Talha ibn Ubayd-Al·lah

sahabí (company del profeta Muhàmmad)

Talha ibn Ubayd-Al·lah —en àrab طلحة بن عبيداللهṬalḥa b. ʿUbayd Allāh— (? - 656) fou company de Mahoma i un dels primers conversos a l'islam. Fou un dels seus mubaxxara, als quals Mahoma va prometre el paradís. Era membre d'un clan quraixita i cosí d'Abu-Bakr as-Siddiq tot i que era 20 anys més jove. La seva mare era al-Saba.

Infotaula de personaTalha ibn Ubayd-Al·lah
طلحة بن عبيد الله.png
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) طلحة بن عبيد الله Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement595 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
La Meca Modifica el valor a Wikidata
Mort656 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Bàssora Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicBanu Taym i àrabs Modifica el valor a Wikidata
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i cap militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGran campanya de Badr, batalla d'Úhud i batalla del Camell Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeUmm-Kulthum bint Abi-Bakr
Hàmmana bint Jahx Modifica el valor a Wikidata
FillsMuhàmmad ibn Talha
Yússuf ibn Talha
Zakariyà ibn Talha
Umm-Ishaq bint Talha
Àïxa bint Talha Modifica el valor a Wikidata

Just saber l'aparició del profeta va anar corrent a la Meca, va ser presentat a Mahoma i es va fer musulmà. Va treballar com a caravaner a Síria i no va seguir Mahoma en l'hègira a Abissínia. A l'inici de l'hègira a Medina, va trobar Mahoma i Abu Bakr pel camí i els va donar robes que portava de Síria. Just abans de la batalla de Badr fou enviat per Mahoma a espiar la caravana de la Meca i no va participar per tant en aquella batalla.[1] En canvi va participar en la batalla d'Uhud[1] en la qual es va distingir i per això Mahoma li va prometre el paradís. Després va participar en totes les campanyes posteriors de Mahoma.

A la mort d'aquest va donar suport a Abu-Bakr as-Siddiq com a califa. Va jugar paper destacat en la batalla de Dhu l-Kassa[2] amb al que es va iniciar la Rida o apostasia. Va protestar contra la designació com a successor d'Úmar; Aquest el va designar com un dels sis electors i candidats a la successió, però a la seva mort estava a Medina i no va participar en l'elecció d'Uthman ibn Affan i en tornar va mostrar el seu enuig per haver estat exclòs. Uthman va oferir renunciar i permetre una nova elecció però Talha finalment li va jurar obediència i va rebre valuosos regals del califa. Nno obstant Talha li va acabar girant l'esquena i va escriure a diverses guarnicions provincials demanant la revolta contra el califa. Durant el setge del palau d'Uthman a Medina es va apoderar de les claus del tresor i va entrar en contacte amb els assetjants, en esperar que contribuiria a forçar Uthman a renunciar per ser elegit llavors com a successor. Mort Uthman, Talha va rebre alguns suports però els rebels de Kufa van donar suport a Alí ibn Abi-Tàlib i com que els ansars també es van decantar per aquest, Talha va quedar en minoria i el cap dels kufians, al-Ashtar, li va fer jurar fidelitat a Alí. Després d'això, Talha i Az-Zubayr, que havien jurat contra la seva voluntat, van fugir a la Meca i es van unir a Àïxa per demanar venjança per la sang d'Uthman i declarar Alí responsable de la mort. Van reunir un exèrcit i es van dirigir a Bàssora per a buscar suport per enderrocar Alí i fer una nova elecció. Talha i Az-Zubayr però, estaven enfrontats, ja que el segon havia estat lleial a Uthman fins al final i es considerava doncs més digna de la successió que Talha, que li havia estat deslleial.

Talha fou assassinat per un cosí d'Uthman, Marwan ibn al-Hàkam, a la batalla del Camell el 8 de desembre del 656.[3] A la mateixa batalla va morir el seu fill Muhàmmad ibn Talha. Un altre fill, Mussa ibn Talha, va sobreviure i fou perdonat per Alí, que li va concedir la fortuna paterna.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Ahmed, Asad Q. The Religious Elite of the Early Islamic Ḥijāz (en anglès). Occasional Publications UPR, 2011, p. 81. ISBN 1900934132. 
  2. The Encyclopaedia of Islam (en anglès). vol.10. Brill, 1998, p. 162. 
  3. Bagley, F.R.C.. Twenty-three Years: A Study of the Prophetic Career of Mohammad (en anglès). Routledge, 2013, p. 188. ISBN 1135030413. 

Enllaços externsModifica