Tamara Andrés
| Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
Tamara Andrés (Poio, 8 d'agost de 1992) Tamara Andrés Padín, és una escriptora i traductora gallega.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 agost 1992 (31 anys) Poio (Pontevedra) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Santiago de Compostel·la Universitat de Vigo |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, traductora, professora |
Biografia modifica
Llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat de Vigo i màster en Estudis Teòrics i Comparats de Literatura i Cultura per la Universitat de Santiago de Compostel·la.[1] Després d'estudiar un màster en Magisteri, en l'especialitat de llengües estrangeres, es va dedicar a l'ensenyament de les llengües.
L'any 2015 publica Amentalista, un homenatge particular al pintor René Magritte, pintor que centra les seves investigacions i articles. Aquest mateix any guanya el Concurs de poesia O Facho amb Nenæspiraes, poemari publicat per Medulia. A finals del 2017 publica Corpo de Antiochia a la col·lecció Dombate de l'Editorial Galaxia,[2] un poemari autotraduït al castellà i finalista del Premi Nacional de Poesia Jove Miguel Hernández 2018.
Va començar la seva tesi sobre poesia i traducció dins del programa de doctorat en Traducció i Paratraducció de la Universitat de Vigo. Va dirigir i col·laborar en diferents projectes literaris, audiovisuals i escènics. El 2018 va començar a dirigir la revista Ligeia amb Marcus Daniel Cabada .
Obres modifica
Obres[3]
Obres individuals modifica
- Amentalista (2015). Diversidad literaria SL. ISBN 978-8494356230. Unha particular homenaxe a René Magritte (en castellà).[4]
- Nenæspiraes (2016). Medulia. ISBN 978-8494378317.[5]
- Corpo de Antiochia (2017). Galaxia. ISBN 978-84-9151-076-5.[6][7] Limiar de Héctor Acebo.
- Irmá paxaro (2019). Cuarto de inverno. Il·lustracions de Maria Montes. ISBN 978-84-09-15875-1.[8]
- Bosque vermello (2019). ISBN 978-84-120184-5-5.
- Distancias (2020). Amb Marcos Viso. Galaxia. ISBN 978-84-9151-441-1.[9]
Obres col·lectives modifica
- Wine&Roses, LeTour1987, 2016
- Contos de Nadal, Revista Criatures, 2016
- No seu despregar Apiario , 2016
- Xohana Torres, natureza de illa, Reial Acadèmia Gallega, 2018
Traduccions literàries modifica
- Bruxas a Morta, de Georges Rodenbach (BIVIR, 2014)
- Ernesto e Celestina, músicos da rúa, de Gabrielle Vincent (Kalandraka, 2016)
- Agni e a chuvia, de Dora Sales (Kalandraka, 2016)
- París en pijamarama, de Michaël Leblond i Frédérique Bertrand (Kalandraka, 2016)
- Museo en pijamrama, de Michaël Leblond i Frédérique Bertrand (Kalandraka, 2017)
- Ernesto e Celestina perderon a Simeón, de Gabrielle Vincent (Kalandraka, 2017)
- O Nadal de Ernesto e Celestina, de Gabrielle Vincent (Kalandraka, 2018)
- A túa historia, de Kathryn Strobel, il·lustrada per Vanesa Álvarez (Galaxia, 2019)
Reconeixements modifica
Poesia modifica
- 2000: Guanyador de la categoria de poesia del Certamen Literari Xaime Illa Couto.
- 2014: Accés als Premis de Conte, Poesia i Traducció de la Universitat de Vigo pel poemari Xogos surrealistas.
- 2015: Guanyador del Premi de poesia O Facho pel recull de poesia Nenæspiraes.
- 2016: Accésit del XVII Premi Díaz Jácome de Poesia per a nous creadors del Consell de Mondoñedo pel poema O suicidio da camellia.
- 2017: 2n premi dels Premis de Poesia, Narrativa i Traducció Literària de la Universitat de Vigo pel poema Recuperar as mans.
- 2017: 3r premi en la categoria de poesia del concurs Juventude Crea pel recull de poesia A lingua secreta dos nenos franceses.
- 2018: Finalista del I Premi María Victoria Moreno de Literatura Juvenil per irmá paxaro.
- 2018: Finalista del Premi Nacional de Poesia Miguel Hernández per Corpo de Antiochia.
Narrativa modifica
- 2015: 2n premi del II concurs de relats breus convocat per la Biblioteca Pública de Pontevedra per "A purificación de Vedra".
- 2016: Guanyador del IV Certamen de Relat Curt organitzat per la FANPA de Pontevedra per "A eterna bailarina".
- 2017: 3r premi en la categoria d'obra literària curta dels I Premis Provincials de la Joventut convocats per la Diputació de Pontevedra amb "Os amantes tráxicos".
Referències modifica
- ↑ «Tamara Andrés» (en castellà). La piedra de Sísifo. [Consulta: 19 maig 2023].
- ↑ Daniel Cabada, Marcus. «Tamara Andrés: “La poesía es el fantasma de lo que has sido”» (en castellà). MUNDIARIO. [Consulta: 19 maig 2023].
- ↑ «Tamara Andrés» (en castellà). Catalogo BNE. Biblioteca Nacional de España. [Consulta: 19 maig 2023].
- ↑ «Andrés, Tamara» (en gallec). editorial galaxia. [Consulta: 19 maig 2023].
- ↑ «Nenæspiraes, de Tamara Andrés Padín» (en gallec). Caderno da crítica. Ramón Nicolás, 09-01-2016. [Consulta: 19 maig 2023].
- ↑ «Corpo de antiochia». editorial galaxia. [Consulta: 19 maig 2023].
- ↑ «Corpo de Antiochia, de Tamara Andrés». Caderno da crítica. Ramón Nicolás. [Consulta: 19 maig 2023].
- ↑ «Irmá paxaro, de Tamara Andrés» (en gallec). Caderno da crítica. Ramón Nicolás. [Consulta: 19 maig 2023].
- ↑ «Distancias» (en gallec). editorial galaxia. [Consulta: 19 maig 2023].