Taramel·lita
La taramel·lita[2] és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom per Torquato Taramelli (Bèrgam, 15 d'octubre de 1845 - Pàdua, 31 de març de 1922), professor de geologia de la Universitat de Pàdua (Itàlia).
 Taramel·lita | |
|---|---|
 Taramellita (marró) amb gillespita (vermell)  | |
| Fórmula química | Ba₄(Fe3+,Ti,Fe2+,Mg)₄(B₂Si₈O27)O₂Clx |
| Epònim | Torquato Taramelli (en)  |
| Localitat tipus | Pedreres de marbre de Candoglia, Candoglia, Mergozzo, Província de Verbano-Cusio-Ossola, Piemont, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CE.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CE.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.08 |
| Dana | 64.3.1.1 |
| Heys | 17.5.34 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 12,05 Å; b = 13,9 Å; c = 7,12 Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Grup espacial | pmmn |
| Color | marró-vermell |
| Exfoliació | perfecta en {100} |
| Duresa | 5,5 |
| Lluïssor | vítria, sedosa |
| Densitat | 3,92 g/cm³ (mesurada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,770(3) nβ = 1,774(3) nγ = 1,830(2) |
| Birefringència | δ = 0,060 |
| Pleocroisme | strong |
| Angle 2V | mesurat: 40° (3), calculat: 32° |
| Dispersió òptica | r > v distingible |
| Impureses comunes | Mn, Pb, Ca, Na, K, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Tmel |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La taramel·lita és un silicat de fórmula química Ba₄(Fe3+,Ti,Fe2+,Mg)₄(B₂Si₈O27)O₂Clx. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1908. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, pertany a «09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si₄O₁₂]8- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: papagoïta, verplanckita, baotita, nagashimalita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), estronciojoaquinita, estroncioortojoaquinita, ortojoaquinita-(La), labuntsovita-Mn, nenadkevichita, lemmleinita-K, korobitsynita, kuzmenkoïta-Mn, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, karupmøllerita-Ca, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, tsepinita-Ca, alsakharovita-Zn, gjerdingenita-Mn, lepkhenelmita-Zn, tsepinita-Sr, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, gutkovaïta-Mn, kuzmenkoïta-Zn, organovaïta-Mn, organovaïta-Zn, parakuzmenkoïta-Fe, burovaïta-Ca, komarovita i natrokomarovita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Nacional d'Història Natural, a París (França).
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta a les pedreres de marbre de Candoglia, a Mergozzo, dins la província de Verbano-Cusio-Ossola (Piemont, Itàlia). També ha estat descrita a Finlàndia, Suècia, els Estats Units, el Canadà i Mèxic.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Taramel·lita |
- ↑ «Taramellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 gener 2020].
- ↑ Riba i Arderiu, O. «Vocabulari de mineralogia». IEC. [Consulta: 15 juny 2020].