Obre el menú principal
La Taifa de Ceuta, en la part inferior del mapa.

S'anomena Taifa de Ceuta diversos regnes musulmans independents (taifa) que van tenir com a centre a la ciutat nord-africana de Ceuta al llarg de la història. A certes èpoques llur territori va incloure la ciutat de Tànger, actualment al Marroc.

Primera 1061–1084Modifica

Creada arran de la separació de la Taifa de Màlaga

  • Suqut al-Bargawati (m. 1079) dels Bargawata.[1]
    • Encunyava el seu propi dinar, el seu títol era "lakab al-Mansur"
  • Qadi Ayyad ibn Musa (1083–1149) imam i cadi maliki.

Va ser conquistada per l'Imperi Almoràvit.

SegonaModifica

Creada el 1233 després de separar-se de la taifa de Múrcia, el 1236 va ser envaïda per l'Imperi Almohade.

TerceraModifica

El 1249 s'independitza dels Hàfsides.

  • Abu'l Qasim (1249-1279) de la dinastia Al Azafi.
    • Durant el seu govern es construeixen 2 aljubs.
    • 1259 neix Mohammed ibn Rushayd (m.1321), jutge i escriptor.
    • 1264 destrueix la ciutat d'Asilah
    • 1274 el rei merí Abu Yusuf escriu al rei aragonès: «Manifesta cosa sia a tots com Nós aben Yusuf Miarammollin Senyor de Marrocs i Feza i Suyamoza, i de ses pertinences, Senyor dels Benimarins... ab vós noble en Jaume, per la gràcia de Déu Rei d'Aragó, e de Mallorques, e de València, Comte de Barcelona... I puis que romanga aquella pau entreu vostres fills e els nostres, en tal manera que vós ens façats ajuda a pendre Cepta, e que ens enviets deu naus armades e deu galees,...». (grafia actualizada).[2]
  • Abu Hatim Ahmad (1279-1305) mort el 1315

El 1305 el Regne de Granada el va envair.

Entre els segles XIII i XIV els jueus de Marsella comerciaven amb la ciutat i hi tenien un lloc privilegiat

Quarta taifaModifica

El 1315 s'independitza dels benimerins.

  • Yahyah (1315-1323)
  • Abu'l Qasim Muhammad (1323-1327)

En 1327 els benimerins la reconquereixen i la tornen a annexionar al seu imperi.

ReferènciesModifica