Tadrart Acacus

serralada al desert del Sàhara a Líbia

Les muntanyes Tadrart Acacus (àrab: تدرارت أكاكوس) formen una serralada al desert del Sàhara a Líbia. Estan a l'est de la ciutat de Ghat i a 100 km d'Algèria. Tadrart significa 'muntanya' en la llengua Tamahaq. La zona és rica en art prehistòric.

Infotaula de geografia físicaTadrart Acacus
Libya 4985 Tadrart Acacus Luca Galuzzi 2007.jpg
Muntanyes Acacus a l'oest de Líbia,Sàhara
TipusSerralada i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaDistricte de Ghat (Líbia) Modifica el valor a Wikidata
 24° 50′ N, 10° 20′ E / 24.83°N,10.33°E / 24.83; 10.33Coord.: 24° 50′ N, 10° 20′ E / 24.83°N,10.33°E / 24.83; 10.33
SerraladaAhaggar Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Superfície3.923.961 ha Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
TipusPatrimoni cultural  → Països àrabs
Data1985 (9a Sessió), Criteris PH: (iii) Modifica el valor a Wikidata
En perill2016 Modifica el valor a Wikidata
Identificador287
Història
Cronologia
2016-llista del Patrimoni de la Humanitat en perill Modifica el valor a Wikidata

Les muntanyes Acacus tenen paisatges rocosos variats des de dunes acolorides a arcs, gorges, i rambles (uadis). Malgrat ser un desert, hi creixen plantes com la medicinal Calotropis procera, i hi ha un gran nombre de fonts i pous.[1]

Per les seves pintures i gravats prehistòrics, que daten de fa 12.000 anys, la zona va ser declarada el 1985 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.[2] Les pintures reflecteixen animals com girafes, elefants, estruços i camells, i també persones i cavalls.[3][4]

Greixos làcticsModifica

Tadrart Acacus és també l'indret on hi aparegueren les restes més antigues de moment, de lípids làctics en terrisses, les quals han estat datades mitjançant la prova del carboni radioactiu en 7.500 A.C.[5]

AmenacesModifica

Recentment, s'hi ha trobat petroli i les perforacions han posat el lloc en perill.[6]

Art a Tadrat Acacus
Formació rocosa a Tadrart Acacus

NotesModifica

  1. Kjeilen, Tore (2009) "Acacus Mountains: Total wilderness" LookLex Ltd.
  2. UNESCO Fact Sheet
  3. EWP. Jebel Acacus Map and Guide [mapa], {{{edition}}} edició, 1:100.000, inset 1:400,000. Tourist and cave art information.. Cartografia de EWP. (2006) ISBN 0906227-933.
  4. Acacus Rock Art Photo Gallery
  5. Gifford-Gonzalez, Diane «Animal Genetics and African Archaeology: Why It Matters». African Archaeological Review, vol. 30, pàg. 1–20. DOI: 10.1007/s10437-013-9130-7.
  6. Bohannon, John «In the Valley of Life, Oil is Death to the Art of a Lost Civilization». The Guardian, 10-02-2005.

BibliografiaModifica

  • Cremaschi, Mauro and Di Lernia, Savino (1999) "Holocene Climatic Changes and Cultural Dynamics in the Libyan Sahara" African Archaeological Review 16(4): pp. 211–238;
  • Cremaschi, Mauro; Di Lernia, Savino; and Garcea, Elena A. A. (1998) "Some Insights on the Aterian in the Libyan Sahara: Chronology, Environment, and Archaeology" African Archaeological Review 15(4): pp. 261–286;
  • Cremaschi, Mauro and Di Lernia, Savino (eds., 1998) Wadi Teshuinat: Palaeoenvironment and Prehistory in South-western Fezzan (Libyan Sahara) Florence, All'Insegna del Giglio;
  • Di Lernia, Savino e Zampetti, Daniela (eds.) (2008) La Memoria dell'Arte. Le pitture rupestri dell'Acacus tra passato e futuro, Florence, All'Insegna del Giglio;
  • Mattingly, D. (2000) "Twelve thousand years of human adaptation in Fezzan (Libyan Sahara)" in G. Barker, Graeme and Gilbertson, D.D. (eds) The Archaeology of Drylands: Living at the Margin London, Routledge, pp. 160–79;
  • Mercuri AM (2008) Plant exploitation and ethnopalynological evidence from the Wadi Teshuinat area (Tadrart Acacus, Libyan Sahara). Journal of Archaeological Science 35: 1619-1642;
  • Mercuri AM (2008) Human influence, plant landscape evolution and climate inferences from the archaeobotanical records of the Wadi Teshuinat area (Libyan Sahara). Journal of Arid Environments 72: 1950-1967;
  • Minozzi S., Manzi G., Ricci F., di Lernia S., and Borgognini Tarli S.M. (2003) "Nonalimentary tooth use in prehistory: an Example from Early Holocene in Central Sahara (Uan Muhuggiag, Tadrart Acacus, Libya)" American Journal of Physical Anthropology 120: pp. 225–232;
  • Mori, F., (1960) Arte Preistorica del Sahara Libico Rome, De Luca;
  • Mori, F., (1965) Tadrart Acacus, Turin, Einaudi;
  • Wasylikowa, K. (1992) "Holocene flora of the Tadrart Acacus area, SW Libya, based on plant macrofossils from Uan Muhuggiag and Ti-n-Torha Two Caves archaeological sites" Origini 16: pp. 125–159.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tadrart Acacus