Taller Llunàtic

Col·lectiu d'artistes mallorquí

Taller Llunàtic fou un col·lectiu mallorquí que aplegà un grup d'escriptors i sobretot d'artistes plàstics englobats dins del moviment Nova Plàstica Mallorquina que, a més de ser amics, compartien el doble propòsit de rebentar la cultura oficial del tardofranquisme i d'homologar l'art que es feia a Mallorca amb el d'arreu del món. Inicià la seva activitat el 1976.

Infotaula d'organitzacióTaller Llunàtic
Dades
Tipuscol·lectiu artístic Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1976

Lloc webtallerllunatic.blogspot.com Modifica el valor a Wikidata
Miquel Barceló Artigues

Els membres del Taller Llunàtic eren creadors experimentals, transgressors, iconoclastes, d'un talent rabiós. La majoria tengueren el mèrit de mantenir-se únics i singulars tot i participar en mil i una aventures comunitàries. En formaren part els germans Andreu (1947) i Steva Terrades i Moragues (1947), la pintora Sara Gibert (1948), el dibuixant Bartomeu Cabot Perelló (1949), el poeta Josep Albertí Morey (1950), el poeta i pintor Joan Palou González (1953), el pintor i escultor Alfons Sard Sánchez (1954); l'artista Miquel Barceló Artigues (1957), l'escriptor Jaume Sastre i Font (1959), entre d'altres. Publicaren el Correu de son Coc, l'eina de comunicació del seu ideari, publicat amb periodicitat irregular des de l'octubre de 1979 fins al desembre de 1992; i el fullet monogràfic Neon de Suro (1975–1982), publicació per ser enviada gratuïtament (Mail Art) del qual sortiren 21 exemplars.[1]

Molts dels seus membres abandonaren el col·lectiu entre baralles, rancors i mala sang. En les darreres dècades només en formen part Bartomeu Cabot i Josep Albertí. Han radicalitzat el seu llenguatge, plàstic i literari, fins al punt que han fet d'aquest llenguatge la seva argumentació fonamental, en detriment de l'argument intel·lectual. Un comportament visceral, construït al marge de la realitat, dut a les últimes conseqüències, que en els seus inicis fracturà de forma violenta la concepció estètica vigent, però que s'ha convertit en una reiteració, impermeable als canvis històrics i insensible a la lliure evolució personal, en la qual només canvien els noms de les víctimes, entrant en una espiral obsessiva d'autocomplaença i infal·libilitat, mancada de rigor en l'anàlisi dels seus propis productes.[2]

ReferènciesModifica

  1. Pons, Pere Antoni. «El Taller Llunàtic, al Pla», 21-08-2013. [Consulta: 25 desembre 2021].
  2. «Taller Llunàtic», 10-11-1998. [Consulta: 25 desembre 2021].

Enllaços externsModifica