades 2021, 2022 i 2023 ha acabat com el primer en el rànquing.[2][3]

Trajectòria modifica

Inicis modifica

Pogačar va seguir al seu germà gran, Tilen, i es va unir al club ciclista Rog Ljubljana quan tenia nou anys.[4] El 2011, quatre anys més tard, va cridar l'atenció de l'exciclista eslovè Andrej Hauptman, qui es va fixar en ell mentre perseguia un grup d'adolescents més grans en una cursa. Pensant que Pogačar patia per no despenjar-se del pilot, va dir als organitzadors de la cursa que l'haurien d'ajudar; però aquests li van respondre que, de fet, Pogačar era a punt de doblar aquell grup.[5]

Llavors, Hauptman va començar a entrenar-lo al Rog-Ljubljana en la categoria sub-23, equip amb qui aconseguiria, entre d'altres èxits, imposar-se a la classificació de joves de la Volta a Eslovènia de 2017 i 2018, competint contra ciclistes força més grans que ell. A mitjans de 2018, just abans que s'imposés al Tour de l'Avenir, Pogačar va fitxar per l'UAE Team Emirates, equip al qual també s'unia Hauptman com a director esportiu.[4]

UAE Team Emirates (2019 – actualment) modifica

2019 modifica

 
Tadej Pogačar a la Volta a Califòrnia

Va fer el seu debut professional al Tour Down Under, on va quedar tretzè[4] i, amb només vint anys, va esclatar a nivell internacional: durant la temporada, va guanya la classificació general i una etapa tant a la Volta a l'Algarve com a la Volta a Califòrnia -esdevenint el campió més jove (20 anys) d'una prova de l'UCI World Tour,[6] el campionat nacional eslovè en contrarellotge i, sobretot, tres etapes a la Volta a Espanya, competició on, a més, va quedar segon de la general i va guanyar la classificació dels joves.[7] A més, va aconseguir imposar-se en la classificació dels joves a la Volta a l'Algarve, l'Itzulia, la Volta a Califòrnia i el Tour d'Eslovènia.

2020 modifica

 
Tadej Pogačar el 2020.

Va començar la temporada guanyant la general de la Volta a la Comunitat Valenciana[8] i una etapa de l'UAE Tour abans de l'aturada del ciclisme per culpa de la pandèmia de COVID-19.

 
Tadej Pogačar durant la contrarellotge decisiva del Tour de França de 2020

Un cop represa la temporada, va quedar segon a la prova en línia dels campionats eslovens i primer de la prova contrarellotge. Posteriorment, va guanyar el Tour de França de 2020 gràcies a una exhibició en la contrarellotge individual del penúltim dia, que li va servir per recuperar els 57 segons de temps perdut respecte al seu compatriota Primož Roglič i imposar-se per quasi un minut a la general.[9] Amb aquest triomf es convertí en el segon ciclista més jove en guanyar el Tour, amb 21 anys, 11 mesos i 30 dies, només superat per Henri Cornet en l'edició de 1904, que ho va fer amb 19 anys 11 mesos i 20 dies. També fou el primer ciclista que guanyarel Tour en la seva primera participació des del 1983, quan ho va fer Laurent Fignon, i el primer ciclista en guanyar els mallots de la general, de la muntanya i dels joves.[10] A més, també va guanyar tres etapes.

2021 modifica

El 2021 també fou un any victoriós per a l'eslovè, qui va tornar a ser entrenat per Hauptman. Va guanyar la classificació general i la de joves i una etapa de l'UAE Tour; la classificació general, de la muntanya i de joves i l'etapa reina de la Tirrena-Adriàtica; va quedar tercer de la Itzulia, on va guanyar una etapa; es va imposar a la Lieja-Bastogne-Lieja; va guanyar el Volta a Eslovènia, la seva classificació de la muntanya i una etapa. Menció a part mereix la seva participació al Tour de França, on es va imposar a la classificació general, a la de la muntanya i la de joves per segon any consecutiu, essent l'únic ciclista que assoleix aquesta fita dos cops i el primer que guanya el Tour dues vegades amb 22 anys[11] i el primer que aconsegueix dos triomfs a la classificació de la muntanya amb menys de 23 anys. A més, va aconseguir tres victòries d'etapa, entre les quals dues consecutives de muntanya quan ja duia el mallot groc, fet que encara no havia succeït mai.[12] Una altra efemèride en el seu haver és la victòria a la Lieja-Bastogne-Lieja i al Tour de França en la mateixa temporada, ja que no succeïa des del 1980, quan ho va aconseguir Bernard Hinault. Prèviament, només ho havien aconseguit Ferdi Kübler (1951) i Eddy Merckx, en quatre temporades diferents.[12] Tot just sis dies després de la fi del Tour, va participar a la prova de ciclisme en ruta dels Jocs Olímpics de Tòquio, on va quedar tercer, de manera que va esdevenir el primer ciclista que guanya una medalla olímpica el mateix any que s'imposa al Tour.[13] Va acabar la temporada imposant-se a la Volta a Llombardia.

2022 modifica

Pogačar també va començar el 2022 en plena forma. En efecte, es va imposar a l'UAE Tour, on també va guanyar les dues etapes de muntanya i la classificació dels joves. La setmana següent, es va imposar a la Strade Bianche després d'atacar en solitari a falta de 50 quilòmetres per l'arribada durant un tram d'sterrato.[14] Més endavant, també es va imposar a la Tirrena-Adriàtica (general, joves i regularitat) i a la Volta a Eslovènia (general i regularitat), competicions on va guanyar dues etapes. Durant la temporada de clàssiques primaverals, també va aconseguir bons resultats a la Milà - San Remo (cinquè), a l'A través de Flandes (desè), el Tour de Flandes (quart) i la Fletxa Valona (dotzè). Durant la seva tercera participació al Tour de França, es va imposar en tres etapes i va dur el mallot groc durant 5 etapes, abans que Jonas Vingegaard li prengués després de l'onzena etapa. Finalment, va acabar segon de la classificació general i va revalidar la victòria a la classificació dels joves per tercer any consecutiu, fet que l'empata en primera posició amb Jan Ullrich i Andy Schleck amb tres triomfs cadascú.[15] Després de participar en els mundials de Wollongong, encara va triomfar al Gran Premi Ciclista de Montreal, al Tre Valli Varesine i a la Volta a Llombardia, a més de quedar segon al Giro dell'Emilia.[16][17]

2023 modifica

Un any més, Pogačar va començar la temporada en plenitud de condicions. Tant és així que es va imposar en les tres primeres curses que va disputar: la clàssica Jaén Paraiso Interior, després d'atacar en solitari a 42km de l'arribada,[18] i les dues primeres etapes de la Vuelta a Andalucía, competició on acabaria guanyant una altra etapa i la general.[19] Posteriorment, es va imposar a la París-Niça, prova on també va guanyar tres etapes, la classificació de punts i la de joves.[20] Durant les clàssiques de primavera, va quedar quart a la Milà-San Remo,[21] tercer a l'E3 Saxo Classic i es va imposar al Tour de Flandes,[22] a l'Amstel Gold Race[23] i a la Fletxa Valona.[24] D'aquesta manera, fou el tercer ciclista capaç de guanyar el Tour de França i el Tour de Flandes, fita només aconseguida fins llavors per Louison Bobet i Eddy Merckx.[25]

El 23 d'abril, quan intentava completar el Tríptic de les Ardenes, va patir una caiguda durant la Lieja-Bastogne-Lieja i es va fracturar el canell,[26] fet que va dificultar la seva preparació per al Tour de França, on va arribar-hi només havent fet un bloc d'entrenament (enlloc dels dos habituals)[27] i només havent competit (i guanyat) als campionats nacionals eslovens de ruta i de contrarellotge.[28] La seva participació al Tour de França es preveia com una lluita contra Jonas Vingegaard, el vencedor de l'edició anterior, i així fou. Tot i que Pogačar va aconseguir guanyar la sisena etapa,[29] no va aconseguir superar el danès a la classificació general, i, de fet, va veure com Vingegaard s'imposava clarament a l'única contrarellotge individual[30] i, encara més, li treia quasi cinc minuts a l'etapa següent, de manera que quedava a més de set minuts del líder.[31] Malgrat aquesta gran distància, l'eslovè fou capaç de vèncer també la penúltima etapa i d'acabar segon a la classificació general.[32]

Als Campionats del món de ciclisme en ruta de 2023, realitzats a Glasgow, Escòcia, Pogačar va competir en les modalitats de ciclisme en ruta i de contrarrellotge individual;[33] s'emportà la medalla de bronze en ciclisme en ruta i en la contrarrellotge acabà en 21a posició.[34][35] A continuació, va acabar la temporada competint a les clàssiques italianes, on va aconseguir quedar entre els cinc primers en les quatre curses i revalidar el triomf al Lombardia.[36]

2024 modifica

Abans de començar una temporada que incloïa els Jocs Olímpics, Pogačar va decidir adoptar un enfocament diferent a l'habitual: participaria a dues grans voltes (Giro i Tour) i endarreriria l'inici competitiu fins el març,[37] quan es va imposar en solitari a la Strade Bianche després de més de 80 km escapat.[38] Davant de tots els reptes competitus de la temporada, l'eslovè indicava que la seva prioritat era el Mundial, tot i que també va reconèixer que volia guanyar les tres grans voltes i que, per això, debutaria al Giro.[37]

Palmarès modifica

2015
2016
2017
2018
2019 (8 victòries professionals)
2020 (9)


2021 (13)
2022 (16)
2023 (16)
2024

Resultats a la Volta a Espanya modifica

Resultats al Tour de França modifica

Referències modifica

  1. «UCI World Ranking Road». uci.org. [Consulta: 22 octubre 2023].
  2. Martín, Jesús Mariano. «Pogacar termina 2023 como líder del ciclismo». as.com, 19-10-2023. Arxivat de l'original el 20 octubre 2023. [Consulta: 22 octubre 2023].
  3. Tomé, Diego. «Tadej Pogacar lidera el UCI World Ránking por tercer año consecutivo». RTVE, 18-10-2023. Arxivat de l'original el 18 octubre 2023. [Consulta: 22 octubre 2023].
  4. 4,0 4,1 4,2 McGrath, Andy. «Tadej Pogačar: from Slovenian village unicyclist to Tour de France champion» (en anglès). rouleur.cc, 21-06-2021. [Consulta: 4 octubre 2023].
  5. Fotheringham, William «Primoz Roglic and Tadej Pogacar an odd couple leading Slovenia's charge to glory» (en anglès). The Guardian, 20-09-2020. ISSN: 0261-3077.
  6. Marshall-Bell, Chris. «Record-breaker Tadej Pogačar wins Tour of California after Cees Bol takes stage seven» (en anglès), 18-05-2019. [Consulta: 6 setembre 2020].
  7. «Pogacar: "Nunca imaginé ganar tres etapas y subir al podio"» (en castellà), 14-09-2019. [Consulta: 23 setembre 2020].
  8. «Jakobsen se impone al esprint y Pogacar se lleva la general en Valencia». El Mundo Deportivo, 09-02-2020 [Consulta: 9 febrer 2020].
  9. «Pogacar: la rebel·lió d'un post-adolescent». L'esportiu de Catalunya, 20-09-2020. [Consulta: 16 març 2023].
  10. «Pogacar se corona como el nuevo rey del Tour de Francia» (en castellà), 20-09-2020. [Consulta: 23 setembre 2020].
  11. Padilla, Toni. «Segona entrada triomfal a París de Tadej Pogacar, el ciclista sense sostre». Diari Ara, 17-07-2021. [Consulta: 18 juliol 2021].
  12. 12,0 12,1 Rabadán, Albert. «Tadej Pogačar, un juego que se hace grande» (en castellà). Rouleur, 16-07-2021. [Consulta: 17 juliol 2021].
  13. Hood, Andrew. «Olympic Games notebook: Tadej Pogačar makes history in Tour de France-Olympic double» (en anglès). Velonews.com, 24-07-2021. [Consulta: 12 març 2022].
  14. Sánchez, Borja. «Tadej Pogacar, sense rival en la Strade Bianche - 05 març 2022». L'esportiu de Catalunya, 05-03-2022. [Consulta: 16 febrer 2023].
  15. Sánchez, Borja. «L'estiu de la seva vida». L'esportiu de Catalunya, 25-07-2022. [Consulta: 16 febrer 2023].
  16. «Tadej Pogačar - 2022». ProCyclingStats.com. [Consulta: 16 febrer 2023].
  17. «Enric Mas s'imposa a Pogacar i s'adjudica el Giro d'Emilia». https://www.feimkilometres.com,+01-10-2022.+Arxivat de l'original el 2023-02-16. [Consulta: 16 febrer 2023].
  18. López-Egea, Sergi. «Pogacar inicia el curs ciclista guanyant entre les oliveres de Jaén». Superdeporte, 13-02-2023. [Consulta: 16 febrer 2023].
  19. López Egea, Sergi. «Pogacar s'anota la Volta a Andalusia amb la victòria en tres de les cinc etapes». Levante, 19-02-2023. [Consulta: 12 març 2023].
  20. J.M. «Pogacar guanya la París-Niça i Roglic s'endú la Tirreno-Adriàtica». L'esportiu de Catalunya, 12-03-2023. [Consulta: 12 març 2023].
  21. Sánchez, Borja. «Mathieu Van der Poel guanya la Milà San Remo». L'esportiu de Catalunya, 18-03-2023. [Consulta: 3 abril 2023].
  22. Sánchez, Borja. «Tadej Pogacar ja té el Tour de Flandes al palmarès - 03 abril 2023». L'esportiu de Catalunya, 03-04-2023. [Consulta: 22 juliol 2023].
  23. Sánchez, Borja. «Triomf marca de la casa de Tadej Pogacar a l'Amstel Gold Race - 16 abril 2023». L'esportiu de Catalunya, 16-04-2023. [Consulta: 22 juliol 2023].
  24. Sánchez, Borja. «Tadej Pogacar també guanya la Flecha Valona - 19 abril 2023». L'esportiu de Catalunya, 19-04-2023. [Consulta: 22 juliol 2023].
  25. esport3. «Caiguda massiva en un Tour de Flandes que s'endú un colossal Pogacar», 02-04-2023. [Consulta: 3 abril 2023].
  26. Sánchez, Borja. «Segona Lieja-Bastogne-Lieja per a Remco Evenepoel - 23 abril 2023». L'esportiu de Catalunya, 23-04-2023. [Consulta: 22 juliol 2023].
  27. Marcé, Robert. «Vingegaard, l'home tranquil que destrossa els rivals». Ara.cat, 22-07-2023. [Consulta: 4 octubre 2023].
  28. Fotheringham, Alasdair. «Tadej Pogacar follows up TT national title with first gold in Slovenian road race» (en anglès). Cyclingnews.com, 25-06-2023. [Consulta: 22 juliol 2023].
  29. Sánchez, Borja. «Pogacar guanya l'etapa i Vingegaard es posa líder». L'esportiu de Catalunya, 06-07-2023. [Consulta: 7 juliol 2023].
  30. Marsà, Robert. «Vingegaard assesta un cop d'efecte al Tour de França pràcticament definitiu». El Nacional, 18-07-2023. Arxivat de l'original el 19 juliol 2023. [Consulta: 19 juliol 2023].
  31. Sánchez, Borja. «La reina corona Vingegaard». L'esportiu de Catalunya, 20-07-2023. [Consulta: 20 juliol 2023].
  32. Sánchez, Borja. «Pogacar guanya l'etapa i Vingegaard es posa líder». L'esportiu de Catalunya, 06-07-2023. [Consulta: 7 juliol 2023].
  33. Farrand, Stephen. «Tadej Pogacar confirmed for Worlds despite Tour de France fatigue». Cycling News, 31-07-2023. Arxivat de l'original el 1 agost 2023. [Consulta: 21 setembre 2023].
  34. «Pogačar takes podium after mythical World Championships». UAE Team Emirates, 06-08-2023. Arxivat de l'original el 13 agost 2023. [Consulta: 21 setembre 2023].
  35. «World Championships ME - ITT 2023 Time Trial Results». Pro Cycling Stats. Arxivat de l'original el 11 agost 2023. [Consulta: 21 setembre 2023].
  36. Sánchez, Borja. «Tadej Pogacar guanya a Llombardia». L'esportiu de Catalunya, 07-10-2023. [Consulta: 9 octubre 2023].
  37. 37,0 37,1 Sánchez, Borja. «Tadej Pogacar correrà la Volta a Catalunya - 19 des 2023». L'esportiu de Catalunya, 19-12-2023. [Consulta: 3 març 2024].
  38. Sánchez, Borja. «Exhibició de Tadej Pogacar a l'Strade Bianche». L'espirtiu de Catalunya, 02-03-2024. [Consulta: 3 març 2024].
  39. Romero, Gisela. «TADEJ POGACAR SE ADJUDICA EL TOUR DE L’AVENIR 2018 Y MADER GANA LA ÚLTIMA ETAPA». noticiclismo.com, 26-08-2018. Arxivat de l'original el 21 setembre 2023. [Consulta: 21 setembre 2023].
  40. «Grand Prix Priessnitz spa 2018 Stage 3 results». Pro Cycling Stats. [Consulta: 21 setembre 2023].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tadej Pogačar