Taramel·lita

mineral ciclosilicat
(S'ha redirigit des de: Taramellita)

La taramel·lita[2] és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom per Torquato Taramelli (Bèrgam, 15 d'octubre de 1845 - Pàdua, 31 de març de 1922), professor de geologia de la Universitat de Pàdua (Itàlia).

Infotaula de mineralTaramel·lita
Gillespite-Sanbornite-Taramellite.jpg
Taramellita (marró) amb gillespita (vermell) Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaBa4(Fe3+,Ti,Fe2+,Mg)4(B2Si8O27)O2Clx
EpònimTorquato Taramelli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusPedreres de marbre de Candoglia, Candoglia, Mergozzo, Província de Verbano-Cusio-Ossola, Piemont, Itàlia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.CE.20
Nickel-Strunz 9a ed.9.CE.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/E.08 Modifica el valor a Wikidata
Dana64.3.1.1
Heys17.5.34
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 12,05 Å; b = 13,9 Å; c = 7,12 Å;
Simetriammm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacialpmmn
Colormarró-vermell
Exfoliacióperfecta en {100}
Duresa5,5
Lluïssorvítria, sedosa
Densitat3,92 g/cm3 (mesurada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,770(3) nβ = 1,774(3) nγ = 1,830(2)
Birefringènciaδ = 0,060
Pleocroismestrong
Angle 2Vmesurat: 40° (3), calculat: 32°
Dispersió òpticar > v distingible
Impureses comunesMn, Pb, Ca, Na, K, H
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La taramel·lita és un silicat de fórmula química Ba4(Fe3+,Ti,Fe2+,Mg)4(B2Si8O27)O2Clx. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1908. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, pertany a "09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si4O12]8- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats" juntament amb els següents minerals: papagoïta, verplanckita, baotita, nagashimalita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), estronciojoaquinita, estroncioortojoaquinita, ortojoaquinita-(La), labuntsovita-Mn, nenadkevichita, lemmleinita-K, korobitsynita, kuzmenkoïta-Mn, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, karupmøllerita-Ca, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, tsepinita-Ca, alsakharovita-Zn, gjerdingenita-Mn, lepkhenelmita-Zn, tsepinita-Sr, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, gutkovaïta-Mn, kuzmenkoïta-Zn, organovaïta-Mn, organovaïta-Zn, parakuzmenkoïta-Fe, burovaïta-Ca, komarovita i natrokomarovita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Nacional d'Història Natural, a París (França).

Formació i jacimentsModifica

Va ser descoberta a les pedreres de marbre de Candoglia, a Mergozzo, dins la província de Verbano-Cusio-Ossola (Piemont, Itàlia). També ha estat descrita a Finlàndia, Suècia, els Estats Units, el Canadà i Mèxic.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Taramel·lita
  1. «Taramellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 gener 2020].
  2. Riba i Arderiu, O. «Vocabulari de mineralogia». IEC. [Consulta: 15 juny 2020].